Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Drets del viatger

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Papers en regla per viatjar a l’estranger

A més del document d'identitat i segur metge, en alguns països s'exigeix la reserva d'hotel i un bitllet d'anada i volta

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 13 de Octubre de 2014

La roba necessària per als dies d’estada, les vacunes pertinents si es viatja a una destinació exòtica, els objectes imprescindibles… L’organització d’un viatge a l’estranger suposa una preparació cuidada al detall que, no obstant això, es pot anar al trast si abans de sortir no es comprova que tota la documentació estigui en regla. En aquest article s’enumeren els documents necessaris, a més d’explicar que alguns països com Rússia, Cap Verd o Xina exigeixen presentar una reserva d’hotel, demostrar que es tenen fons suficients per a l’estada o comptar amb un bitllet d’anada i volta.

Documents necessaris

Imatge: Joris-Jan

El DNI, el passaport i el visat són els documents que es demanen en la majoria dels casos quan es viatja a l’estranger
Els ciutadans europeus poden circular amb plena llibertat dins dels límits de la Unió Europea, però cal prestar especial atenció quan es viatgi a tercers països. No comptar amb la documentació necessària en emprendre el trajecte pot suposar no poder embarcar en l’avió o que les autoritats del país de destinació impedeixin l’entrada. La paperassa precisa depèn del país que es vulgui visitar, encara que DNI, passaport i visat són els documents que es demanen gairebé sempre.

Davant qualsevol dubte, el Ministeri d’Afers exteriors presta informació actualitzada sobre els requisits i documents exigits pels diferents estats, a més de moltes altres dades que poden ser d’utilitat durant el viatge: condicions de seguretat, zones de risc, vacunes obligatòries i recomanables, telèfons d’interès…

  • El DNI. Es pot utilitzar com a document de viatge per entrar i circular pels següents països: Alemanya, Andorra, Àustria, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Mònaco, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, San Marino, Suècia i Suïssa.

    Encara que a alguns llocs com Bòsnia i Hercegovina es pot viatjar amb DNI, és recomanable portar també el passaport en regla. En altres casos, com Turquia, és possible entrar proveïts de passaport o de DNI per les fronteres habituals, però per a l’accés des de les fronteres del sud-est i de l’est del país solament és vàlid el passaport.

    Respecte als menors, si viatgen sols, han de portar permís patern o matern o, si escau, autorització judicial; si viatgen acompanyats del pare, mare o tutor, s’ha d’acreditar mitjançant documentació la filiació o la tutela, amb la presentació del Llibre de Família o un altre document oficial. En alguns països com Portugal, és imprescindible que el nen viatgi amb DNI, fins i tot si va amb els seus pares.

  • El passaport. Si es viatja a qualsevol país no citat a l’apartat anterior, és necessari tenir el passaport en regla, expedit per les Prefectures Superiors i Comissaries de Policia. Els menors de 14 anys han de presentar el passaport si viatgen sols, però si ho fan en companyia del pare, mare o tutor, poden incloure’s en el d’aquests. En aquest cas, es requereix la presentació del Llibre de Família o document que acrediti la filiació o la tutela. Encara que convé assegurar-se, doncs hi ha excepcions en què els majors de 14 anys necessiten passaport individual o DNI per viatjar, ja que les autoritats de frontera no admeten que figurin inclosos en el passaport patern.

    L’anomenat passaport col·lectiu s’empra per a grups que desitgin anar al mateix lloc, com en el cas de peregrinacions, excursions i altres viatges similars. La seva validesa es limita a un sol viatge que duri menys de tres mesos i en països on hi hagi reciprocitat pel que fa a aquest document. Poden utilitzar-ho els menors de 21 anys per viatjar a Andorra, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Malta, Noruega, Portugal, Regne Unit, Suècia i Suïssa.

  • El visat. És una autorització exigida en alguns països com a requisit previ per visitar-los. Solament és vàlid durant el viatge concret pel qual s’ha sol·licitat. Si es contracta un viatge a través d’una agència, aquesta s’encarregarà de tramitar-ho. En cas contrari, cal dirigir-se al consolat o ambaixada del país que es vol visitar. Per demanar-ho, és necessari presentar el passaport en regla. Alguns països, en lloc d’expedir el visat, tramiten la denominada targeta turística.

  • Permís de conduir Internacional. Si es té previst conduir durant l’estada a l’estranger, és possible que es precisi tramitar aquest document, conegut com IDL (International Driving License). En els estats de la Unió Europea n’hi ha prou amb portar el permís de conduir espanyol. No obstant això, per conduir de forma temporal en països no membres es necessita el Carnet Internacional. Ho expedeixen les Prefectures Provincials i Locals de Tràfic, té validesa per un any i en ell consten en diferents idiomes (espanyol, alemany, anglès, francès, italià, portuguès, àrab i rus) tant les dades personals del titular com els permisos que té. Per a la seva tramitació cal presentar el DNI, el permís de conducció en vigor i la seva fotocòpia, juntament amb dues fotografies, a més d’abonar una taxa.

Documentació sanitària

És important portar les targetes sanitàries o segurs metges exigits per cada país per evitar retards en l’atenció del malalt o que aquest hagi de pagar factures elevades per la seva estada en un hospital.

  • Targeta Sanitària Europea. Aquesta targeta individual certifica el dret del seu titular a rebre les prestacions sanitàries que siguin necessàries des d’un punt de vista mèdic durant una estada temporal en qualsevol dels estats integrants de la Unió Europea, de l’Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) i Suïssa. No és vàlida si el motiu pel qual algú es desplaça a una altra nació és rebre un tractament mèdic específic. Per a la seva obtenció, cal personar-se en qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS) de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, on s’emetrà en l’acte, prèvia identificació personal. Per a familiars a càrrec del titular, s’ha de presentar a més el model P-1, on consten aquests familiars.

    Si per alguna raó no es pot obtenir la Targeta Sanitària Europea, és possible sol·licitar un Certificat Provisional Substitutori (CPS), de caràcter individual i que certifica el dret del seu titular a rebre les prestacions sanitàries necessàries. En aquest cas, cada país té les seves pròpies normes sobre l’assistència mèdica estatal, de manera que en alguns el tractament és gratuït, mentre que en uns altres s’han de pagar part dels costos. També hi ha estats on és obligatori pagar la totalitat i demanar després un reemborsament. En el cas de no portar amb si la Targeta Sanitària Europea, és possible que sigui el propi turista qui hagi de fer front a les despeses.

  • Altres formularis de la Seguretat Social. Altres països (Andorra i diversos països sud-americans) han signat convenis amb Espanya en matèria de sanitat, gràcies als quals el visitant pot rebre assistència sanitària de la mateixa manera que si es trobés en un estat europeu. Per això és important informar-se en un Centre d’Atenció de la Seguretat Social.

  • Segur de viatges. Si la pòlissa subscrita no té cobertura a l’estranger, és aconsellable contractar un segur per a la salut de curta durada, que pugui protegir mentre s’està fora. És molt útil en cas que s’hagi d’abonar una part del tractament mèdic i als països amb els quals Espanya no té acords sobre matèria de salut. Les malalties o els accidents a l’estranger poden implicar costos extraordinaris de viatge, allotjament i repatriació contra els quals convé estar assegurat.

  • Certificat Internacional de Vacunació. El Ministeri de Sanitat i Consum informa que la selecció de les vacunes per a un viatge determinat dependrà de la situació sanitària concreta de la nació que es visiti, de les malalties endèmiques que li afectin, de les característiques del trajecte, de la durada del mateix, de la situació general de salut del viatger i del temps disponible abans del viatge. Això significa que les mesures preventives hauran de recomanar-se en els serveis mèdics de forma personalitzada, per la qual cosa els experts aconsellen acudir a un Centre de Vacunació Internacional, on es facilitarà el Certificat Internacional de Vacunació.

    Aquest certificat és imprescindible per visitar determinats països, sobretot a Àfrica, Àsia i Sud-amèrica. Les vacunes més habituals són les de la febre groga, febre tifoidea, tètanus, còlera, hepatitis A i B, meningitis, poliomielitis i la ràbia. Altres vacunes solament són aconsellables en casos especials, en els quals cal valorar individualment les del viatger. Es recomana consultar abans de viatjar, a més de la pàgina web del Ministeri de Sanitat i Consum, la de l’Organització Mundial de la Salut. Algunes d’aquestes bovines han d’administrar-se amb diverses setmanes d’antelació a la realització del viatge, per la qual cosa no s’ha de deixar per a l’últim moment.

  • Certificat de Vacunació per a animals domèstics. Es pot viatjar amb el gos o gat per qualsevol estat de la Unió Europea, sempre que pugui identificar-se mitjançant un tatuatge o un microprocessador i tingui en regla el certificat de vacunació contra la ràbia. Les mateixes normes s’apliquen als països lliures de la ràbia o on la malaltia està baix control. On la ràbia no està ben controlada, s’apliquen normes més estrictes. Per això, s’han de consultar els requisits d’entrada d’animals en el consolat o ambaixada de la nació corresponent.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions