Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Idees i consells

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Via de la Plata

Eclipsada pel camí de Sant Jaume, l'ancestral ruta romana mostra entre Mèrida i Astorga les ruïnes de l'Imperi i el contrast dels seus paisatges i pobles

Img viaplataImagen: Piers Nicholson

La Via de la Plata es va traçar durant la Hispània romana per unir l’extremenya ciutat de Mèrida i la lleonesa Astorga, capitals de primer ordre durant l’Imperi. Enfront del Camí de Santiago, que recorre el nord del país d’est a oest, aquesta via vertebra la meitat occidental de la península de nord a sud. Caminar per ella permet veure el contrast dels paisatges i construccions de les muntanyenques comarques lleoneses i la càlida Extremadura i visitar algunes de les ciutats més belles del país, com Salamanca. Més encara, el caminante es retrotreu fins a la grandesa de l’Imperi Romano contemplant les restes de la seva arquitectura i el seu art, el punt culminant del qual és l’amfiteatre de Mèrida.
Ja en la prehistòria s’advertia una ruta per la qual travessar les terres extremenyes i castellà-lleoneses sense obstacles. No obstant això, va anar el cònsol Carpio qui, l’any 139 a. de C., va construir una via des de la conca del Guadiana a la del Tajo. Més endavant, en els temps convulsos de les guerres civils romanes, es van situar assentaments en Medellín, Càceres i una zona propera al Port de Béjar. Amb el temps, la Via va arribar fins a Astorga, nucli administratiu del nord-oest del país.

Poc té a veure amb el metall

Durant l’Edat Mitjana, els pelegrins del sud utilitzaven la Via per aconseguir Santiago de Compostel·la. Ja al segle XIX, les tropes de Napoleó van utilitzar la ruta en la seva invasió. La decadència de la ruta es va acusar aquest mateix segle amb la construcció de la línia ferroviària Palazuelo-Astorga i la carretera nacional Gijón-Sevilla, que van fer que l’itinerari caigués en l’oblit. La ruta poc té a veure amb el metall que li dona nom. Segons els experts, els àrabs li cridaven balath, que significa enllosar, i la paraula va ser evolucionant a balata, blata i, finalment, plata.
La Via de la Plata transcorre unint les principals ciutats d’Extremadura i la meitat occidental de Castella i Lleó: Mèrida, Càceres, Plasencia, Béjar, Salamanca, Zamora, Benavente i Astorga. Aquesta ruta tan aviat submergeix al viatger en terres de secà, camps de cereals, o fèrtils terres verdes. De tant en tant el caminante descobrirà sorprenents palauets, castells o llocs de summe interès com el Monestir de Moreruela a Zamora o el singular municipi de Galisteo. Aquest recorregut permet observar les petjades deixades per les cultures romana, àrab i cristiana.
Igual que el camí de Sant Jaume, encara que la majoria es decideix a recórrer la Via a peu, hi ha qui es decanta per la bicicleta o fins i tot per recórrer la ruta a cavall. Encara que no hi ha una ajuda al pelegrí tan articulada com en la Ruta Jacobea, existeix una tradició d’hostalatge que fa senzill trobar un sostre on dormir. Una opció també econòmica és recórrer a la xarxa d’albergs, i si es disposa d’un pressupost major, tota la zona està repleta de cases rurals tranquil·les i amb encant.

Creixent interès

El creixent interès d’historiadors i viatgers cap a aquesta ruta ha provocat una eclosió de guies, pàgines web i tot tipus d’iniciatives relacionades. A Zamora s’estudia fins i tot crear un museu dedicat a la Via. A Extremadura, el Projecte Alba-Plata se centra a rehabilitar, restaurar, protegir i senyalitzar els recursos d’interès situats en ella al seu pas per la comunitat autònoma. La pàgina web Via de la Plata a Extremadura que detalla la història de la Via, recopila notícies i esdeveniments relacionats amb ella, llista recursos d’interès com a albergs i museus i informa sobre el Projecte Alba-Plata. El portal Guiar-te compte també amb una secció titulada Via de la Plata, on es pot trobar informació detallada sobre cada poble que creua la ruta, cròniques dels viatgers i fins i tot un fòrum. Aquesta última pàgina recomana a més la consulta de la “Guia de la Via de la Plata. Poble a poble”, un llibre escrit pel periodista de l’Agència EFE Tomás Álvarez i publicat per l’editorial Llop Sapiens.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions