El carril bici del Danubi

El bell Danubi, blau o no, no sols és una peça clàssica de Strauss mundialment coneguda, autèntic “hit” en tot ball nupcial que es preï, sinó que a més és un veritable paradís per als amants de la bicicleta. Prop de 1.000 quilòmetres de carril bici que discorren paral·lels al segon riu més llarg del continent europeu, només superat pel rus Volga, i que travessen el cor d’Europa Central: Alemanya, Àustria, Eslovàquia i Hongria. El seu traçat, perfectament senyalitzat, és en la majoria dels quilòmetres una pista plana apta per a tota mena de cicloturistas, des dels principiants fins als més experimentats. De fet, es pot comprovar “in situ” la diversitat de viatgers que poblen el carril bici del Danubi: famílies amb nens petits, viatges organitzats per a jubilats, aventurers de pas, o turistes amb ganes de viatjar d’una forma diferent. Perquè el principal atractiu d’aquesta proposta de viatge és la combinació perfecta que existeix entre la bellesa dels seus paisatges amb els excel·lents serveis que proporciona als cicloturistas, al que se suma l’absència “gairebé” total de trànsit de vehicles.

El carril bici del Danubi no és precisament un d’aquestes destinacions arxiconegudes per al turista del carrer pel que la informació que hi ha sobre ell escasseja, i la que existeix té el problema afegit d’estar en alemany o en anglès. De qualsevol manera, val la pena solucionar l’obstacle i bussejar per Internet a la recerca de blogs en castellà en els quals els propis viatgers relaten les cròniques del seu viatge. De manera orientativa, existeixen dues pàgines web oficials que recullen informació molt útil: la del Donau-Radweg Service, disponible en alemany, anglès i francès, i la de Raderlebnis Donau~Moldau únicament en alemany. En qualsevol de les dues es poden trobar recorreguts, propostes de viatge, informació sobre allotjaments i la ubicació de diferents oficines de turisme, d’especial utilitat per a reservar l’allotjament o per a demanar plans del camí.

A més de recaptar informació sobre el carril, abans de llançar-se a l’aventura del Danubi el viatger ha de decidir si li acompanyarà la seva bicicleta o si, per contra, llogarà una en les nombroses botigues que a aquest efecte poblen les ribes del Danubi. Totes dues opcions tenen els seus avantatges i els seus inconvenients.

Iniciar el viatge amb la nostra bicicleta suposa que aquesta ha de ser facturada per a viatjar amb avió. Per a això, la forma més econòmica de fer-ho és embalar-la en una caixa de cartó, igual que les que s’empren quan les bicis surten de fàbrica, i que es poden aconseguir en botigues de bicicletes o en grans superfícies. Fins i tot hi ha algunes aerolínies que posen a la disposició dels viatgers aquest tipus de caixes per a transportar material esportiu, previ pagament d’una taxa. En funció de la grandària de la bici i de la caixa serà necessari desmuntar algun dels components de la bicicleta que seran posats en el seu lloc una vegada que s’arribi a la destinació. Convé posar-se en contacte amb la companyia aèria per a conèixer quant costarà facturar la bicicleta i per a confirmar si disposen de caixes pròpies d’embalatge.

El major contratemps que pot sorgir és que, igual que succeeix a vegades amb les maletes, les bicicletes s’extraviïn i arribin amb retard. Per desgràcia, no hi ha cap fórmula especial per a evitar aquesta situació excepte confiar en el bon fer de la companyia aèria. No obstant això, viatjar acompanyat de la teva pròpia bicicleta aporta diversos beneficis: és una “màquina” amb la qual el viatger està familiaritzat i el domini del qual és major que el que es pot tenir sobre una llogada. A més, suposa un important estalvi econòmic perquè no cal desemborsar diners pel lloguer d’una bici. La tarifa mitjana de lloguer ronda els 12 euros diaris, encara que sol haver-hi preus especials una mica més baixos si la bici es lloga per a una o dues setmanes.

No obstant això, llogar una bici en algun dels punts del carril bici del Danubi proporciona certa llibertat que no té preu. Per a començar, el viatge amb avió es fa una mica menys complicat, no hi ha per què preocupar-se sobre si la bici arribarà o si ho farà en bon estat. El sistema de lloguer és molt pràctic ja que és possible llogar la bici en qualsevol de les botigues amb la possibilitat de lliurar-la en un altre punt del trajecte.

Viatjar amb l’indispensable ha de ser l’única premissa que guiï al cicloturista a l’hora de preparar l’aventura. Evitar el sobrequipaje és el millor consell. No s’ha d’oblidar que quan un viatja amb bicicleta és ell mateix qui transporta l’equipatge, per la qual cosa fer-lo amb massa pes pot convertir el viatge en una experiència no gaire agradable. Convé comptar amb dos alforjas posteriors -en una es guardarà la roba i els articles d’higiene personal, i en l’altra el material i els recanvis per a la bicicleta (pegats, eines…)- i una petita bossa que queda ancorat al manillar (normalment els jocs d’alforjas que es venen l’inclouen) en el qual dipositar el mapa del recorregut, la documentació i els diners. És molt pràctic, doncs en desenganxar-se de la bici es converteix en una bossa com un altre qualsevol.

A més, hi ha en el mercat unes borses estanques que asseguren que tot el que allí quedi guardat romangui sec encara que plogui o la bossa caigui en un toll. Resulten de gran utilitat per a guardar la càmera de fotos, el càmping gas si s’emporta, utensilis de cuina, menjar, roba que es desitja evitar que es mulli… El principal enemic del cicloturista és pedalar acompanyat de la humitat: tot el mullat pes més. A més, si el temps amenaça amb pluja convé guardar tots els objectes en bosses de plàstic, ficar-los en les alforjas i cobrir-les amb un cubrealforjas impermeable.

Aquests són, en línies generals, els articles que haurien de compondre l’equipatge d’un cicloturista que iniciï el carril bici del Danubi:

• Casc per a la bicicleta.
• Dos bidons d’aigua.
• Un parell de malles curtes i altres llargues.
• Dos parells de mitjons transpirables.
• Dos mallots o samarretes tèrmiques: una de màniga curta i una altra llarga.
• Un parell de sabatilles, a més de les quals s’utilitzin per a pedalar.
• Un cortavientos o impermeable.
• Una tovallola tipus baieta.
• Xancletes per a la dutxa.
• Un necesser amb raspall, pasta de dents, una pastilla de sabó que serveixi per a la condícia i per a rentar la roba, i un rotllo de paper higiènic.
• Farmaciola amb analgèsics, iode, tiretes, pastilles antidiarreicas i preparat per a sèrum.
• Pinces o imperdibles per a penjar la roba humida sobre les alforjas.

El carril bici del Danubi arrenca en Donaueschingen (sud d’Alemanya) i finalitza a Budapest (Hongria), malgrat que està projectat que en pròxims anys arribi fins a la desembocadura del riu, en la Mar Negra (Moldàvia). Recórrer-ho de principi a fi suposa pedalar 932 quilòmetres i travessar Alemanya, Àustria, i Eslovàquia fins a arribar a la capital hongaresa. No obstant això, cada viatger ha de decidir on comença i acaba la seva aventura ja que és un camí que admet moltes possibilitats i múltiples combinacions.

S’ha de confeccionar la ruta tenint en compte les connexions de transport que el viatger haurà d’emprar per a arribar al seu punt d’inici o per a la seva volta a casa. Per això, molts dels cicloturistas que han recorregut aquest carril bici prenen com a punt de partida la ciutat alemanya de Munic. La via no passa per ella, però relativament a prop es troben Ulm i Passau, dues grans poblacions a les quals es pot arribar amb tren i autobús des de Munic i per les quals sí que discorre el carril bici.

A més de les companyies aèries convencionals, un nombre important d’aerolínies de baix cost enllacen ciutats espanyoles amb Munic. La volta es pot realitzar des de Viena o Linz (Àustria), Bratislava (Eslovàquia) o Budapest (Hongria), ciutats amb gran encant turístic fins on arriba el carril del Danubi, i que compten amb bones connexions aèries amb Espanya. Quant a les distàncies que es poden recórrer, per exemple de Passau a Viena hi ha 340 quilòmetres, a Bratislava 418 i a Budapest 690 quilòmetres. I, quant es triga? Òbviament, això ho determinarà bàsicament la perícia i el domini que es tingui sobre la bicicleta. Però, a l’ésser un traçat pla i dòcil és recomanable que l’etapa diària no baixi dels 50 quilòmetres.