Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Ruta de la Plata ofereix al pelegrí la possibilitat de conèixer una gran gamma de cultures i creences

Aquesta via comunica les terres andaluses amb les gallegues, a través d'Extremadura i Castella i Lleó

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 02deFebrerde2004

En època romana, durant els regnats dels emperadors Trajà i Adriano, es va crear en l’occident peninsular una gran ruta de comunicació que unia la cornisa Cantàbrica amb les terres del sud d’Hispània. Per la denominada Ruta de la Plata van circular tota classe de mercaderies, tropes, comerciants i viatgers, en un continu trànsit que va afavorir la difusió de la cultura romana, la seva llengua i maneres de vida, alhora que facilitava el control del territori que necessitava l’administració de l’Imperi.

Aquesta ruta es va continuar usant al llarg dels segles, tant per àrabs com per cristians durant l’Edat mitjana, per a continuar després exercint un important paper en la xarxa de comunicacions de la Península Ibèrica. Posa en comunicació les terres andaluses de Sevilla i Còrdova, les extremenyes de Mèrida i les castellà-lleoneses de Salamanca, Zamora, Lleó i Astorga amb el nord, fins que, a Galícia, culmina a Santiago de Compostel·la. La seva denominació deriva del terme àrab “Bal lalta”, que significa “via ampla, empedrada o pública”.

Des del seu inici, en terres andaluses, els pelegrins que decideixen triar aquesta ruta per a arribar fins a Compostela poden visitar, en cadascuna de les ciutats per les quals transcorre, nombrosos monuments històrics i la més variada gamma de cultures i creences.

A Sevilla, la Giralda, edificada pels àrabs i reconstruïda en la seva part superior pels cristians, ha vist passar, al llarg dels segles, a nombrosos pelegrins per la Ruta de la Plata. Enfront d’ella, la Torre de l’Or és un altre dels monuments més admirats pels caminantes. La mesquita de Còrdova és, igualment, pas obligat per als quals, bé per turisme o per espiritualitat, es decideixen a recórrer pas a pas cadascuna de les pedres d’aquest recorregut.

Les terres andaluses deixen passo a les extremenyes de Mèrida, en les quals la Ruta de la Plata, igual que ocorria en l’època dels romans, continua sent l’eix vertebrador. Aquest lloc posseeix importants mostres artístiques que exemplifiquen el seu important llegat històric, entre elles l’amfiteatre i el teatre romà de Mèrida. A Extremadura, la Ruta discorre per 300 quilòmetres, en perfecta harmonia amb el cuidat patrimoni de ciutats com Càceres i Mèrida. L’arribada a terres castellà-lleoneses discorre per Salamanca, Zamora, Lleó i Astorga, encara que un altre ramal descendeix també fins a Portugal per a, de nou, tornar a la Península i endinsar-se per fi a Galícia.

L’entrada a Galícia discorre per Campobecerros, Laza, Vilar de Barri i Xunqueira d’Ambía, amb la seva cèlebre col·legiata, o bé per la via de Verín, Trasmiras, Xinzo de Limia, Sandiás i Allariz, bressol de reis. Altres accessos van tenir també certa tradició jacobea, especialment el de la Vall del Sil, per Pobra de Trives, i el Portela d’Home, Bande i Celanova.

A Orense, els pelegrins, tant avui com antany, visiten la catedral amb el seu Pòrtic del Paradís, veritable primícia del compostelano Pòrtic de la Glòria, i amb el seu Crist dels Desemparats. Finalment, els pelegrins creuen l’alt pont romà camí de Compostela, sense oblidar que a prop, en un desviament a la dreta, es troba el cistercenc monestir d’Osera.

A través de les terres del Deza s’arriba a les proximitats de Sant Lorenzo de Carboeiro. Avui dia visitar les seves ruïnes és penetrar en el món del romànic ogival gallec fet de granit llaurat.

Per terres de l’Estrada i Boqueixón, s’entra a Santiago. Una vegada a la ciutat, els pelegrins recorren el barri del Sar i la porta de Mazarelos. Ja en el temple catedralici, coincideixen amb els que es decideixen per alguna de les vuit rutes diferents que porten al sepulcre.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions