Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Drets del viatger

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les claus jurídiques de la crisi d’Air Madrid

La protecció legal que dispensa la normativa als passatgers aeris davant la greu crisi deslligada per l'assumpte Air Madrid no és suficient per a pal·liar totes i cadascuna de les situacions de desemparament en les quals han pogut quedar els afectats.

El més lamentable de tot és que, davant la falta de recursos legals, queden els consumidors a costa de les decisions voluntàries que, sobre aquest tema, puguin adoptar les administracions competents, que en cap moment es consideren responsables de les conseqüències derivades de les decisions adoptades.

Els primers “auxilis”

Davant la greu crisi deslligada per la recent decisió de la companyia aèria Air Madrid de suspendre la seva activitat i de la Direcció General d’Aviació Civil de suspendre totalment el Certificat d’Operador Aeri, tant administracions com organitzacions de consumidors malden per buscar una solució legal al conflicte plantejat, a fi de protegir de forma adequada els interessos dels milers de ciutadans afectats que s’han quedat, i es quedaran, sense poder viatjar a les seves destinacions amb la citada companyia aèria, malgrat disposar del seu corresponent bitllet. Des d’alguns països de destinació a Llatinoamèrica, les seves autoritats s’estan fins i tot plantejant accions judicials a fi de conducta a adoptar mesures d’embargament cap contra de les aeronaus situades en els seus aeroports.

Les solucions jurídiques no resulten eficaces ni satisfactòries per als qui es trobaven ja en l’aeroport. A més potser resultaran insuficients o poc efectives per als qui han adquirit un passatge per a un vol posterior, que ara estan pendents de la devolució, com a mínim, dels diners invertits. Es dóna la circumstància que la majoria de les persones afectades solen ser consumidors amb pocs recursos econòmics que veuen denegat fins i tot el seu dret fonamental a estar degudament informats a peu de pista. Serà difícil que amb els mitjans legals dels quals es disposa, puguin recuperar els danys de tota índole que la situació els produirà; alguns d’ells, alguns d’ells, irreversibles.

De moment, alguns passatgers afectats podran efectuar el seu trasllat al lloc de destinació per voluntat de la Direcció General d’Aviació Civil, que en la mesura que sigui possible ha assumit aquesta responsabilitat de manera voluntària fins a les 24 hores del 21 de desembre de 2006. En aquest cas, els trasllats es faran en funció de les places disponibles que aconsegueixi obtenir Aviació Civil, i d’acord amb tota una sèrie de criteris de preferència:

  • Passatgers que, tenint un bitllet tancat per la companyia Air Madrid fins al 21 de desembre de 2006 realitzin viatge de retorn entre Espanya i països iberoamericans, i entre Espanya i Romania (cap a qualsevol de les dues destinacions) per haver realitzat ja el seu viatge d’anada.
  • Passatgers en situació d’urgent necessitat i aquells l’atenció dels quals sigui necessària per a la gestió dels aeroports.
  • Altres passatgers amb reserva confirmada amb Air Madrid de vols entre Espanya i països iberoamericans o entre Espanya i Romania (en tots dos sentits), sempre que sol·licitin realitzar el viatge abans de les 24 hores del dia 21 de desembre de 2006.

Les primeres recomanacions

Les autoritats de consum han posat tots els seus mitjans a l’abast dels consumidors afectats, oferint-los no sols informació de contacte per a atendre les seves queixes o traslladar les mateixes, via telefònica, a la Direcció General d’Aviació Civil, sinó també els mecanismes per a interposar la reclamació corresponent davant la companyia aèria o les autoritats competents per a tramitar-les, a través del corresponent formulari.

D’aquesta forma, i a tall d’exemple, l’Agència Catalana de Consum de Catalunya recomana:

  • Reclamar a la companyia Air Madrid la devolució de la totalitat de l’import del bitllet o bé sol·licitar que facilitin vol alternatiu operat per qualsevol altra companyia aèria.
  • En determinats casos, i en funció de la distància, les compensacions econòmiques que preveu la normativa comunitària sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d’embarqui i de cancel·lació o gran retard de vols.
  • Les indemnitzacions per danys i perjudicis que es puguin acreditar per part dels afectats.

Des d’algunes organitzacions de consumidors ja s’ha començat a actuar legalment. En aquest sentit, per a l’OCU la responsabilitat de la companyia Air Madrid és evident, tenint l’obligació de retornar l’import íntegre dels bitllets i si es fes càrrec de totes les despeses derivades de la seva decisió de suspendre l’activitat. La negativa de la companyia aèria condueix irremeiablement al fet que els afectats hagin d’acudir davant els tribunals de justícia i estar sotmesos a un llarg i complex procediment judicial, els primers passos del qual han estat iniciats per part d’aquesta organització de consumidors després de la interposició d’una denúncia davant l’Audiència Nacional el mateix dia de la cancel·lació unilateral dels serveis per part de la companyia aèria.

Des de l’OCU es recorda als afectats que han de recopilar i conservar, a l’efecte de poder plantejar una reclamació, tota aquella documentació de la qual disposin, com poden ser bitllets d’avió, factures, contractes, entre altres.

L’empara de la normativa comunitària

Les normes comunes sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d’embarqui i de cancel·lació dels vols està regulada per un Reglament comunitari d’11 de febrer de 2004.

La norma comunitària preveu indemnitzacions per a aquells passatgers als quals s’hagi denegat definitivament l’embarqui contra la seva voluntat. En aquest sentit, els passatgers als quals es denega l’embarqui contra la seva voluntat tenen la possibilitat de cancel·lar els seus vols, amb reemborsament dels seus bitllets, o de prosseguir-los en condicions satisfactòries, així com el dret a ser ben atesos mentre esperen un vol posterior.

A més, han de reduir-se els trastorns i molèsties que ocasiona als passatgers la cancel·lació d’un vol. A fi d’aconseguir aquest objectiu, els transportistes aeris han d’informar els passatgers de les cancel·lacions abans de l’hora de sortida prevista. D’altra banda, els passatgers els vols dels quals quedin cancel·lats han de tenir la possibilitat d’obtenir el reemborsament dels bitllets o un transport alternatiu en condicions satisfactòries, i han de rebre atenció adequada mentre esperen un vol posterior. El transportista aeri encarregat d’efectuar el vol únicament està exempt de no pagar la compensació econòmica corresponent si la cancel·lació es deu a circumstàncies extraordinàries que no podrien haver-se evitat fins i tot si s’haguessin pres totes les mesures raonables.

Les compensacions econòmiques a les quals els passatgers tenen dret per al supòsit de cancel·lació de vols són les següents:

  • 250 euros per a vols de fins a 1500 quilòmetres;
  • 400 euros per a tots els vols intracomunitaris de més de 1500 quilòmetres i per a tots els altres vols d’entre 1500 i 3500 quilòmetres;
  • 600 euros per a tots els vols no compresos en a) o b).

La distància es determinarà prenent com a base l’última destinació al qual el passatger arribarà amb retard en relació amb l’hora prevista a causa de la denegació d’embarqui o a la cancel·lació.

La reparació del mal moral

La protecció dels consumidors no seria l’adequada si la indemnització a la qual tenen dret no cobrís la totalitat dels danys i perjudicis patits. El consumidor té dret a la reparació també del perjudici moral derivat de l’incompliment o de la mala execució de les prestacions derivades del transport aeri. En aquests supòsits i davant les circumstàncies que han esdevingut amb la crisi d’Air Madrid, els danys morals afectats són múltiples i quantiosos.

El precedent més immediat del reconeixement del dret del consumidor a la reparació del perjudici moral el va establir una sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees dictada en data 20 de novembre de 2001 que interpreta la normativa comunitària sobre viatges, vacances i circuits combinats. En aquest sentit, la resolució judicial estableix un precedent important que reforça els drets dels consumidors afectats en aquest àmbit, obligant els operadors de viatges a reparar el perjudici moral causat per la pèrdua del gaudi de les vacances i no sols els danys físics o econòmics patits, com succeïa fins llavors.

REFERÈNCIA LEGAL

Reglament (CE) número 261/2004, del Parlament Europeu i del Consell d’11 de febrer de 2004, pel qual s’estableixen normes comunes sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d’embarqui i de cancel·lació o gran retard dels vols, i es deroga el Reglament (CEE) número 295/91. DOCU número L 46 de 17 de febrer de 2004.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions