Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Idees i consells

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Esquí cinc estels

Les estacions més cares d'Espanya són també les més visitades i les que ofereixen més hectàrees per esquiar i activitats alternatives

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 26 de Febrer de 2007
img_esqui02p

L’esquí, malgrat ser considerat un esport elitista, guanya adeptes any rere any gràcies a uns preus -des de vuit euros el dia- assequibles per a totes les butxaques. No obstant això, tres estacions espanyoles destaquen com les més cares, que curiosament són també les més visitades, Vaquèira-Beret, Formigal i Serra Nevada. Amb tarifes al voltant de quaranta euros el dia, aquestes estacions de luxe ofereixen més pistes d’esquí, diferents esports d’hivern i activitats d’allò més originals: des de passejos en trineu fins a tobogans pels quals lliscar-se sobre pneumàtics.Amb tarifes al voltant de quaranta euros el dia, aquestes estacions de luxe ofereixen més pistes d’esquí, diferents esports d’hivern i activitats d’allò més originals

Si està disposat a passar un cap de setmana o unes vacances practicant l’esquí ha de conèixer el preu de les diferents estacions que se situen al nostre país. Les tarifes dels remuntis durant un dia oscil·len en la majoria d’estacions d’esquí entre els vint i els trenta euros. Les estacions de la serralada cantàbrica, com San Isidro, Manzaneda i Valdegrande-Pallers, baixen els preus fins als 15 euros en temporada baixa. La més barata amb diferència és la lleonesa Leitariegos, on el preu dels forfaits costa 8,50 euros en temporada baixa.

Enfront d’aquestes opcions, tres estacions d’esquí destaquen com les més cares: Vaquèira Beret (40,50 euros), Formigal (35 euros) i Serra Nevada (31-38 euros). Li segueixen, amb tarifes entre 30 i 35 euros, Candanchú, Astún, Masella, La Molina, Boí Taüll, Cerler i Valdesquí. Totes excepte Masella i Valdesquí figuren entre les dotze estacions espanyoles que han obtingut la Q de qualitat. Les tres estacions més cares són alhora les més visitades. Vaquèira Beret compta amb la major capacitat de les estacions d’Espanya per a transport en remuntis, amb 53.800 viatgers per hora, i Serra Nevada i Formigal amb 47.800 i 35.700, respectivament.

És innegable que les diferències entre les estacions més cares i les més barates són abismals. Les segones compten amb vint pistes de mitjana, la seva extensió amb prou feines supera els 20 quilòmetres i diverses d’elles manquen de pistes negres, les més complicades. No solen comptar amb instal·lacions com a gimnasos, discoteques, cinemes o spa i tampoc reserven part de l’estació a esports d’hivern com el surf de neu o el patinatge sobre gel.

Entre els reclams més importants de les tres estacions més cares i visitades d’Espanya, segons la Guia de Neu 2007, que publica l’Associació Turística d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ATUDEM), destaquen els següents:

Vaquèira Beret: És, a més de l’estació d’esquí més cara, la més popular per ser la favorita de la jet-set. Des de Vaquèira Beret diferents persones que treballen allí atribueixen el seu prestigi a les grans inversions en les infraestructures, les pistes ‘amb un trepitjat immillorable’, i a una oferta ‘molt completa’ d’activitats. Destaquen també la gran bellesa del la Val d’Aran, en el qual es troba l’estació, i l’atractiu de la seva oferta gastronòmica, artística i de balnearis. La seva única pega és que tots aquests reclams obliguen a guardar cues interminables per gaudir de les seves 72 pistes.
L’estació habilita en les seves 104 quilòmetres d’extensió quatre itineraris, un snowpark i un estadi d’eslàlom. Entre la gran varietat de serveis que ofereix, destaca la possibilitat de practicar golf, heliesquí, patinatge sobre gel i equitació. Es pot també gaudir de passejos en trineus tirats per gossos i vols panoràmics en helicòpter. La seva àmplia oferta hotelera inclou dos hotels de cinc estels i onze de quatre estels.

Formigal: Els seus 2.300 hectàrees de superfície esquiable amb 80 pistes converteixen a l’estació aragonesa a l’àrea esquiable més gran de tota Espanya. Formigal és una opció excel·lent tant per a experts com para principiants i nens. És, amb diferència, l’estació espanyola amb més pistes negres -té 28 quan la resta no sol tenir més de deu- i, alhora, disposa d’un àrea de velocitat controlada perquè els debutants i els més petits practiquin l’esquí sense riscos.


Els seus serveis més singulars són la pista de video-eslàlom, les motos de neu i el circuit de trineus tirats per gossos. Diversos dies a la setmana, l’estació s’il·lumina a les nits per permetre practicar l’esquí nocturn. Aquesta estació és coneguda per albergar prestigiosos campionats d’esquí. Aquest mes tindran lloc en ella la Copa d’Europa de Dames i el Festival Olímpic de les Joventuts Europees.

Sierra Nevada: És una estació especial pel contrast que suposa ser la més elevada d’Espanya i alhora estar envoltada per la plana orografia andalusa. Les seves càlides temperatures, que no afecten a la qualitat de la neu, la converteixen en una opció d’allò més agradable. Compta amb 87 pistes d’esquí alpí, una d’esquí de fons, una pista descoberta de patinatge sobre gel i un parc de neu per practicar el surf de neu.

Els seus serveis més innovadors són els tobogans en els quals lliscar-se amb pneumàtics, el bici-esquí -bicicletes que en comptes de rodes tenen una taula de snow- i l’esquí nocturn. Per a una estada plena de confort, els seus clients tenen a la seva disposició cinemes, gimnasos, saunes, jacuzzis i guarderies.

Pistes per a experts

Les estacions d’esquí procuren adaptar la seva oferta als diferents nivells de domini de l’esport que puguin tenir els seus visitants. D’aquesta manera, les estacions més completes ofereixen des de pistes segures per a nens i principiants -amples i amb una inclinació mínima, a les quals se sol accedir en penjadors i no en telecadires- a les més complexes ?amb una gran inclinació i en ocasions, fins i tot, amb obstacles- perquè els experts perfeccions l’esport. Hi ha un codi de colors que marca el nivell de cada pista: verd per a principiants, blau per a un nivell intermedi, les vermelles exigeixen un domini de l’esport i les negres són per a experts.

No totes les estacions compten amb pistes negres que puguin satisfer les exigències dels esquiadors més avesats. De fet, les pistes més complicades que ofereixen totes les estacions de la Serralada Cantàbrica són les vermelles. Als Pirineus, en canvi, pràcticament totes les estacions disposen d’una. Formigal ?la segona estació amb més pistes d’Espanya, 80- està al capdavant amb 28 pistes negres.Formigal -la segona estació amb més pistes d’Espanya, 80- està al capdavant amb 28 pistes negres Li segueixen molt des de lluny Astún, Cerler i Boí Taüll que tenen entre vuit i 10 pistes. La resta disposen entre dues i set i fins i tot la petita Vall d’Adriá catalana, que només mesura set quilòmetres, té amb dos. Valdezcaray, en el Sistema Ibèric, ofereix altres dos i en el Sistema Central és Navacerrada l’única estació que disposa d’una pista per a usuaris experimentats. L’andalusa Serra Nevada, la primera en nombre total de pistes (87), compta amb cinc.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions