Ofertes per a esquiar

Els centres hivernals més importants de l’oferta nacional són Formigal, Vaquèira i Sierra Nevada amb 137, 104 i 95 quilòmetres de pistes, respectivament. Aquestes estacions al costat de Cerler, Panticosa i Vallter 2000 són les més apropiades per als amants de la neu més experts a causa del nombre de pistes de què disposen i a les seves més de 1.000 metres de desnivell. Els principiants poden acudir a altres més adequades per a les seves característiques (amb tot just 300/500 metres de desnivell) com Manzaneda, Vall de Núria o Alt Campoo.

El preu per gaudir d’un dia d’esquí varia en gairebé 15 euros en funció de la temporada. Si es contracta en temporada baixa, els preus mitjans oscil·len entre 13 i 15 euros; en temporada alta, la mitjana que es paga per un dia en la neu és d’entre 25 i 30 euros. En una i una altra temporada es contemplen bonificacions per als nens menors de 12 anys i els adults que depassin els 65, amb descomptes de fins al 50%; els nens d’entre 4 i 6 anys no paguen en algunes estacions. És possible esquiar pagant menys diners (entre un 20% i un 30% de descompte sobre el preu establert) si s’utilitzen els abonaments de mitja jornada, vàlids des de les 13 hores. A més, els afeccionats que acudeixen amb assiduïtat a una estació concreta poden beneficiar-se dels abonaments que cobreixen tota la temporada, que enguany suposen un desemborsament anual mitjà d’entre 450 i 500 euros per als adults, i d’entre 350 i 400 euros per als nens.

Respecte a l’equipament, per a passar uns dies en la neu no fa falta tenir un equip complet, ja que en totes les estacions hi ha serveis de lloguer tant de la roba adequada com del material necessari: taules de surf de neu, esquís, botes… El lloguer de l’equip complet pot ocasionar un cost total d’entre 13 i 20 euros, als quals se suma el preu de les botes (entre 10 i 15 euros), a més dels esquís i bastons, un desemborsament entre 8 i 13 euros. Llogar l’equipament per a practicar surf de neu suposa una despesa que ronda els 70 euros diaris. Per a facilitar el lloguer del material, des d’enguany es permet fer-lo amb antelació a través del telèfon o per Internet.

Les principals estacions espanyoles incorporen moltes novetats aquesta temporada d’hivern 2008-2009: més pistes, millors serveis i fins a la posada en marxa de zones específiques per als més petits. Valdezcaray, per exemple, ofereix una xarxa de 85 canons de neu artificial proveïts amb una bassa amb capacitat per a 50.000 metres cúbics d’aigua. A més, l’estació de La Rioja inclou enguany un telecadira desembragable de sis places, tres telecadires desembragables de quatre places, dos telecadires de pinça fixa de quatre places, i un telesquí per a iniciació.

Serra Nevada ha augmentat les seves pistes i compta ja amb 103 i 94,8 quilòmetres esquiables; així mateix, ha adquirit una nova màquina trepitja-pistes. L’estació d’esquí de Cerler disposarà de 61 pistes i 18 remuntis, encara que les principals apostes per a enguany són la nova pista negra en “L’Olla” i les zones infantils. Una altra estació pirinenca, Vallter 2000, ha augmentat la seva oferta amb la posada en marxa de deu nous remuntis mecànics i un increment de canons de neu artificial. També els esquiadors disposaran d’un nou local equipat amb taquilles guarda-esquís i accés directe des del pàrquing. L’estació de la Molina ha posat en marxa un nou snowpark en la zona de Pla d’Angella, així com un superpipe amb set metres d’altura on es realitzaran proves de boardercross, big air i half pipe.

Cada vegada són més els afeccionats que acudeixen a les estacions hivernals per a practicar esports de neu alternatius a l’esquí alpí. Surf de neu, esquí nòrdic, esquí de fons, luge, bobsleigh, travessies o esquí acrobàtic, són algunes de les opcions entre les quals poden triar els amants de la neu. Per a la pràctica de “snow” (encara que en gairebé totes les estacions es comparteix pistes amb els esquiadors), les estacions de Sant Isidre, Astún, Vaquèira o Sierra Nevada han creat pistes d’half-pipe, exclusives per a aquests esportistes. L’esquí de fons és una altra alternativa que, a més, resulta més econòmica perquè no cal pagar pels remuntis, ja que no s’usen. Els seus majors circuits es troben en Candanchú i Sant Joan de L’Erm, amb 35 quilòmetres cadascuna d’elles, i en Cerler i Aransa, amb 30 quilòmetres destinats a aquesta pràctica.

Segons les últimes dades facilitades per la Federació Espanyola d’Esports de Neu, hi ha 26.124 persones federades en algun d’aquests esports i són els catalans els més nombrosos, amb gairebé 10.000 afeccionats. Però són molts espanyols que, sense estar federats, practiquen alguna d’aquestes activitats esportives, bé regularment o de manera ocasional. Tots ells necessiten d’una assegurança que els protegeixin.

Fins fa pocs anys les pòlisses per a esports de neu només contemplaven les activitats relacionades amb la pràctica de l’esquí, però ja poden trobar-se altres assegurances que cobreixen les contingències per a esports de neu alternatius. De moment l’oferta no és molt àmplia ni està generalitzada per part de les principals asseguradores, però compleixen amb l’objectiu d’oferir un producte específic per als qui els practiquen. La seva estructura és la mateixa que les pòlisses per a esquiadors; en la majoria dels casos són el mateix producte, amb l’excepció que protegeix a l’assegurat de contingències específiques que poden donar-se en practicar cadascun dels esports. Les assegurances cobreixen les despeses mèdiques, la prolongació d’estada, les despeses de desplaçament i allotjament de l’acompanyant, la repatriació per malaltia o accident o responsabilitat civil privada per danys a tercers. Alguns, més específics, inclouen a més el rescat en pista, així com el robatori o la pèrdua o deterioració del material.