Assegurança Obligatòria de Viatgers

L’Assegurança Obligatòria de Viatgers (SOV) és comú a tots els mitjans de transport públic col·lectiu amb capacitat per a nou o més persones (autobús, metre, tren, tramvia?) o uns altres de capacitat inferior en els quals la tracció es fa per cable (telecadires, telefèrics, funiculars…). El seu cost s’inclou en el preu del bitllet i té per finalitat indemnitzar als passatgers quan sofreixen danys corporals en els desplaçaments per territori nacional i en aquells viatges que tenen origen a Espanya, però surten a l’estranger. A més, amb aquest segur, també queden coberts els accidents que ocorren just abans de començar el viatge, una vegada que el vehicle ha estat posat a la disposició dels viatgers per a utilitzar-lo, i els que succeeixen immediatament després, sempre que l’assegurat es trobi encara a l’interior del vehicle, tal com es recull en el Reial decret 1575/1989, de 22 de desembre. “És molt important tenir en compte l’amplitud del risc que cobreix. Per exemple, estan protegits els accidents ocorreguts en entrar l’assegurat en el vehicle o sortir d’ell pel lloc degut, tenint contacte directe amb aquell, encara quan el tingués amb el sòl. També cobreix les caigudes en l’autobús com a conseqüència d’una frenada i qualsevol altre accident en el qual hagi intervingut un tercer vehicle”, explica el director jurídic de l’Associació Espanyola de Consumidors d’Assegurances (AECOS), Javier Polo.

Amb el SOV queden protegides les lesions corporals “a conseqüència directa de xoc, bolcada, abast, sortida de via o calçada, trencament, explosió, incendi, reacció, cop exterior i qualsevol altra avaria o anormalitat que afecti o procedeixi del vehicle”. “D’altra banda -continua Polo-, queden exclosos, com no podia ser d’una altra forma, els accidents provocats pel viatger en estat d’embriaguesa o sota els efectes de drogues, estupefaents o estimulants o mitjançant la comissió d’actes dolosos”. El SOV és una modalitat de l’assegurança privada d’accidents, equiparable a l’assegurança d’ocupants que contractem en els nostres vehicles particulars”, compara el director jurídic d’AECOS. Per això, ha d’estar subscrit amb entitats asseguradores autoritzades pel Ministeri d’Economia i Hisenda per a operar en el ram d’accidents individuals.

Des del Servei d’Assessoria Jurídica de Transports Alsa, reconeixen que aquesta assegurança beneficia tant al transportista, “ja que ofereix una prestació al viatger complementària al propi transport”, com al viatger, “al qual a més de proporcionar-li cobertures complementàries o compatibles amb les de la pròpia assegurança de responsabilitat civil de subscripció obligatòria del vehicle, el SOV estén les seves prestacions a altres supòsits com, per exemple, els accidents ocorreguts en accedir o descendir del vehicle, estant aquest detingut, o als ocorreguts amb motiu del lliurament o recuperació de l’equipatge”.

En cas d’accident, l’assegurat o els seus beneficiaris tenen l’obligació de formular l’avís del mateix al transportista o al personal de l’empresa de transports i a l’asseguradora, a la qual sempre es facilita còpia de tota la documentació relativa al sinistre. Els originals han de quedar en possessió de l’accidentat, qui ha de provar que els danys corporals han ocorregut durant el desplaçament. Per a això, ha d’aportar les certificacions facultatives en les quals es descriuen les lesions i, si el passatger ha mort, els seus beneficiaris han de presentar la certificació del Registre Civil. “Si aquests documents s’emeten per facultatius o autoritats estrangeres estaran degudament legalitzats”, contempla el Reial decret que regula el SOV. Per a Javier Polo, “és transcendental actuar correctament res més produir-se l’accident, perquè d’aquesta forma evitarem molts problemes que, sens dubte, ens plantejarà l’entitat asseguradora responsable d’indemnitzar”. En resum, els passos a donar per part de l’accidentat són:

• Acreditar l’accident
• Demostrar que el mal causat és conseqüència de l’accident.
• Justificar la seva condició de viatger.

A aquest efecte, és molt important recollir les dades identificatives del conductor, del vehicle i de l’assegurança concertada, així com dels testimonis que han presenciat l’accident. “La declaració de les persones adquireix un gran relleu, perquè en la majoria dels casos és l’única manera de demostrar que alguna cosa ha ocorregut, com quan es produeix una caiguda per una frenada. En cas de no existir testimonis o que el conductor no assumeixi la seva responsabilitat ni faciliti cap comunicat d’accident, és aconsellable telefonar a la policia perquè aixequi un atestat. El full d’assistència dels sanitaris que atenguin el ferit, al costat de la resta de documentació mèdica, seran suficients per a acreditar el mal causat”, àmplia Javier Polo.

Quant a la necessitat d’acreditar la condició de viatger, és important presentar el bitllet o, si el viatge és gratuït, un document que acrediti a la víctima com a passatger. No obstant això, cal saber que “l’existència del bitllet és un requisit desitjable, però no indispensable per a justificar la condició de viatger, perquè la seva pèrdua o extraviament és més que previsible”, adverteixen des d’AECOS. La condició de viatger es pot demostrar mitjançant la declaració de testimonis, la presentació del comunicat de declaració d’accident o un atestat. Si es volen agilitar els tràmits, existeix l’opció d’interposar una denúncia davant la comissaria o jutjat dirigida contra el conductor, l’empresa de transport i l’asseguradora del SOV. En la denúncia s’han de narrar els fets esdevinguts d’una manera breu i senzilla. Posteriorment, tindrà lloc un judici, normalment un judici de faltes, i serà convenient que el passatger compti amb l’assistència d’un advocat “tant per a acreditar els requisits abans exposats com per a obtenir la major indemnització possible”, recomanen des d’AECOS.

L’Assegurança Obligatòria de Viatgers contempla indemnitzacions per mort, invalidesa permanent o incapacitat temporal del viatger. No obstant això, aquestes indemnitzacions no aconsegueixen tots els accidents, sinó que depenen del lloc en el qual es produeixin. En aquest sentit, des de Transports Alsa asseguren no entendre com a pesar que el Preàmbul del Reial decret pel qual s’aprova el Reglament del SOV assenyala que aquest segur va ser implantat a Espanya en 1928 com una mesura més dins de la política de desenvolupament turístic, les persones que es desplacin des de l’exterior al nostre país no tenen cobertura, ja que la protecció aconsegueix únicament als viatges que tinguin el seu origen a Espanya. “Una altra qüestió que podria resultar controvertida o objecte de polèmica, tenint en compte la tendència a harmonitzar la normativa comunitària, és el fet que els restants països que conformen la UE no disposin d’un segur similar, ja que això significa que si la relació contractual entre l’empresa transportista i el viatger s’inicia en un país que no té obligació legal de disposar d’aquesta mena d’assegurança, el passatger no està cobert”, agreguen.

La condició anterior implica que la cobertura i, per tant, la possibilitat de demanar una indemnització, no depèn de la distància, ni de la durada del viatge, ni tan sols de l’edat del passatger (la cobertura s’estén igualment als menors d’edat que estiguin exempts del pagament del bitllet), sinó del país d’origen del viatge. El fet que a Espanya sigui una obligació és una garantia per al passatger, al qual també cobreix l’assistència sanitària amb un límit màxim de fins a 72 hores després de l’accident, quan es tracta de lesions que no requereixen hospitalització, i deu dies, quan l’assegurat tingui aquesta assistència coberta per altres assegurances obligatòries.

Quant al barem de les indemnitzacions, es distingeix entre la defunció (uns 36.000 euros) i les lesions, tipificades en catorze categories diferents, des de trencament de les articulacions (1.200 euros), atròfia muscular (2.700 euros), luxació (3.600 euros), paràlisis (4.500 euros), fractura pèlvica (12.000 euros) o cremades (24.000 euros), fins a hemiplegia completa (30.000 euros) o l’amputació dels membres (42.000 euros). En el cas de Renfe, la companyia ferroviària ha ampliat aquesta cobertura amb una assegurança d’accidents “per a aquells que sofreixin els viatgers en les estacions de rodalia gestionada per Renfe-Operadora, en els recintes d’Autoexpreso, i per a determinats col·lectius que treballen a bord dels trens. Així mateix s’ha ampliat l’àmbit territorial de la cobertura en el trajecte de retorn de trens internacionals i el límit de prestació d’assistència sanitària, entre altres millores”.