Cada vegada són més els espanyols que trien per a les seves vacances un país estranger buscant oci, tranquil·litat o diversió. Però de vegades la història es complica, i el que haurien de ser unes setmanes de relax o aventura acaba convertint-se en un gran problema. Alguna cosa que, en moltes de les ocasions, se solucionaria si es prenguessin unes precaucions tan bàsiques com vacunar-se contra les malalties més habituals o perilloses d’aquests països de destinació. El director general de Salut Pública, Ildefons Hernández, dona les seves opinions i consells perquè un viatge a una destinació exòtica sigui perfecte.
Ha de prendre, en primer lloc, mesures preventives generals, com triar roba i calçat adequat, tenir precaució amb els aliments i begudes, amb el gel, amb la rebosteria i els gelats. La fruita ha de ser pelada personalment i les verdures no menjar-se crues. A més, hauria de protegir-se de la calor i de les picades d’insectes.
Però, a més, des del Ministeri de Sanitat i Consum, recomanem sol·licitar informació, amb cita prèvia, en un dels centres de vacunació internacional on un metge li atendrà i adaptarà aquestes recomanacions al seu viatge. Quan la destinació és Àfrica o un país en desenvolupament la consulta haurà de realitzar-se preferiblement amb almenys 4-8 setmanes d’antelació. A Àfrica, hi ha països on és necessari la vacunació enfront de la febre groga, com Angola, Cap Verd, Camerun, Costa d’Ivori, Guinea, Kenya, Mali, Mauritània, Nigèria, Rwanda, Senegal, Somàlia o Uganda, i poden fins i tot exigir-la les autoritats locals (14 països africans exigeixen actualment el Certificat de Vacunació Internacional enfront de la febre groga). La malària o paludisme és també una malaltia endèmica a Àfrica que es transmet per picada de mosquits i enfront de la qual és necessari fer una profilaxi prenent la medicació adequada per a cada país.
Els viatgers que s’aventuren en àrees remotes han de prendre estrictes precaucions per evitar emmalaltir. Algunes destinacions poden suposar riscos greus per a la salut, sobretot aquells en els quals l’allotjament és de mala qualitat, la higiene i els sanejaments són inadequats, i no disposen de serveis mèdics ni d’aigua neta.
Per descomptat, els riscos són menors en aquelles destinacions on tots aquests aspectes són d’un alt nivell i suposen relativament menys riscos greus per a la salut del viatger, tret que tingui una malaltia preexistent. Així ocorre en el cas dels viatgers per negocis i els turistes que visiten principalment ciutats importants, ja que utilitzen centres turístics i allotjaments de bona qualitat.
Sí. Els bebès i els nens petits tenen necessitats especials en vacunacions i precaucions contra el paludisme. Són especialment sensibles a la radiació ultraviolada i es deshidraten més fàcilment que els adults en cas d’una ingestió inadequada de líquids o pèrdua de fluids a causa de diarrea. La deshidratació en unes poques hores pot abatre a un nen. Els viatges amb avió poden provocar molèsties als bebès a causa dels canvis de pressió d’aire en la cabina i estan contraindicados per a nounats menors de 7 dies. Els bebès i els nens petits són més sensibles als canvis sobtats d’altitud. També són més susceptibles a moltes malalties infeccioses.
Des del Ministeri de Sanitat i Consum es consideren grups de risc sanitaris associats als viatges, a més de bebès i nens petits, les embarassades, ancians i persones amb problemes mèdics previs. Recomanem a malalts crònics consultar al seu metge abans d’iniciar el viatge.
La planificació prèvia, unes adequades mesures de prevenció i l’acurada adopció de precaucions poden reduir considerablement el risc de conseqüències adverses per a la salut. Totes les persones que planifiquen viatges haurien d’estar informades dels possibles riscos dels països als quals van a viatjar, i saber com minimitzar el risc d’adquirir aquestes malalties.
En planificar un viatge cal estar informat dels possibles riscos, i saber com minimitzar el risc d’adquirir malalties
A la web del Ministeri de Sanitat i Consum, en l’aparatado “La salut també viatja” es recullen consells i normes sanitàries per a viatgers internacionals a més d’una relació dels 64 centres de vacunació internacional de tot el territori nacional, amb telèfons de consulta i cita prèvia.
Ha d’acudir a un d’aquests 64 centres de vacunació internacional distribuïts per tota la geografia espanyola. En aquests centres s’assessora, després d’una avaluació individualitzada, en medicina del viatger. S’administren les vacunes obligatòries i recomanables, s’informa sobre les malalties que prevenen, es recomanen i prescriuen quimioprofilaxis farmacològiques (medicaments a dosis preventives) assessorant sobre mecanismes d’actuació, contraindicacions medicamentosas, efectes secundaris, interaccions farmacològiques i dosatge, i s’informa sobre riscos sanitaris inherents als viatges internacionals.
La vacunació obligatòria, segons el Reglament Sanitari Internacional, actualment només es refereix a la febre groga. La vacunació contra aquesta malaltia es realitza per protegir a l’individu en regions on hi ha risc d’infecció, i per protegir a països vulnerables a la importació del virus.
A més, el viatger ha de tenir en compte que encara no s’han desenvolupat vacunes contra algunes de les infeccions més letals, com el paludisme i el VIH/sida, per la qual cosa haurà de prendre mesures de prevenció.
Quan es pateixi una malaltia crònica, quan manifesti malaltia en les setmanes següents al retorn (especialment si presenta febre, diarrea persistent, vòmits, icterícia, trastorns urinaris, malaltia cutània o infecció genital), quan consideri que ha estat exposat a una malaltia infecciosa greu, o ha passat més de 3 mesos en un país en desenvolupament, el viatger ha d’informar al personal sanitari sobre el seu recent viatge, inclòs la destinació, l’objectiu i la durada del mateix. La febre després de tornar d’una zona endèmica de paludisme suposa una emergència, i els afectats han de buscar atenció mèdica immediatament.
Hi ha unes contraindicacions generals a l’administració de vacunes, per la qual cosa, el més adequat és consultar amb un especialista.
El viatger que acudeix a un centre especialitzat en medicina del viatger amb motiu d’una visita a un país tropical, subtropical o en vies de desenvolupament, ha d’acudir a un centre de vacunació internacional amb 4-6 setmanes d’antelació, especialment, si es necessiten vacunacions. No obstant això, els viatgers d’última hora també poden beneficiar-se d’aquesta consulta mèdica.
Hi ha contraindicacions generals a l’administració de vacunes, per la qual cosa més adequat és consultar amb un especialista
La vacunació obligatòria contra la febre groga es duu a terme per prevenir la importació del virus als països vulnerables. En l’Africa Subsahariana, aquests països són 36: Angola, Benín, Bostwana, Burkina-Faso, Burundi, Cap Verd, Camerun, República Centreafricana, Zaire, Congo, Costa d’Ivori, Txad, Djibouti, Etiòpia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea Equatorial, Guinea Bissau, Kenya, Libèria, Mali, Mauritània, Níger, Nigèria, Rwanda, Senegal, Sierra Leone, Sao Tomé i Principe, Somàlia, Sudan, Tanzània, Uganda.
També existeixen 10 països a Amèrica del Sud: Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guayana francesa, Guyana, Panamà, Perú, Trinidad i Tobago.
En alguns països no existeix la febre groga però pot estar present el mosquit vector i els hostes primats no humans. La importació del virus per un viatger podria portar a l’establiment de la infecció en els mosquits i els primats, amb el consegüent risc d’infecció per a la població local. En aquests casos, la vacunació és un requisit d’entrada per a tots els viatgers que arriben de països, inclòs el trànsit en aeroports, on existeix risc de transmissió de la febre groga.
La vacunació contra la malaltia meningocòccica és exigida per Aràbia- Saudita a tots els pelegrins que visiten La Meca anualment (Hajj) o en qualsevol altre període (Umrah). Actualment, i després de l’aparició en els anys 2000 i 2001 de casos de malaltia meningocòccica associada a N. meningitidis W-135 entre els pelegrins, s’exigeix vacunació amb la vacuna tetravalent (A, C, I i W-135).
Depenent del lloc de destinació, els viatgers poden estar exposats a diverses malalties infeccioses. L’exposició està supeditada als agents infecciosos de l’àrea visitada. El risc d’infectar-se varia en funció de diversos paràmetres com el motiu del viatge, l’itinerari dins de l’àrea, la qualitat de l’allotjament, la higiene i els sanejaments, així com la conducta del viatger. En alguns casos, les malalties poden prevenir-se mitjançant vacunacions, però existeixen malalties infeccioses, incloses algunes de les més importants i més perilloses, per les quals no existeix immunització.
Per això, els països que presenten majors riscos són els de l’Àfrica Subsahariana, Papua-Nova Guinea, àrees rurals o remotes de països del sud-est asiàtic, Subcontinent Indi i determinades zones selváticas de països sud-americans.
Tot depèn del lloc de destinació. El més apropiat és consultar amb els especialistes dels centres de vacunació internacional, que especificaran al viatger enfront de quines malalties ha de protegir-se en cada cas.
El dengue és una febre hemorrágica viral transmesa per mosquits del gènere Aedes. Són 4 virus immunològicament relacionats que no proporcionen entre ells immunitat creuada o protecció enfront d’un dels virus causants quan s’ha patit la malaltia per un d’ells. La infecció s’estén per la majoria de les àrees tropicals del món.
- Ús de repel·lents d’insectes: s’apliquen en zones de pell exposades. Ha de triar-se un repel·lent que contingui DEET (dietiltoluamida), ANAR3535* o Icaridín. Poden ser necessàries aplicacions cada 3-4 hores.
- Vaporizadores d’insecticida ambiental, que poden estar indicats quan les condicions d’allotjament ho determinin.
- Xarxes mosquiteras: impregnades o no amb insecticides, amb una malla de grandària no superior a 1,5 mm. Els viatgers que acampen en tendes han d’usar-les sempre.
- Pantalles de protecció contra mosquits en finestres, portes i ràfecs.
- L’aire condicionat és un mitjà molt efectiu per mantenir fora de l’habitació mosquits i altres insectes.
- La roba haurà de ser de fibres naturals (cotó, lli) amb la major superfície corporal possible coberta, lleugera, no ajustada i de colors clars (atreuen menys als mosquits i mosques).
