Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Preservar la identitat del Camí de Santiago, una responsabilitat de tots

Amb la Setmana Santa torna l'afluència constant de pelegrins i l'obertura dels negocis vinculats a la ruta jacobea, però desapareix de forma progressiva la peregrinació responsable

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 01deAbrilde2015

Arriben les vacances i, sobretot, en els 100 últims quilòmetres de les rutes jacobeas (la distància mínima que ha de recórrer el pelegrí per obtenir la Compostela), el paisatge és molt diferent al de la resta de l’any: abunden els cartells publicitaris, els fullets que es lliuren fins a enmig d’una bucòlica roureda, les presses per aconseguir plaça en els albergs públics, els caminantes irresponsables, que el mateix llancen escombraries com no respecten el descans dels seus companys de viatge… Un llarg etcètera derivat de la massificació i de confondre el camí de Sant Jaume amb un producte de turisme barat. Però és possible conservar l’essència del Camí amb una sèrie d’accions que el pelegrí pot fer seves. A continuació, es desvetlla quins són.

Xifres de rècord, però sobretot en els últims 100 quilòmetres

Img caminodesantiago3 articulo
Imatge: Rubén García /Eroski Consumer

El camí de Sant Jaume continua, any rere any, batent xifres rècord. Segons dades registrades per l’Oficina del Pelegrí, al gener i febrer d’aquest any ja van rebre la Compostela 2.761 pelegrins. Aquest nombre és equiparable al d’aquests mateixos mesos durant l’Any Sant de 2010, que va finalitzar amb 272.000 pelegrins, la major quantitat des que es recullen estadístiques. No obstant això, l’afluència difereix molt segons el tram o la ruta.

La localitat de Lugo de Sarria, en el Camí Francès, és triada com a punt de partida per gairebé una quarta part dels pelegrins

La localitat de Lugo de Sarria, en el Camí Francès, és triada com a punt de partida per prop d’una quarta part dels pelegrins, ja que d’aquesta manera obtenen la Compostela en realitzar la peregrinació exprés dels últims 100 quilòmetres. Constitueix el tram més massificat de totes les rutes i on la peregrinació sembla, per moments, un romiatge que fomenta les males pràctiques de negocis i caminantes, la qual cosa fa perdre la seva pausa i significat.

Després d’aquests últims quilòmetres del Camí Francès es posicionen els de el Camí Portuguès i el Camí del Nord, que al seu torn comparteix els seus dues últimes etapes amb el Francès. En l’altre extrem es troba el port oscense de Somport, en el tram aragonès del Camí Francès que, en estar tan allunyat de Santiago, solament va ser punt de partida en 2014 pel 0,25% dels pelegrins.

El desembre passat de 2014, un fòrum organitzat en Villafranca del Bierzo (León) per la Fraternitat Internacional del Camí de Santiago ja va demanar a l’Arxidiòcesi Compostelana l’ampliació dels 100 quilòmetres per a la concessió de la Compostela, amb la finalitat de recuperar la universalitat del Camí i revitalitzar per igual tot el llegat d’itineraris jacobeos.

Un 43% més d’albergs en el Camí Francès que en 2011

Si en 2011 EROSKI CONSUMER registrava entre Roncesvalles i Santiago un total de 267 albergs, entre parroquials, públics i privats, en 2015 comptabilitza 382 allotjaments d’aquest tipus, un 43% més en sol quatre anys. No obstant això, l’afluència en el Camí Francès, segons estadístiques de l’Oficina del Pelegrí, ha augmentat aquest mateix període en un 23%, amb la qual cosa toca a menys pelegrins per alberg. Si a més es té en compte l’increment exponencial d’un altre tipus d’allotjaments i la presència cada vegada major d’agències de viatge especialitzades, s’aprecia que parteix dels negocis han de recórrer a pràctiques poc ètiques per destacar i cridar l’atenció sobre els caminantes.

A més de la competència deslleial, tot tipus de cartelleria i missatges inunden els llocs més bells del Camí, el mateix a la meitat d’un bosc que al costat d’un rierol. Esment a part mereixen els fullets publicitaris que alguns propietaris, sortint a la trobada del pelegrí, no dubten a lliurar sense baixar-se del vehicle, aconseguint que el caminante visiti qualsevol alberg menys el seu.

Pel ben del Camí no solament el pelegrí ha de prendre consciència, també els amos dels albergs han d’iniciar un llarg aprenentatge i entaular bones relacions entre si per erradicar aquestes males pràctiques. Molts d’ells ni tan sols han recorregut ni una part de la ruta i inauguren un alberg pel simple fet rendibilitzar una inversió. Això provoca que siguin incapaços de prestar informació de primera mà de les etapes i serveis o d’assessorar de forma correcta als seus hostes.

Accions que el pelegrí pot dur a terme per conservar la salut del Camí de Santiago

Img caminodesantiago5 art
Imatge: Rubén García /Eroski Consumer
  • Les rutes jacobeas cal entendre-les com un tot, en el qual Santiago de Compostel·la significa una part més i no és necessari aconseguir el sepulcre de l’Apòstol en la primera incursió. Si no es tenen dies suficients per arribar fins a Santiago, no cal limitar-se solament a recórrer els últims 100 quilòmetres. És més convenient començar més enrere i completar el Camí en diverses sortides.

  • La xarxa d’itineraris no es limita al Camí Francès. Hi ha més d’una desena de rutes, recuperades temps enrere i mantingudes per diferents Associacions d’Amics del Camí de Santiago, que estan perfectament senyalitzades i compten amb una xarxa d’albergs més que suficient.

  • L’oferta d’allotjaments és abundant i molts admeten reserves prèvies, així que no cal tenir pressa per finalitzar cada jornada solament per assegurar plaça en un alberg. El camí de Sant Jaume no és una pista d’atletisme. Es pot fer una pausa enmig del bosc, parar-se a xerrar amb un paisà, endinsar-se uns minuts en un poble pintoresc… En definitiva, és aconsellable viure el Camí en plenitud i no obsessionar-se amb aconseguir el final d’etapa costi el que costi.

  • Cal procurar viatjar sol o en grups molt reduïts, així es comparteix l’experiència amb un major nombre de pelegrins i no es perd detall dels paisatges i les gents. La part social i humana és la que més enriqueix a cada persona que ha realitzat el Camí.

  • Algunes persones viatgen alguns quilòmetres en cotxes de suport o agafen l’autobús i després, recorrent a enganys, s’allotgen en els albergs públics o parroquials, destinats a els qui han recorregut el trajecte amb les seves pròpies forces. Aquests paranys no poden admetre’s i han de denunciar-se sempre que succeeixin.

  • Cal ser conseqüent en les despeses. No és de rebut que molts pelegrins gaudeixin d’allotjament, sopar i desdejuni en els albergs de donatiu i que, després, no aportin cap diners per al seu manteniment, gastant-ho sense control en articles prescindibles, rondes i menús suculents.

  • No cal tirar escombraries en elCamí . A més, en determinades dates, algunes de les papereres habilitades en diferents punts s’omplen i els desaprofitaments cobreixen els voltants. Per evitar-ho convé portar una borsa buida i dipositar en ella tots els embolcalls, llaunes i restes de menjar que es vagin acumulant durant l’etapa.

  • Si les escombraries és un problema, no ho és menys l’escenari de pintades que poden contemplar-se en els llocs més insospitats. El Camí no és un llenç on deixar petjada del nostre pas. També llocs com la Creu de Ferro, el Faro de Fisterra i molts uns altres semblen mercats de segona mà, replets d’amulets diversos, sabatilles i robes. Tot un atemptat que no fa sinó degradar un entorn ja de per si mateix castigat.

  • Avui dia, la peregrinació no és alguna cosa impost, és una elecció lliure i, per tant, el pelegrí hauria de ser conscient que, a més de drets, té obligacions. Ningú és més per fer més o menys quilòmetres. Cal comportar-se amb educació, sense avasallar amb urgències a propietaris i hospitaleros voluntaris. Aquests últims, com el seu nom indica, presten servei de forma desinteressada, comprant i preparant els desdejunis i el sopar, netejant les instal·lacions, guarint ferides, actuant de veritables psicòlegs, etc.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions