Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Parc Natural de Somiedo: entre óssos i ‘teitos’

El Parc natural de Somiedo, reserva de la biosfera, ofereix al viatger assossec i paisatges espectaculars
Per Miren Rodríguez 25 de febrer de 2007

Escarpadas muntanyes, profunds i verdes valls, hiverns crus, tardors restallantes de tonalitats màgiques i una quietud transcendent, guardada amb zel durant segles per una orografia rica que ha preservat herències mil·lenàries i una fauna i flora especial, governada per esquius i escassos exemplars d’ós bru ibèric. Tot això, i molt més, espera al visitant que s’endinsa en les 39.164 hectàrees del Parc de Somiedo, declarat com a tal en 1998; un enclavament natural que per l’harmonia entre la preservació de la seva diversitat biològica, la salvaguarda dels seus valors culturals i l’aprofitament sostenible dels seus recursos naturals ostenta des de 2000 la qualificació de reserva de la biosfera que concedeix la UNESCO.

Lagos d’altura

Situat en el consell asturià que li dóna nom, el parc es troba en el sud-oest del Principat i limita a l’oest amb el també parc natural de Narcea i al sud amb el nord de la província de Lleó i la seva zona de Babia, a la qual tantes vegades es menta en la parla col·loquial. Quatre són les valls principals que jalonen el parc: Saliencia, Vall, Somiedo i Pigüeña. Per ells baixen les aigües de d’altres rius que els donen el seu nom.

Als voltants del Parc Natural de Somiedo es disseminen 38 nuclis de població. La duresa de les condicions de vida i l’emigració a les ciutats han provocat que en l’actualitat només 1.600 persones continuïn en aquests pobles i llogarets. L’efecte anomenada que va suposar la seva declaració com a parc natural en 1998 -va ser el primer d’Astúries a rebre tal denominació- ha permès als vilatans comptar amb una altra manera de vida diferent a la tradicional activitat ramadera. No són pocs els habitants del consell que tracten de potenciar el turisme rural en la zona i, d’aquesta forma, reviure i crear un futur.

Precisament, malgrat els rigors que implica el dia a dia en un paratge tan agrest, el caràcter amable i hospitalari dels habitants del consell es converteix en un al·licient més que ha de sumar el visitant. A això s’afegeix la sensació d’assossec i de puresa immaculada que ofereix la visió d’una naturalesa protegida des de temps immemorials per la tortuosa orografia del parc. El cim més alt és la del Cornón (2.194 metres), encara que no li van a la saga la Penya Orniz (2.190 metres), Pics Albos (2.109 metres) i el Mocosú (1.989 metres).

Però si alguna cosa destaca entre la diversitat de substrats geològics de la serralada Cantàbrica que formen el parc de Somiedo ?conformat tant per roques calcàries com per silícies- són els seus llacs de muntanya. Fruit de l’acció glacial i càrstica, el major de tots ells, i també de tota Astúries, és el llac de la Vall, que té una superfície de gairebé 24 hectàrees, una profunditat mitjana d’uns deu metres i un calat màxim de gairebé 45. Però és el complex lacustre de Saliencia el que causa major impressió en el viatger, per la bellesa i el número dels seus llacs, entre els quals apareixen el de la Cova, el Cerveriz i el llac Negre o de la Calabozosa.

Brañas i pasturatge

A més de la riquesa natural i animal, Somiedo mostra al viatger una singularitat arquitectònica que s’ha convertit en una part inseparable del seu paisatge muntanyenc i que respon al nom de brañas. Les brañas són construccions d’origen preromà disseminades entre les valls i les muntanyes que han servit de refugi per als pastors i per al seu bestiar. Compostes per ‘cabanyes de teito, aquestes construccions poden considerar-se estretament emparentades amb els primitius castres. Les seves parets de pedra seca apareixen rematades per una sostrada conformada per una estructura de bigues de fusta que estan entapissades amb una coberta o ‘teito’, preferentment de l’arbust anomenat escombra o d’un altre similar, el piorno, que es col·loca sobre una base de brucs.

Aquests ‘teitos’ resulten impermeables i poden suportar el pes de les grans nevades, molt freqüents en aquests cims, però per a això són necessàries labors anuals de manteniment amb la renovació parcial de les parts més deteriorades. Les brañas s’utilitzen a la primavera i la tardor. En la tardor els pastors guien als seus ramats a pasturatges situats a major altitud, en les quals se situen els ‘rotlles’, una altra construcció típica que consisteix en una simple estructura circular de pedra sense llaurar, culminada per una falsa volta de pedra coberta per herba per a impermeabilitzar-la.

S’han comptabilitzat 370 ‘cabanas de teito’, de les quals 240 es mantenen en bon estat de conservació, repartides en 40 brañas. També estan registrades diverses desenes de ‘rotlles’. Les brañas més vistoses i millor conservades són les de la Pornacal i Mumián. Per elles transiten els pastors amb els seus caps de bestiar boví, fins ara el principal manteniment de la pagesia somedano, entre les quals predomina la raça autòctona de les valls, anomenada també ‘roxa’ pel color de la seva pell. En la seva cura i en les seves tasques diàries, sobretot quan referma el rude hivern, els habitants de Somiedo continuen utilitzant les madreñas o almadreñas, un calçat elaborat amb fusta de bedoll que protegeix els seus peus de les inclemències climàtiques.

Principals rutes

Abillats amb un calçat molt diferent a les madreñas de bedoll, els amants del senderisme tenen en Somiedo un filó que ofereix variades i atractives alternatives que inclouen un muntanyisme sense complicacions o la simple observació de la naturalesa. Malgrat que l’accés a algunes zones del parc s’ha restringit per raons de conservació, el viatger disposa d’una dotzena de rutes per a gaudir de la bellesa d’aquest espai natural. Aquestes són dos de les més destacades:

Lagos de Saliencia i llac de la Vall (La Farrapona-Valle de Llac). Un dels itineraris més clàssics i populars de Somiedo és el que permet acostar-se als seus famosos llacs. Des de la collada de Balbarán o alt de la Farrapona, en els límits amb el municipi lleonès de Sant Emiliano, i al qual es pot arribar amb cotxe des del poble de Saliencia, part el recorregut per a accedir als llacs de la Cova, Cerveriz i La Calabazosa, coneguts en el seu conjunt com els llacs de Saliencia. Si es vol allargar la ruta, es pot continuar fins al llac de la Vall, després de travessar l’horta de Camayor i transposar la serra del Tarambicu, que separa les dues capçaleres glacials. Des d’aquest últim llac es descendeix a Vall de Llac per a finalitzar la ruta.

  • Dificultat: Mitjana

  • Distància: 14 quilòmetres
  • Durada: 4 h 30 min.

Vall del Pigüeña (Villar de Vildas-Braña Vella). Una de les rutes més atractives i freqüentades del parc és la que recorre la capçalera de l’alta vall de Pigüeña, antany un dels racons més apartats i perduts de tot Somiedo. Des de Villar de Vildas, que va rebre el Premi al Poble Exemplar d’Astúries en 2004, part la pista formigonada d’ús ramader que ascendeix fins a la cèlebre braña de la Pornacal, que amb 33 ‘cabanas’ és la més gran i millor conservada de tot el parc. Després d’admirar aquest autèntic poblat pastoral, i sense deixar de contemplar abans la salvatge muntanya de les Sendes, que queda a la nostra dreta, continuem fins a la braña dels Quarts o Braña Vella, enclavada en un recòndit paratge i que conserva alguns ‘rotlles teitados’.

  • Dificultat: Baixa
  • Distància: 4 quilòmetres
  • Durada: 1h 45 min.

Com accedir

Si acudeix a Somiedo des de la Meseta, el millor és prendre l’autopista d’Astúries, A-66, i abandonar-la en la sortida a Villablino per a continauar per la CL-626 fins a Piedrafita de Babia, des d’on part la desviació al port de Somiedo, via d’entrada al consell. Des d’Astúries, cal agafar la N-634 (Oviedo-la Corunya) i, prop de Cornellana, desviar-se per l’AS-15 fins a Puente San Martín; des d’aquí se segueix per l’AS-227, que remunta el riu Pigüeña per Belmonte de Miranda fins a penetrar en el consell de Somiedo per Aguasmestas. Una altra possibilitat és accedir des del consell de Teverga per l’AS-264 a través del port de Sant Lorenzo.

Informació

Centre d’Interpretació del Parc Natural i Oficina de Turisme. (Pola de Somiedo). Telèfon: 985 76 37 58.

Altres rutes

Ruta de Vall de Llac. L’itinerari comença al poble de Vall de Llac, on s’accedeix des de Pola de Somiedo després de vuit quilòmetres d’empinada carretera. Situat a 1.200 metres d’altitud, Vall de Llac és una localitat allargada dividida en quatre barris: Ribaluenga, La Caleya, La Quintana i L’Auterio. Des d’aquest últim surt una pista que ascendeix paral·lela al riu de la Vall, l’ascens es realitzarà a peu, estacionant el cotxe abans d’arribar a L’Auterio.

La pista puja entre els prats de sega instal·lats sobre la vall i es prossegueix per una zona arbrada, per a deixar enrere un altre camí que arrenca a l’esquerra. Ràpidament s’arriba a una bifurcació en la qual es pren el desviament a l’esquerra per a arribar a la Prada de la Vall i, després d’una tala pujada, aconseguir el denominat Llac de la Vall. Sense arribar a la braña s’abandona el camí principal en una pronunciada ziga-zaga al costat d’un mur de pedra i es descendeix llavors per la sendera que remata contra el mur de contenció del Llac, destinació final de la ruta.

Dades d’interès. El Llac de la Vall, també conegut com a Llac de l’All, amb els seus 24 ha. és el de major superfície d’Astúries. Les seves actuals dimensions són producte de les obres de recrecimiento efectuades per a l’aprofitament hidroelèctric en la central de la Malva. El llac se situa al peu d’un esplèndid circ glacial, origen d’una llengua s’estenia vall a baix.

Ruta de les Brañas de Sapiència

S’inicia la marxa al poble d’Arbeyales, prenent el camí que travessa el llogaret fins a arribar al pont sobre el Regueiru de Murias. Es prossegueix per una empinada sendera que ascendeix, deixant el rierol a l’esquerra, i creua la Güergola. La sendera, que ha estat empedrat pels veïns del poble, discorre a través d’una infinitat de cascades. Al final de la foz i després de creuar un altre pont, la sendera es bifurca, llavors la ruta continua pel camí de la dreta, que abandona el marge del riu i ascendeix pel vessant en direcció a la Braña d’Ordiales d’Arbeyales.

En la mateixa Braña es pren la pista que a mig vessant i entre piornales porta a la Braña de Callao, tas creuar el Regueiru de Castro i passar al costat de dos abeuradors. Des del Callao es prossegueix l’itinerari per la mateixa pista hata aconseguir la Braña d’Ordiales, utilitzada pels veïns del poble d’Éndiga. Des d’aquest punt es gaudeixen magnífiques vistes de la Vall de Saliencia, apreciant-se el modelatge glacial de la seva capçalera amb la característica secció en ‘O’ i, aigües avall, l’estrenyiment de la vall, representatiu del modelatge fluvial, amb secció en ‘V’. Arribat aquest punt, només resta descendir cap a la localitat de Saliencia, destinació final de la ruta.

Observacions. Els visitants que no disposin de temps suficient per a realitzar la ruta en el seu conjunt poden gaudir d’un curt passeig des d’Arbeyales a la Braña d’Ordiales d’Arbeyales, per la foz de la Güérgola, i tornar pel mateix camí. Una segona opció és realitzar per carretera el recorregut fins a Saliencia i ascendir després a la Braña de la Mortera de Saliencia.