Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Idees i consells

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hospitality: turisme de tarifa plana

Es tracta d'una comunitat 'virtual' que possibilita dormir i cuinar sense haver d'abonar els costos en metàl·lic

Img hospitalidadImagen: Kristian Bertel

Dormir gratis en ciutats tan conegudes i cares com Barcelona, Washington, París, Roma o Londres; o en altres -sense tanta estirada turística- com Timisoara, Malmö o Sebastopol, pugues no estar a l’abast de totes les butxaques. Enmig de la globalització, s’ha consolidat Hospitality, un concepte que respon a l’època en què vam viure encara que, convé precisar, es remunta als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. No obstant això, aquesta comunitat virtual va haver d’esperar a l’explosió d’Internet i a Veit Khüne, un jove alemany, per convertir-se en el que és avui. Les fronteres desapareixen i la cultura del low cost (baix cost) comença a triomfar, curiosament, en un món cada vegada més consumista.

Hospitality pretén que els viatgers de tot el món tinguin un sostre, un llit i un lloc on cuinar sense pagar un sol euro. Si, a més, es tenen en compte les possibilitats que han obert les companyies aèries -amb bitllets d’avió més barats que els de tren-, qualsevol lloc del món, per remot que sigui, pot resultar més accessible per a un major nombre de persones. La socialització del turisme és un fet: volar a Irlanda i dormir durant un cap de setmana pot reduir-se, amb les tarifes actuals i aquest concepte, als 100 euros.

Protagonistes d’Hospitality

James Wardell és un membre d’aquesta comunitat creada a través d’Internet, que ell denomina ‘virtual’. Wardell, de 26 anys, va néixer a Birmingham, al centre geogràfic d’Anglaterra, i després d’haver viscut a Londres per motius laborals va decidir abandonar les illes i partir rumb a Barcelona. Ara és cap d’estudis d’un centre d’idiomes i en el seu temps lliure es dedica a rebre a la seva casa a gent que no ha vist mai. “Fa dos anys que vaig descobrir aquesta idea i des de llavors he rebut a la meva casa a més de 25 persones”, assegura.

Hospitality pretén que els viatgers de tot el món tinguin un sostre, un llit i un lloc on cuinar sense pagar un sol euro

En l’habitatge de Wardell han dormit turistes procedents d’Holanda, Guadalupe, Xina, Brasil, EUA i Austràlia. I l’hi han passat bé. Almenys això és el que es pot llegir en el llibre de visites, que com a bon membre d’Hospitality fa completar a cadascun dels nous turistes, on es poden trobar agraïments i felicitacions. No resulta estrany si es té en compte que Wardell fa també de guia turístic, encara que no porta als seus hostes a les Rambles o el Parc Güell. “A aquests llocs poden anar ells mateixos, a mi m’agrada ensenyar-los el barri on viu, Poble Sec”, explica.

L’idioma vinculat des dels seus inicis a aquest concepte de turisme va ser l’esperanto, llengua que va néixer amb la intenció d’eliminar les barreres idiomàtiques i crear un llenguatge universal. Però va fracassar. I com en tots els aspectes de la vida actual, i més encara en Hospitality, l’anglès es va convertir en la llengua dominant.

Intercanvi

Un aspecte a tenir en compte és la possibilitat que, àdhuc formant part de la comunitat, l’amfitrió està en el seu dret de rebutjar a determinades persones que sol·liciten allotjament a la seva casa. Les raons són variades: l’amo pot rebutjar als ‘seus convidats’ pel nombre de persones que volen visitar-li alhora; l’idioma o el sexe -argumento molt mal vist pels usuaris habituals-. A més existeix la possibilitat de posar-se en contacte amb l’altra persona i si després de conèixer-ho, via telefònica o per mail, no té una bona percepció del futur hoste, simplement pot negar-li l’allotjament.

En aquest sentit, Wardell no té problemes. Per la seva casa han passat tot tipus de visitants: joves, no tan joves, homes, dones, parelles, gent amb major o menor poder adquisitiu. Comenta que una vegada va allotjar a un nord-americà extremadament ric, que preferia viatjar així perquè li resultava ‘molt més humà’.

El mateix Wardell reconeix que “no sol haver-hi sorpreses”, ja que el perfil d’aquest tipus de viatgers respon a unes característiques més o menys determinades: joves, estudiants, persones obertes, honestes, romàntiques i amb ganes de conèixer la vida real, descriu. Una altra motivació que empeny a aquests turistes pot ser “la rebel·lia o el fet de passar per l’alt les pautes d’un viatge tradicional”. Així, moltes de les ciutats o pobles en els quals es pot dormir a través d’aquesta comunitat, de forma gratuïta, estan fora de les rutes turístiques que estableixen els operadors turístics.

Fenòmens com Hospitality poden portar a pensar en les paradoxes pròpies del nostre temps: de la incomunicació entre persones i cultures, denunciada per alguns sectors i actors de la societat civil, a una marea de més de 5.000 persones que visiten al voltant de 180 països al món, amb un únic afany: descobrir fins a l’últim racó del món. Per això aquesta comunitat virtual és entesa per molts com una forma de concebre la vida.

Passos a seguir per ser un membre més

Una visita a la web http://www.hospitalityclub.orgi apuntar-se és l’únic requisit, ja que qualsevol persona pot fer-se membre d’aquesta comunitat virtual. Entre els beneficis que aporta, es destaquen els següents:

  • No existeix l’abonament de quotes o de “matrícula” per acreditar-se com a membre.
  • Ofereix la possibilitat de registrar com un únic membre a l’usuari i a la seva parella.
  • Assegura la privadesa de les dades personals ofertes. La informació personal que es vulgui facilitar depèn de cada membre.
  • A la mateixa pàgina web es poden veure els comentaris que deixen altres amfitrions que ja hagin rebut a aquest turista i, decidir en funció de si són negatives o positives.
  • Tot membre que contacti amb un altre a través del Club d’Hospitalitat ha de donar-li el seu nom complet, nombre de passaport i nom d’usuari. L’altra persona -el que rep- ha de guardar aquesta informació en un lloc segur i manar-la a security@hospitalityclub.org on al seu torn la guardaran. Quan el convidat arribi, és necessari verificar i comprovar el seu passaport per assegurar que la identitat del convidat és correcta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions