Com a turistes espanyols busquem cada dia més independència en la informació i en la contractació de serveis, i una major transparència en les ofertes de les agències de viatges majoristes, encara que seguim sense planificar massa els viatges. A punt d’emprendre les seves vacances a Àfrica, el secretari general de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT), Ramón Estalella, enumera aquestes raons com les causants que els turistes nacionals cada vegada comprin menys paquets turístics i optin per un altre tipus d’alternatives, encara que viatgin més.
En general, demanen més informació i que rebin un servei d’acord amb el paquet contractat. No volen sorpreses negatives en preus ni en qualitat. En aquest sentit tenim problemes amb el tractament de la publicitat.
Quan llegim en un anunci ‘Una setmana a Canàries des de 145 euros’, no s’està dient gens en concret sobre el que s’ofereix, però genera una expectativa general que pot provocar insatisfaccions. La publicitat hauria de ser més transparent, la qual cosa beneficiaria al client i a l’empresari hoteler. Ara s’està millorant bastant gràcies a la maduresa dels propis agents de viatges i per la major rigidesa que exigeix Internet. D’altra banda, els espanyols es caracteritzen perquè solen planificar molt poc els seus viatges i segueixen comprant a l’últim moment, la qual cosa contribueix al fet que la compra, en la majoria de les ocasions, sigui pitjor i més cara.
Els espanyols es caracteritzen perquè solen planificar molt poc els seus viatges i segueixen comprant a l’últim moment
Estem notant que les persones estan viatjant cada vegada més. En concret, un 6% més en l’últim any, encara que realitzant viatges més curts. Si abans era bastant probable tenir ‘becs’ en temporades altes, ara no ho és, per la qual cosa tenim clients en algunes zones d’Espanya al juliol i octubre on abans era impensable registrar un índex considerable de turistes.
Efectivament. Som conscients de l’espectacular increment dels vols a través de companyies aèries “low cost”. Els espanyols cada vegada compren menys paquets turístics, per la qual cosa les agències de viatges majoristes venen menys.
Els turistes estan comprant de forma individual. Es munten el paquet ells mateixos. Això respon a qüestions econòmiques i a l’especialització i qualitat particular dels viatges. Aquests clients són més independents, no desitgen viatjar en autobusos amb 60 persones, sinó llogar un cotxe per a ells sols, i valoren la major informació amb què expliquen actualment per aconseguir els seus objectius. En això ha incidit molt Internet.
Espanya compta amb la millor planta hotelera del mónEl primer que avalua és la qualitat i, en aquest sentit, Espanya compta amb la millor planta hotelera al món. En segon lloc es valora l’atractiu d’Espanya com a país. El 55% dels turistes del país són espanyols, la qual cosa significa que és el nostre primer mercat, amb una enorme diferència sobre el segon, que és el britànic. D’altra banda, s’està segmentant la demanda. Ja no cridem a una persona que viatja ‘turista’ sense més. El que busca un ‘turista esportiu’ no és el mateix que busca el ‘turisme familiar’ o el de ‘majors’, així com és diferent el que desitja el ‘turista cultural’ i el ‘gastronòmic’.
De manera satisfactòria. S’ha avançat exponencialment i encara hi ha molt que descobrir. Una mostra d’això és que apareixen nous enclavaments. Com a destinació de platja, per exemple, Huelva i Cadis, i també la costa de Lugo a Galícia. En l’àmbit interior, a més, s’està experimentant un gran impuls en les rutes a Castella-la Manxa, Aragó, La Rioja i Extremadura.
En general, es prefereix contractar mitja pensió i menjar en l’apartahotel. Fins i tot s’han registrat queixes per part dels restaurants perquè els turistes estan gastant menys. El que ocorre és que no és fàcil enganyar al turista: no es pot cobrar per un arròs pegat i per una ampolla de vi de tercera categoria 45 euros per persona. Hi ha moltíssims restaurants d’hotels que treballen molt i uns altres que es queden buits, però no és culpa del sector, ni dels turistes, ni de l’economia, sinó que els propis establiments estan gestionant malament l’oferta en relació als preus que cobren.
El turisme espanyol ha experimentat una millora en els últims cinc anys i els seus responsables són molts. S’ha aconseguit incrementar la qualitat en termes generals, com la conscienciació d’alguns municipis turístics -encara que no tots- de la necessitat de millorar les infraestructures i, d’altra banda, s’ha millorat la promoció pública. Però segueix havent-hi errors. L’excés d’hotels en algunes zones turístiques està deteriorant llocs amb un alt atractiu per al turisme, per exemple.
Es tracta d’un tema de programació. Espanya és el segon país en nombre de turistes i el segon en ingressos. Però si es tenen en compte les pernoctaciones, el nostre país supera en molt a França, que és el número u. Per tant, una indústria amb aquesta solidesa no necessita mesures urgents. En primer lloc, per exemple, és necessària una conscienciació nacional de la importància del turisme, que dona de menjar directament a 4.000.000 de persones i que s’ha convertit en la primera indústria del país. En segon lloc, cal planificar molt bé la formació i la gestió de recursos humans i cal gestionar bé les infraestructures públiques i el tema mediambiental, que és primordial.
En aquest moment estan triomfant tot tipus d’hotels: els pensats per a nens, els de públic gai, els dissenyats per a gent amb problemes de salut amb metges en la plantilla de l’hotel, etc. Per exemple, hi ha molta oferta de sol i platja especialitzada per a nens. Els restaurants tenen mobiliari infantil amb menjar especialment pensat per a aquest tipus de turistes. Les instal·lacions ofereixen moltes zones de joc, amb personal vestit amb vestits de bany i molta animació i activitats per al públic infantil -per exemple, als nens els recullen a les vuit del matí i no els retornen fins a les vuit de la tarda, i els fan classes de tennis, de pintura o de bussejo-. I això està funcionant molt bé a Espanya, especialment per al segment mitjà-alt.
En aquest moment estan triomfant tot tipus d’hotels: els pensats per a nens, els de públic gai, els dissenyats per a gent amb problemes de salut…
Estic segur que sí, encara que no estic al tant de cap negociació del sector sobre aquest tema. Funcionarien per a un tipus determinat de client i amb un cert perfil, encara que no a tothom li interessen. D’altra banda, hi ha hotels de baix preu que ja estan funcionant al nostre país i cobren al voltant de 25 euros la nit. Però no són low cost. Sempre es parla malament d’aquest concepte. L’expressió “low cost” es refereix al fet que els costos són baixos, els de l’empresa, en aquest cas l’hotel. La denominació correcta és low price, ja que és econòmic per al turista que ho contracta.
