Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Paradores de Turisme, hotels en edificis històrics

Aquests establiments, que pertanyen a una societat pública, es construeixen sobre antics palaus i castells, a la recerca d'un turisme cultural i de qualitat
Per Benyi Arregocés Carrere 17 de maig de 2007

Els Paradores de Turisme són hotels que se situen en llocs peculiars, com a edificis històrics, convents o palaus, tots ells rehabilitats per a albergar a turistes, encara que també es troben en edificis de nova construcció. Els viatgers que vulguin pernoctar en un d’ells hauran de desemborsar entre 95 i 155 euros, tret que s’acullin a alguna de les ofertes que l’empresa llança a diferents grups, com els joves o els majors de 60 anys. Darrere dels Paradores de Turisme es troba Patrimoni de l’Estat, únic accionista d’una societat anònima de capital 100% públic.

Paradores, hotels en edificis amb història

Paradores, hotels en edificis amb història

La nota peculiar i característica dels Paradores de Turisme es troba en els edificis i llocs en què se situen els seus establiments. Es tracta de castells, antics palaus, convents o alcàssers en la seva major part, uns entorns que permeten descobrir part de la història espanyola, perquè a més es troben repartits per tot el país, amb predomini a Andalusia, Castella i Lleó i Galícia.

Pel seu caràcter d’empresa pública, un dels seus interessos principals es troba a rehabilitar edificis històrics, a més de potenciar el turisme en les zones on menys visitants reben, “on encara no hi ha iniciativa privada”, apunten des d’aquesta empresa. En definitiva, totes aquestes actuacions persegueixen la idea d’atreure un turisme de qualitat. Una mostra de la seva conducta es troba en una de les seves pròximes inauguracions, el Parador de la Granja de Sant Ildefons, a Segòvia, que s’ha dissenyat sobre la Casa d’Infants, un edifici del segle XVIII. Però a més de palaus o castells rehabilitats, també s’han construït paradores en Parcs Nacionals , com per exemple el de les Canyades del Teide, a Tenerife.

D’altra banda, amb el transcurs dels anys, els Paradores han incorporat altres negocis. Així, en aquests moments, més de la meitat dels establiments disposen de botigues pròpies, en què es venen objectes amb la seva marca, articles útils per als turistes i productes típics de la regió local i s’estan començant a implantar restaurants que ofereixen els plats típics del menjar local, i, de forma més incipient, els spá, una altra de les grans tendències en oci hoteler. Com a conseqüència d’aquest creixement, aquesta empresa reporta beneficis a l’Estat. En concret, l’any passat va produir uns dividends de gairebé quatre milions i mig d’euros, el 20% del seu benefici net. De fet, els paradores constitueixen un instrument molt important per la seva contribució a la difusió de la cultura i de la història espanyola.

Cinc tarifes de preus i tres categories de paradores

Paradoxalment a aquest efecte de la difusió cultural, es troben els seus preus. La situació i la història dels edificis que alberguen els paradores fa que les seves tarifes no siguin aptes per a totes les butxaques. Així, en els 91 paradores que es troben operatius hi ha cinc tipus de tarifes, que oscil·len entre els 99 euros i els 155 euros per nit i habitació, imposats apart. Quan és més barat gaudir d’aquests establiments? Els mesos de novembre a febrer presenten les tarifes més assequibles.

Els viatgers es poden trobar en el seu periple amb tres categories de paradores: de tres, quatre i cinc estrelles. Aquesta qualificació, juntament amb la mena d’habitació seleccionat, repercutirà en el preu final per nit que paguin els clients. Segons les dades de Paradores de Turisme, la major part d’hotels són de quatre estrelles (en concret 66), després es troben els de tres (un total de 23 establiments) i la minoria correspon als hotels de cinc estrelles, perquè només hi ha dues: el de Santiago de Compostel·la i el de Lleó.

Allotjament

Allotjament

Com expliquen des de Paradores de Turisme, a més de les promocions puntuals, que realitzen, per exemple, a través d’Internet, s’han establert una sèrie d’ofertes fixes, que resulten més econòmiques que les tarifes normals. Aquestes promocions només s’apliquen a un nombre limitat d’habitacions en determinades dates, per la qual cosa és recomanable anticipar-se en la reserva per a poder abonar un import més econòmic.

  • Escapada Jove: Es dirigeix als joves entre 20 i 30 anys, als quals ofereix una habitació doble amb desdejuni inclòs per 96 euros més IVA.
  • Dies daurats: Oferta dirigida a les persones majors de 60 anys que suposa un 35% de descompte en el preu de l’habitació i del desdejuni. Especial 2 nits: Es realitza un 20% de reducció sobre el preu total, amb la condició que es pernocti dues o més nits consecutives en règim de mitja pensió i habitació doble.
  • Targeta 5 nits: Amb aquesta targeta s’aconsegueix un preu per habitació doble de 90 euros més IVA, però s’han d’adquirir cinc, per la qual cosa el cost total supera els 450 euros.

D’altra banda, si es contracta alguna de les 28 rutes que ofereix Paradores de Turisme, mitjançant les quals es reserven diversos establiments, la rebaixa que s’aconsegueix en el preu és interessant. Per exemple, una ruta de tres dies, en què es pernocta en tres paradores diferents, es pot reservar a partir d’un preu total de 124 euros per persona més imposats.

A més, convé estar alerta de les ofertes exclusives d’Internet. Segons les seves dades, les vendes a través de la Xarxa han pujat un 22% en 2006, encara que el total respecte a les altres maneres de reservar habitació continua per sota del 10%.

Com moltes altres empreses, Paradores de Turisme ofereix una targeta de fidelització, que es denomina “Amics de Paradores”. Quantes més visites es realitzin a aquests establiments més punts se sumaran, a un canvi de tres euros de despesa per a obtenir un punt, la qual cosa suposa regals de nits gratis per als clients, a més d’avantatges com disposar de garatge gratuït o una copa de benvinguda.

Inconvenients

Els obstacles més habituals que poden trobar-se els qui acudeixen a un parador radiquen en els preus i en la situació dels edificis que els alberguen. El cost que suposa pernoctar en un parador pot ser superior, a vegades, al d’un hotel de 5 estrelles en el centre d’una ciutat, i infinitament superior al d’un hotel de 2 o 3 estrelles. D’altra banda, amb freqüència, els paradores es troben allunyats dels nuclis urbans, la qual cosa obliga a utilitzar un cotxe en el viatge i descarta l’opció del transport públic per al desplaçament.

Rutes viatgeres amb escala en els Paradores

Paradores de Turisme ha classificat els seus establiments en sis tipus, que s’enfoquen cap a determinats segments del públic. Així, es troben els ideats per a vacances de sol i platja, uns altres la fi de la qual és el turisme cultural a través de visites al Patrimoni Històric, també hi ha un espai per al turisme de salut, que busca balnearis i aigües termals, uns altres que es decanten per la naturalesa, llocs per a descansar en família o practicar el golf.

Dins del turisme cultural, Paradores ofereix un total de 28 rutes, 19 d’una setmana de durada i nou de tres dies. A més de suposar una rebaixa en el preu per al viatger, i una comoditat perquè automàticament es reserven tots els paradores necessaris en el recorregut triat, la ruta permetrà al viatger conèixer llocs d’interès a la regió.

Per exemple, aquesta empresa pública ha llançat conjuntament amb la Fundació El Llegat Andalusí, quatre rutes on es recorren ciutats andaluses i es pernocta als hotels de cada localitat. Per exemple, la Ruta del Llegat Andalusí I, que dura set dies, comença a Màlaga, passa per Ronda, Cadis i Carmona i conclou a Còrdova, mentre que en la “Ruta Nassarita”, de tres dies de durada, el viatger visita Cazorla, Úbeda i Jaén.

A més s’ofereix la Ruta del Quixot, que convida a conèixer llocs en els quals va fer part de la seva vida l’escriptor Miguel de Cervantes, i que inclou els paradores d’Oropesa, Sigüenza, Conca, Alarcón, Albacete, Almagro i Manzanares. De la mateixa forma, és possible recórrer vies històriques, que han estat transitades durant segles, com al camí de Sant Jaume o La Via de la Plata.