Econòmica i popular, però sobretot saludable i molt saborosa, la sardina és la reina de l’estiu en moltes zones del nostre país. Si t’agrada aquest peix i gaudeixes dels menjars informals a l’aire lliure, pren nota d’aquestes quatre destinacions (i les seves dates estavella) per visitar-los durant l’estiu. Vacances amb sabor a mar!
Galícia, terra de sardiñadas
L’origen d’aquesta celebració cal buscar-ho a la província de Lugo, encara que avui dia s’estén per tota la comunitat. I no solament als pobles i ciutats de la costa; també a l’interior. Les dates clau de les sardiñadas són la nit de Sant Joan (24 de juny) i el dia de Sant Bartolomé (24 d’agost), quan es preparen en els romiatges i se serveixen en menjars populars, si bé durant els mesos de bon temps és habitual trobar-les rostint-se en l’exterior dels restaurants i bars. En general, es fan a la planxa (en alguns llocs, també a la graella) i s’acompanyen d’altres tres aliments característics de Galícia: els pebrots d’Herbón (més coneguts com a pebrots de Padró); les patates (rostides o bullides) amb oli d’oliva i pimentón; i el pa de blat de moro, típic dels obradors gallecs.
Màlaga, patrimoni de sardines
L’etzibo sembla simple, però requereix de tècnica. Per elaborar aquest plat típic de Màlaga, Almeria i Granada fan mancada sardines i sal. I també, llenya, sorra i unes quantes canyes de sucre afilades en la punta i tallades per la meitat, en sentit longitudinal.
Les sardines s’enfilen (o etziben) en aquestes mitges canyes, que primer s’humitegen per evitar que es cremin amb el foc. La llenya s’encén en la sorra de la platja i es deixa cremar fins que es formen brases. El peix enfilat es col·loca sobre les brases i es rosteix volta i volta. Però hi ha truc: per evitar que caiguin sobre el foc, les sardines han d’enfilar-se amb l’espina per sota de la canya, així, en donar-los la volta, és l’espina la que les manté en el seu lloc.
L’etzibo té tant arrelament a les platges de Màlaga que des de fa dos anys es treballa per recaptar suports que aconsegueixin presentar la seva candidatura com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO. La Junta d’Andalusia acaba d’assegurar que apostarà en els propers mesos per ella. Així que l’objectiu està cada vegada més a prop. Mentre esperem, una senzilla amanida d’enciam i tomàquet resulta perfecta per acompanyar aquest manjar que, sens dubte, forma part de la identitat cultural malaguenya.
Festivals a Astúries i La Rioja
Si t’agraden les sardines i agafes vacances a l’estiu, hi ha dues dates que hauries d’anotar al calendari. La primera és l’1 d’agost. Aquest dia, en Candás (Astúries), se celebra el Festival de la Sardina, una tradició molt popular i concorreguda que, a més de divertida, és cosa seriosa: l’any passat es van rostir dues tones de peix. En aquesta festa, que va camí del mig segle d’existència, tota la vila es bolca a la gastronomia: les sardines es preparen al moment, rostides a la planxa, i fins a hi ha un concurs per determinar què restaurant ho ha fet millor.
Si no pots anar al festival asturià, no et preocupis i apunta aquesta altra data, perquè hi ha repesca l’últim diumenge d’agost. El dia 25, la taula estarà posada en Hormilla, un petit poble de La Rioja de 450 habitants que també homenatja a la sardina rostint-la a la graella. Aquesta celebració s’emmarca a les festes d’Acció de Gràcies i, des del punt de vista gastronòmic, té una particularitat: el peix es rosteix al sarment, típic d’aquesta terra de vinyes, la qual cosa li confereix una aroma i un sabor molt especial.
La cassola andalusa
També a les brases, però en cassola de fang: així són les moragas de sardines, típiques d’Andalusia. Aquest rostit deliciós conté molt pocs ingredients afegits, els justs per realçar el sabor del peix sense restar-li gens de protagonisme. En general, es parteix d’un sofregit fet amb ceba, all i pebrots, però hi ha variants. Estan les moragas que porten tomàquet i les que no. Les que aposten pel suc de llimona i el vi blanc, i les que els substitueixen per aigua, llorer i vinagre de vi. El gust i la consistència poden variar segons els ingredients triats, encara que en tots els casos, la recepta conjumina les bondats del mar i de l’horta. És, per tant, un plat de temporada saludable i exquisit.
