Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Intercanvi de cases en vacances

Aquests acords voluntaris propicien destinacions a tot el món als interessats més oberts a ofertes
Per EROSKI Consumer 4 de setembre de 2006

No es pot dir que sigui nou, perquè ja fa mig segle que va començar a Europa el moviment espontani d’intercanvi d’habitatges entre particulars per a passar els seus períodes de vacances. No obstant això, fins fa a penes tres anys no s’havia popularitzat al nostre país, principalment gràcies al boca a boca i al paper determinant de les noves tecnologies. Nombrosos portals d’Internet -gratuïts i de pagament- es dediquen a facilitar als seus usuaris la tasca d’anunciar-se i iniciar la cerca. El més important per a l’usuari si està interessat a pactar un intercanvi és deixar-lo tot molt clar per a evitar problemes. El nostre país és un dels més sol·licitats pels estrangers, per això són també els espanyols els qui més poden beneficiar-se d’aquesta modalitat de vacances que suprimeix les despeses d’allotjament i que pot posar a la disposició del viatger gairebé qualsevol destinació.

L’anunci

“Intercanviem la nostra casa al Sud de Tenerife per allotjament a Madrid per a la setmana del 18 al 25 de setembre de 2006”. Anuncis com aquest pretenen aconseguir allotjaments i dates molt concrets. Uns altres, del tipus “casa a Espanya per casa a Irlanda” són així de succints però al seu torn molt oberts. Alguns donen molts més detalls: “Intercanvio pis a Barcelona per a vacances, gran, amb cuina, gran saló i cèntric, amb totes les comoditats per un en similars condicions a Nova York o Roma per a ponts o vacances. No tinc data en concret, estic subjecta a les ofertes que m’arribin”. La veritat és que en el món de l’intercanvi d’habitatges per a vacances cada persona presenta lliurement les seves condicions i preferències a l’hora d’oferir la seva casa i de triar temporades i destinacions.

L'anunci

“Les persones que més possibilitats tenen de trobar una proposta interessant per a intercanviar la seva casa són els qui estan obertes a ofertes. Anunciar-se així els dóna la possibilitat de relaxar-se i no estar sempre buscant; simplement han d’esperar a rebre correus electrònics i valorar si els interessen. És tan senzill com contestar interessat o no. En el mail ja s’aprecien moltes coses sobre una persona, i a partir d’aquest contacte cadascun arriba o no a acords lliurement”, descriu Juan Navarro, ànima máter del portal www.intervacacionesclub.com.

Per als espanyols és fàcil dur a terme intercanvis amb persones d’altres països. “Espanya és una destinació molt sol·licitada, afirma la delegada al nostre país d’Intervac, Mª Àngels Sas. Les estadístiques de la seva empresa, que aglutina 11.500 anuncis de tot el món (500 d’ells espanyols), indiquen que per cada oferta espanyola hi ha tres demandes d’estrangers interessats en intercanvis amb algú que posseeixi una residència aquí.

Per cada oferta espanyola hi ha tres demandes d’estrangers interessats

Existeixen catàlegs en paper, però “la màgia d’Internet” -com diu Navarro- ha contribuït molt al desenvolupament i a l’articulació dels intercanvis. Des que va obrir el seu lloc web fa cinc anys anunciar-se en ell és gratuït, tal vegada per això els seus 1.700 anuncis i els seus 12.000 visites diàries el converteixen en el màxim exponent dins del sector al nostre país. Hi ha moltes altres pàgines que recullen anuncis d’intercanvi de manera gratuïta, com Mundoanuncio.com, Gabinohome o TopRural.

Alguns portals, com Intercambiocasas.com, Homelink International o Intervac cobren per donar accés als seus usuaris a les seves bases de dades automatitzades. L’oferta per als EUA en Intercambiocasas.com no arriba a 60 dòlars i “si no conclou un intercanvi el primer any,el segon any és gratuït!”, resa en la publicitat. Publicar un anunci en Homelink costa 105 euros. En Intervac -que es vana de ser inventor i líder mundial de l’intercanvi d’habitatges des de 1953- el preu és de 130 euros anuals, depenent de si un s’encarrega de pujar les fotos a títol particular o no. D’aquesta forma, segons Sas, hi ha una professionalitat que avala que els anuncis publicats “són actius”. Quan l’habitatge està ocupat en el seu portal s’encén un semàfor en vermell, comenta.

Gratuïts o de pagament, amb comptador del nombre de visites rebudes o no, aquests portals no són intermediaris de serveis, única i exclusivament ofereixen informació. Normalment exigeixen per a contactar amb el propietari d’un intercanvi estar registrats com a usuaris i tenir un anunci d’intercanvi. Per a publicar-ho s’aconsella:

  • Anotar totes característiques de la propietat, interiors i exteriors, emplaçament, proximitat a altres llocs d’interès, una vegada que es tinguin clares les necessitats.
  • Trobar informació addicional i incloure-la en l’anunci amb enllaços a pàgines web de l’entorn.
  • Adjuntar fotografies de la casa que descriguin les seves virtuts.
  • Delimitar en el calendari les dates d’intercanvi.

Acord voluntari

“Una vegada establert el contacte s’obre la possibilitat d’arribar a un acord entre particulars que s’efectua de bona fe”.

“Una vegada establert el contacte s’obre la possibilitat d’arribar a un acord entre particulars que s’efectua de bona fe”

Ningú pot garantir-te res sobre el resultat de l’intercanvi. Això no es regeix per cap llei i és igual que paguis per anunciar-te com que no. Ni tan sols seria vàlid un contracte tipus que pot descarregar-se des de la nostra pàgina, per això ningú ho signa”, explica Juan Navarro mentre remarca els avantatges d’aquesta manera de viatjar i opina que és molt més arriscat acordar un lloguer d’un apartament d’estiu entre particulars. “En aquest mundillo si que hi ha desaprensius” -diu-, de fet està intentant separar molt bé aquells anuncis que aprofiten el seu lloc web per a oferir el seu pis també en lloguer “perquè això es presta a confusions”.

Juan Navarro assegura que en els cinc anys que porta dedicant-se a això només ha tingut dues queixes. L’important és que totes dues parts es molestin a buscar informació i assessorar-se per a pactar les seves condicions lliurement. “Cal ‘treballar-li-ho’, establir una correspondència, parlar per telèfon, enviar-se fotos…”. Les persones que practiquen intercanvis són -segons Juan Navarro- de nivell cultural mig-alt i sobretot aquelles que disposen de més temps de vacances, com pot ser el cas dels professors, i dels quals tinguin una segona residència en la costa, que és la que normalment s’intercanvia al nostre país.

Acord voluntari

Però Mª Àngels Sas adverteix alguna evolució sobre aquest tema en els últims anys. Diu trobar cada vegada més jubilats entre els qui ‘intercanvien’ les seves cases, així com persones residents en les grans ciutats, principalment. “A Espanya ens costa deixar la casa, igual que succeeix a Grècia, Itàlia i Portugal, però a poc a poc anem equiparant-nos als països anglosaxons on no hi ha tanta inclinació”, declara. A més, abans es feien gairebé tots els intercanvis a l’estiu i ara, com es reparteixen més les vacances, també s’intercanvia durant la resta de l’any, sobretot en Nadal i Setmana Santa.

L’allotjament que s’intercanvia pot ser turístic o no, de platja o de muntanya o urbà. La representant d’Intervac assegura que normalment a cada soci li mou un interès diferent. “Per exemple, algú de Califòrnia que deixa una casa amb jardí, piscina, etc. que vol anar a París desitja un pis; no importa que sigui petit, però que estigui en el centre. No desitja una mansió com la seva però a 40 Quilòmetres del centre”. Navarro assegura que hagués pogut intercanviar -de no ser per qüestions d’agenda- la seva casa al Pirineu per una mansió a Miami amb embarcador propi.

Condicions, avantatges i precaucions

Condicions, avantatges i precaucions

N’hi ha prou amb ‘bussejar’ una mica en la Xarxa, per a trobar no sols articles sobre les bondats d’aquesta fórmula, sinó que també es troben textos controvertits que parlen de rebutjos d’opinions sobre alguna estada. “No cal deixar res sense aclarir prèviament”, assevera Sas. Per a evitar problemes i gaudir sobretot dels avantatges cal concretar alguns extrems, que variaran en cada cas però que a tall d’exemple poden ser:

  • S’aconsella en intercanviar per primera vegada fer-ho de la mà d’algú que ja hagi tingut l’experiència. D’aquesta manera es lligaran millor alguns “caps” i fins i tot es podrien sol·licitar referències d’anteriors intercanvis. Però fer-ho de manera amistosa i amb la millor voluntat és una de les garanties d’èxit, perquè també l’intercanvi es brinda com una oportunitat de fer amics que ens ajudaran a visitar les destinacions des d’un punt de vista diferent. Entre els beneficis es compta també la pràctica d’idiomes.
  • Convé fer un inventari del contingut de la casa per a comprovar que està tot al final de l’estada i proporcionar una còpia del mateix als visitants.
  • Interessaconcretar les cures extraordinàries de la propietat aliena. Així, es poden deixar a càrrec dels socis d’intercanvi tasques com regar les plantes o cuidar d’un animal domèstic. Però si no ens agraden els animals no haurem d’acceptar un intercanvi amb algú que viatja amb la seva mascota o que desitja que la hi cuidem. No obstant això, el període de l’intercanvi pot ser simultanejo o no.
  • És important tenir un segur multirisc de llar i assabentar-se de si l’altra part ho té i si ens cobriria en cas que succeís alguna cosa. Abans de deixar l’habitatge cal assegurar-se que tot funcioni correctament (aixetes, electrodomèstics, llums, etc.) i disposar de la vaixella i el parament precisos per al nombre de visitants previst.
  • Si en l’habitatge hi ha algun objecte de valor, econòmic o sentimental és millor guardar-lo, especialment si vénen nens. Hi ha propietaris que es neguen a rebre nens a la seva casa.
  • Han de quedar clars alguns detalls de la instal·lació elèctrica, clau de talls d’aigua i gas, calderes d’aigua calenta i calefacció. Si es posa per escrit una guia se simplificarà el treball i serà vàlida per a futurs intercanvis.
  • Normalment no caldria acordar coses òbvies com que es deixi tot tal com es va trobar de net, però sempre s’aconsella que com més clar es deixi tot millor. Algunes persones especifiquen fins i tot si s’ha de fumar o no.
  • Es pot recordar també, i de fet és molt comú especialment en els intercanvis intercontinentals, l’intercanvi d’un vehicle. Pot resultar interessant sol·licitar a l’assegurança -igual que en el de la llar- la clàusula opcional d’arrendament vacacional.
  • És habitual gaudir a més en els intercanvis de bressols, joguines, bicicletes, material esportiu, pel·lícules infantils, etc. Cal concretar si en l’intercanvi s’inclouen sabanes i tovalloles, i ajustar qui efectuarà la seva neteja.
  • Cal pensar en com ens agradaria ser rebuts en arribar a la nostra destinació d’intercanvi. Serà bonic deixar alguns detalls com a cortesia, per exemple fullets de l’oficina de turisme de la zona, plans i mapes, guia d’activitats i alguna recomanació de restaurants i oci. També es poden facilitar les direccions dels centres mèdics, hospitalaris i farmàcies més pròxims.