Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ports esportius

L'auge del turisme nàutic ha afavorit la multiplicació dels serveis dels ports esportius
Per miren 4 de agost de 2006

En 2004 Espanya disposava de 315 ports esportius o dàrsenes. Una xifra que augmenta cada any i que posa en relleu l’auge del turisme nàutic i, amb ell, el del denominat charter o lloguer d’embarcacions. Cada vegada són més els turistes que s’animen a arrendar un veler o un vaixell a motor i navegar durant deu dies per la costa o les illes. En el seu periple, és habitual que recalin en ports esportius per a fer la compra de menjar, carregar combustible o aprovisionar-se d’aigua potable, per la qual cosa és important tenir en compte el cost d’aquests serveis i saber que alguns ports poden arribar a cobrar fins a tres vegades més que uns altres per la mateixa oferta. La demanda de la zona i la temporada determinen aquest cost, que és lliure i es fixa pel propi port.

Auge del turisme nàutic

Auge del turisme nàutic

La indústria nàutica és un sector en expansió. La pràctica d’esports aquàtics és cada vegada més popular i el denominat charter o lloguer d’embarcacions està en auge. El president de la Federació Espanyola d’Associacions de Ports Esportius i Turístics (FEAPDT) i Gerent del port Marina Port Vell, a Barcelona, Gabriel de Sandoval, així ho confirma i assegura, fins i tot, “que cada vegada més gent opta per la compra d’embarcacions esportives, encara que el lloguer continua sent majoritari”. Unes dades que han animat a la construcció, en els pròxims cinc anys, de més de 11.000 amarraments en la costa espanyola. Només en 2004, es van sol·licitar 37.880 títols per al govern d’embarcacions d’esbarjo. “Hi ha un acostament de la gent a la mar i això és evident, es pot constatar en la quantitat de persones que obtenen titulacions nàutiques, cada any més”, corrobora De Sandoval. Per part seva, el president de Marines del Mediterrani (Associació de Ports Esportius i Turístics d’Andalusia), José Carlos Martín Sánchez, destaca també l’”espectacular auge” del turisme nàutic, que relaciona amb la millora del nivell de vida. “De ser una activitat reservada a les elits ha passat a ser una cosa comuna i propi de la classe mitjana, no sent estrany, és més, és bastant comú que diversos amics sense el suficient poder adquisitiu com per a posseir vaixell propi individualment ho puguin adquirir entre dos o tres. Fent comptes, a mitjà termini, surt més rendible tenir un vaixell per a les vacances que la suma dels viatges, lloguers, etc., de diversos anys”, afegeix.

El charter o lloguer nàutic no és nou, no obstant això, en els últims anys s’ha posat tan de moda, que és gairebé impossible trobar una embarcació lliure per al mes d’agost. Cal reservar amb temps, decidir la ruta i saber en quin port es fondejarà, perquè durant l’època estival tampoc és fàcil trobar amarrament en determinats punts de la costa i, sobretot, de les Illes Balears. En funció de la titulació que posseeixi la tripulació es poden llogar diferents tipus d’embarcacions, a vela o a motor, amb diferents eslores.

En funció de la titulació que posseeixi la tripulació es poden llogar diferents tipus d’embarcacions, a vela o a motor, amb diferents eslores

Si es manca de titulació per al govern d’embarcacions existeix l’opció de llogar un vaixell amb patró. Sobre les preferències, Rafael Martínez, director de l’empresa de lloguer Ibervela, amb àmplia experiència en el sector, descriu que existeixen dos perfils generals de turistes: “Normalment, els velers són llogats per grups que comparteixen despeses, buscant unes vacances més econòmiques i podent arribar a cales que són inaccessibles per terra. El segon grup el conformen els qui lloguen embarcacions a motor, bé els que busquen una embarcació petita per a sortir de dia i no dormen a bord, i els que es decideixen per vaixells grans, generalment, persones de major edat i poder adquisitiu”.

Gabriel de Sandoval explica que la majoria de les persones que es decanten pel turisme nàutic són famílies, encara que assenyala que cada vegada es registra més un increment de grups d’amics. “És un complement ideal al turisme tradicional d’hotel i platja o també la millor opció per a passar uns dies recorrent les illes o la costa, i desconnectar de tot”, subratlla. Al seu judici, el charter nàutic té l’avantatge de ser més barat que la compra d’una embarcació, que obliga a mantenir-la durant tot l’any i buscar un amarrament on aparcar-la. En aquest sentit, reconeix que en l’actualitat hi ha una escassetat d’amarraments en determinades èpoques i que, “sobretot a l’estiu, es té la sensació que no existeixen amarraments disponibles, si bé la resta d’any, excepte en zones concretes, es pot disposar d’amarraments sense problema”. Segons Martín Sánchez, la classe mitjana i mitja-baixa representa entre el 70% i el 90% dels clients del lloguer nàutic, “encara que en alguns ports arriba al 100% i en uns altres, especialitzats en grans eslores i embarcacions, són els menys”. I és que els preus d’amarrament varien molt en funció del tipus de vaixell, la temporada, l’antiguitat del vaixell o l’equipament d’aquest. Per temporades, Rafael Martínez remarca que a l’agost “el preu es pot fins a triplicar”, per la qual cosa anima a tirar-se a la mar durant la resta de l’any perquè, precisa, “Espanya té molta costa i permet navegar sense problemes des de març a octubre”.

Utilitats dels ports esportius

Utilitats dels ports esportius

Decidir-se per unes vacances amb vaixell sol implicar la necessitat de fondejar en un port. L’habitual és que els qui estan a bord posin un fons comú per a la compra de menjar i cada quatre o cinc dies atraquin per a adquirir menjar fresc (també es poden comprar suficients aliments com per a diversos dies i passar tot el temps en la mar). Per això, és important triar la ruta i tenir en compte aquest aspecte, si bé poden donar-se contratemps i, com recorda Rafael Martínez, “al final, qui mana és la qüestió meteorològica”. Els ports esportius no sols permeten als propietaris de les embarcacions d’esbarjo disposar de zones d’atracada, sinó que també ofereixen una àmplia gamma de serveis, des de les activitats estrictament marítimes a les de caràcter comercial i d’animació social i cultural. “Qui lloga una embarcació, normalment només recala en ports esportius per a pernoctar, dutxar-se en condicions, i comprar menjar i combustible”, apunta Gabriel de Sandoval.

No obstant això, aquestes instal·lacions ofereixen moltes més possibilitats:

Aigua, llum en amarrament, gel, connexió a Internet, moll d’espera, dutxes i WC, vigilància, telèfon públic, radiotelefonia VHF, servei mecànic, reparació de motors i embarcacions, tractaments en el casc, tractament d’osmosis en fibra i en fusta, recollida d’escombraries, informació meteorològica, lloguer de vehicles, escola d’espelma, venda de combustible, servei de servei d’àpats, pàrquing de vehicles i recollida d’olis usats.

“De ser mers aparcaments per a vaixells, i a causa de la major demanda de qualitat dels clients, al respecte pel medi ambient i a la competència, els ports han anat incrementant els seus serveis i la qualitat d’aquests. No ja els específics i propis del manteniment de les embarcacions, sinó els dirigits als usuaris i clients. Indiscutiblement, la iniciativa privada ha estat el motor d’aquesta revolució en paral·lel a l’experimentada pel turisme en general”, confirma José Carlos Martín Sánchez, qui destaca que el client busca “qualitat i diferenciació, a més de noves fórmules de satisfacció”. “Serveis totalment aliens, fins fa poc, als portuaris, s’incorporen com un atractiu més. Des de reserves de restaurants o visites turístiques, fins a lloguer de vehicles. El port és ara un dels majors promotors de la zona on se situa”, agrega.

Taxes i tarifes

Taxes i tarifes

Respecte al cost dels serveis que ofereixen els ports esportius, cal tenir especial cuidat perquè varien molt d’uns ports a uns altres. Per això, Gabriel de Sandoval recomana que els interessats “es dirigeixin directament al port i demanin ofertes abans d’embarcar-se”. “En principi -continua-, les tarifes dels diferents serveis són lliures i, a l’estiu, solen ser més cares, depenent de la zona i la demanda que hi hagi”. Els ports més cars són els més demandats, que es localitzen a Illes Balears, seguits dels de la Costa Brava. Per contra, els més barats se situen en el nord d’Espanya, on també la climatologia és més inestable i el bon temps no sempre està garantit. A més, segons explica Martín Sánchez, en el preu de les tarifes influeix també el de les taxes i el gravamen impositiu que han d’abonar els ports, “que és el més alt dels països del nostre entorn, per no dir mundial”. “És el cavall de batalla de la Nàutica Espanyola amb majúscules -assevera-. En els altres països de la Unió Europea, la nàutica és una activitat que es fomenta des de les administracions. No obstant això, a Espanya, entre els impostos estatals dels vaixells i els cànons i taxes que algunes autonomies apliquen als ports esportius, mataran al que podria convertir-se en un dels nous ous d’or del turisme. De fet, els països pròxims com Portugal, el Marroc, Tunísia, França, o el mateix Gibraltar, s’estan aprofitant d’aquesta circumstància i veiem com part de la nostra flota emigra a aquests ports”.

Per a fer-se una idea, la següent taula mostra el cost del lloguer mensual d’amarraments (per a llogar per dies cal preguntar directament en el port en el qual s’està interessat) segons les diferents zones de la costa i les illes.

Quant al cost de la resta de serveis (aigua, combustible?), explica José Carlos Martín Sánchez que el sojorn, “que és el mateix que dir estada encara que en llenguatge mariner”, és la primera circumstància que condiciona el preu que es cobra per cada servei. “Normalment, en embarcacions de mitjanes i petites eslores, tant l’aigua potable com l’electricitat estan incloses en el preu del sojorn,

“Normalment, en embarcacions de mitjanes i petites eslores, tant l’aigua potable com l’electricitat estan incloses en el preu del sojorn”

però depèn del port. També és un costum estès que l’enllaç sense fil (wii-fi) amb Internet s’ofereixi gratuïtament”, assenyala. En funció de la qualitat i possibilitats del port, pels serveis de marineria, meteorologia i vigilància 24 hores tampoc es cobra una tarifa addicional, i el pàrquing de vehicles pot estar afegit com a servei bàsic del sojorn, sobretot, per als vaixells que tenen base en el port que presta el servei i en funció de la disponibilitat per als transeünts. “Per a fer-se una idea, el sojorn d’un vaixell de mitjana eslora, uns vuit metres, és més barata que el que es paga pel pàrquing d’un automòbil. Aquest vaixell que té uns 24 metres quadrats de superfície d’ocupació, en temporada alta, pagarà entre 9 i 12 euros diaris, mentre que un cotxe de 5 metres, la qual cosa suposa 12,5 metres quadrats, paga entre 10 i 18 euros diaris per la seva plaça d’aparcament. Tenir un vaixell en port suposa, més o menys, la quarta part del cost de tenir un cotxe en l’aparcament”, precisa.

Uns altres dels serveis que no solen aparellar un pagament extra són els de recollida d’olis, aigües de sentina i aigües sanitàries. Respecte a la gasolina, el gas i el telèfon, són subministraments prestats per concessionaris i estan subjectes als preus de mercat. Finalment, els serveis de mecànica, electrònica, fusteria, fibra i pintura són serveis especialitzats, així com les encallades i avarades, per la qual cosa alguns ports els presten directament i uns altres ho fan mitjançant empreses que es dediquen a aquests treballs. “Però són extres, igual que en terra qualsevol usuari té la seva plaça d’aparcament, ha d’anar al mecànic o al xapista”, matisa Martín Sánchez. Finalment, hi ha ports que ofereixen paquets que poden incloure, en el sojorn, una o diverses avarades per a revisió, així com una neteja bàsica periòdica. Uns altres, amb la finalitat d’abaratir les despeses dels seus clients, amplien els serveis d’aquests paquets i els cobren amb tarifes reduïdes. “És qüestió de preguntar en el port en el qual s’estigui interessat i que cadascun tregui els seus comptes”, conclou De Sandoval.