Maleta, trolley, motxilla o bossa d’equipatge. Qualsevol d’elles és un complement imprescindible per a un viatger. Serveixen per a organitzar i emmagatzemar la roba i els diferents estris que li acompanyaran durant el viatge, però a vegades, la seva pèrdua les converteix en protagonistes involuntàries de les vacances. Quan s’endinsen en un aeroport, les maletes viuen també la seva particular aventura. El seu viatge s’inicia en el taulell de facturació i culmina, si hi ha sort, en la cinta transportadora de destinació on tornen a les mans dels seus amos. Pel camí, travessen un laberint de passadissos, carros de magatzematge, rampes d’accés als cellers de l’avió, les de descàrrega… Els motius que expliquen el seu extraviament són variats, des de la falta de temps per a efectuar les connexions -que també sofreixen les maletes-, caigudes a pista o fallades humanes en el procés d’etiquetatge. No obstant això, l’efecte és sempre el mateix: viatgers a peu de cinta que inicien les seves vacances sense equipatge. Quan això ocorre, el passatger afectat ha d’emplenar un Comunicat d’Irregularitat d’Equipatge (PIR) per a informar del succeït. Per part seva, la companyia aèria està obligada a lliurar un kit de pernocta als passatgers que no resideixin en l’escala on ocorre la incidència i a indemnitzar als afectats pel retard o la pèrdua de l’equipatge, amb un límit màxim de 1.230 euros.
Primer pas: donar part
Fins a 90.000. Aquest és el nombre de maletes que es perden diàriament a tot el món. Segons les últimes dades de la Comissió Europea de Transports, publicats a l’estiu de 2009, del total d’embalums extraviats, prop de 10.000 ho fan a Europa. L’estadística de la Comissió és poc falaguera. Estableix que un de cada 3.000 passatgers mai arriba a recuperar la seva maleta i que les aerolínies no restitueixen el 15% de les extraviades en un termini de 48 hores.
Les causes de la pèrdua o del retard de l’equipatge són, segons les dades oficials, múltiples i variades: robatoris, problemes amb les màquines que realitzen la lectura del codi de barres, dades introduïdes de manera errònia, maletes que cauen a la pista en el moment del seu transport cap a l’avió… Sigui com sigui la raó per la qual l’equipatge no apareix en la cinta transportadora en l’aeroport de destinació, el primer que ha de fer el passatger afectat és dirigir-se immediatament al taulell de la companyia -situat en la mateixa sala de recollida- i emplenar el Comunicat d’Irregularitat d’Equipatge (PIR). Si no es formalitza, la companyia no assumirà cap responsabilitat enfront de l’equipatge. A vegades, el vol es reserva amb una determinada aerolínia, però l’opera una altra diferent. En aquest cas, és possible reclamar davant qualsevol de les dues.
Segons la Comissió Europea, un de cada 3.000 passatgers mai arriba a recuperar la seva maleta
En el PIR, el viatger ha de facilitar el número de vol, el d’embalums perduts i una descripció bàsica de l’aparença exterior de la maleta. És freqüent que les companyies disposin d’un petit catàleg amb els diferents models de maletes i bosses de viatge més habituals. El passatger es limita a assenyalar quin s’assembla més a la seva. En el moment d’emplenar el comunicat, s’ha de facilitar el taló d’equipatge. És l’adhesiu blanc amb línies verdes que s’adhereix en el revers de la targeta d’embarqui quan es factura. Compta amb diferents codis de barres i dades que serveixen per a localitzar els embalums. Per aquest motiu, cal conservar-la fins a arribar a destinació. L’adreça a la qual enviar la maleta quan aparegui és un altre de les dades que se sol·liciten en emplenar el PIR. És recomanable tenir a mà els senyals de l’hotel o del lloc en el qual es pernocti durant les vacances. Una vegada emplenat, s’ha de conservar una còpia, el taló de l’equipatge i els possibles tiquets de compra de roba i articles d’higiene, que s’adquireixen després de perdre els propis a conseqüència de l’incident.
És habitual que l’equipatge es recuperi en les hores o dies següents a la seva desaparició. No obstant això, convé tramitar una reclamació davant la companyia aèria pels perjudicis que ha ocasionat el retard. El Conveni de Mont-real, que és el tractat internacional que regula les incidències amb les companyies aèries, estableix que el termini per a efectuar la protesta pels retards és de 21 dies, a partir de la data en la qual es va originar l’incident. La norma no fixa un termini de temps determinat per a les reclamacions per equipatge perdut, però el més aconsellable és realitzar la protesta passats els 21 dies en què la maleta pot haver-se “retardat” o després que l’aerolínia hagi confirmat la pèrdua.
Si es desitja reclamar perquè els embalums han sofert danys i deterioració, el passatger afectat té set dies per a tramitar la seva queixa. És freqüent que la majoria de les companyies aèries assumeixin la seva responsabilitat sobre danys majors i no sobre els ocasionats pel desgast normal en la manipulació de l’equipatge. Per això, no és habitual que es responsabilitzin dels desperfectes en rodes i anses, ni de les taques pròpies de l’ús, ni de corts i abonyegadures, en el cas de les maletes rígides.
Quantia de la indemnització
El termini per a efectuar la protesta pel retard en el lliurament de l’equipatge és de 21 dies
Quan un equipatge no apareix en la cinta de recollida, la companyia està obligada a lliurar un kit de pernocta als passatgers no residents en l’escala on té lloc la incidència. Quant a la indemnització econòmica, el Conveni de Mont-real no estableix imports exactes per extraviament, retard o danys en l’equipatge, sinó que fixa un límit màxim per a tots els supòsits. Per a això, utilitza una unitat especial, els Drets Especials de Gir (DEG). La defineix el Fons Monetari Internacional (FMI) i el seu valor és la suma de determinades quantitats de monedes internacionals, entre elles, el dòlar americà, la lliura esterlina i el ien japonès. La xifra màxima que pot aconseguir una indemnització concedida per una companyia aèria és de 1.000 DEG que, amb la cotització actual, equivalen a uns 1.230 euros. L’aerolínia no indemnitza amb la mateixa quantitat de diners una pèrdua que un retard. Atorga compensacions diferents en cada situació, però en cap cas superaran el sostre dels 1.000 DEG.
Encara que l’equipatge aparegui passats uns dies, és recomanable que el passatger reclami a la companyia per mal moral. Especialment, si l’incident té lloc en un aeroport diferent al del seu lloc de residència i l’obliga a comprar roba i altres articles de primera necessitat.
La declaració de valor
La roba, el calçat, els llibres, regals, el portàtil, la càmera digital… La suma del preu de tots els articles que es guarden en una maleta pot aconseguir, i fins i tot superar, els 1.230 euros que, com a màxim, atorga la companyia si l’equipatge s’extravia i no apareix. En aquest cas, el passatger s’enfronta a un doble perjudici. D’una banda, no recupera les seves pertinences, i per un altre, la indemnització que rep no cobreix les pèrdues. És possible prevenir aquestes situacions? Sí. Les aerolínies ofereixen als seus clients la possibilitat de realitzar una declaració de valor de l’equipatge que facturen. És també un recurs molt útil en cas de robatori o sostracció d’objectes dels equipatges per a demostrar que el passatger va facturar una sèrie de pertinences que, una vegada en destinació, no van aparèixer.
El preu de la declaració de valor el fixen les companyies i oscil·la entre el 4% i el 15% de l’import declarat
La declaració s’ha de realitzar dues hores abans de la sortida del vol. S’emplena un formulari en el qual es fa un inventari dels estris que es facturen. Una vegada lliurat, el personal de terra obre la maleta i verifica que el contingut es correspon amb el descrit. El valor màxim que asseguren les companyies oscil·la entre 4.000 i 5.000 euros. Realitzar la declaració també té un recàrrec que fixa cada aerolínia. Si es vola amb Air Europa, costa un 15% de la quantia declarada, un 5% si es realitza amb Ibèria i un 4%, amb Swiss Air.
L’imprescindible, a mà
A més de les maletes facturades, el passatger pot portar equipatge de mà, sempre que no sobrepassi unes determinades dimensions o pesos, que cada aerolínia determina. En general, s’admet una peça per passatger, inferior a 9 o 10 kg i que tingui unes mesures màximes de 55x40x20 cm.
Una altra alternativa per a minimitzar qualsevol risc, i evitar el cost de la declaració de valor, és portar com a equipatge de mà els objectes més delicats o de major quantia. D’aquesta forma, viatgen en cabina juntament amb el passatge. Col·locar diverses peces en l’equipatge facturat de l’acompanyant o portar amb si articles com el necesser o els possibles recanvis de roba són mesures pràctiques per a evitar sorpreses desagradables en la cinta de recollida de l’equipatge. En aquest cas, les noves mesures de seguretat per al transport de líquids han de tenir-se en compte. Només és possible pujar a la cabina els flascons que no excedeixin 100 ml. Tots han de dipositar-se dins d’una bossa transparent amb una capacitat inferior a un litre i unes mesures aproximades de 20X20cm.
