Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Seguretat en els aeroports

Les noves mesures aprovades per la UE limiten la quantitat de líquid en l'equipatge de mà i obliguen a portar els envasos en bosses de plàstic
Per miren 6 de novembre de 2006

La realitat dels aeroports europeus es comença a equiparar a la dels països nord-americans en mesures de restricció a partir de novembre. En què ens afecta? D’una banda, es limita les quantitats de líquids que els viatgers poden portar en l’equipatge de mà i cal presentar-los en envasos guardats en bosses de capacitat no superior a un litre. Aquestes normes afecten qualsevol vol amb origen a la UE, independentment de la destinació i de la companyia que l’operi. D’altra banda, el futur de la seguretat s’encamina cap a sistemes que contemplen la identificació de les persones mitjançant l’iris, en comparar-lo amb un patró de l’usuari guardat prèviament, la veu i la forma de la mà. Fins i tot, no es descarta analitzar el llenguatge corporal dels passatgers. En el que coincideixen els representants de tots els aeroports és en la necessitat que aquests nous sistemes s’utilitzin amb el consentiment de l’usuari, de manera voluntària, i que es concreti la destinació final de les dades recopilades.

Nova normativa

A partir del 6 de novembre tots els vols amb origen a la Unió Europea han de complir una nova bateria de mesures de seguretat relatives al transport de líquids. Independentment de la destinació i de la nacionalitat de la companyia amb la qual es viatgi, els passatgers estan obligats a seguir les normes aprovades per Brussel·les i que limiten la quantitat de líquid que es pot transportar. Les normes són conseqüència de l’ocorregut el passat 10 d’agost, quan la Policia britànica va avortar un suposat complot terrorista per a fer esclatar, amb explosius líquids camuflats en l’equipatge de mà, una desena d’avions que cobrien el trajecte entre Gran Bretanya i els Estats Units. Després de l’ocorregut, la Comissió europea ha implantat diverses mesures de seguretat que afecten diferents tipus de líquids i, en concret, a l’aigua i altres begudes, sopes, xarops, cremes, locions i olis, perfums, esprais, xampús i gels de dutxa, envasos pressuritzats, com a escuma d’afaitar i desodorants, pastes de dents, qualsevol mescla sòlid-líquida i qualsevol objecte amb una consistència semblant.

Nova normativa

La Comissió europea argumenta l’aplicació de la nova normativa a tots aquests productes davant les “evidències” que demostren que els explosius “poden ser presentats en formes variades”, des de líquids purs a semi líquids tipus gel. “Les màquines actuals no poden distingir un líquid d’un altre amb la suficient rapidesa com per a ser emprades en els controls dels aeroports. És per això que la nova regulació s’aplica a tots els líquids, excepte als quals es presenten en quantitats molt petites, insuficients per a fer bombes”, agrega la Comissió.

En concret, les noves mesures de seguretat limiten el transport de líquid en l’equipatge de mà a 100 mil·lilitres per envàs, ja que els experts consultats per Brussel·les consideren que “no és possible fer explosius que puguin destruir un avió amb quantitats petites”. A més, els passatgers estan obligats a guardar aquests envasos en bosses amb capacitat màxima d’un litre, transparents i amb un tancament que permeti la seva obertura fàcil -similar a les bosses que s’empren per a congelar aliments-. El president de l’Associació Espanyola de Companyies Aèries (AECA), Felipe Navío, explica que aquestes bosses han de tenir unes mesures aproximades d’uns 20 per 20 centímetres i que és el propi passatger qui ha de proveir-se d’elles. “Una vegada que les bosses han passat els controls ja no hi ha cap problema. A més, en el ‘duty free’ es poden comprar els productes líquids o gels que es necessitin i que també han de ser guardats en bosses segellades que facilita el propi comerç”, afegeix. Finalment, els passatgers estan obligats a passar els abrics per la màquina de raigs X, treure els ordinadors portàtils i altres equips electrònics de les fonguis (en principi, aquesta mesura no afecta als telèfons mòbils ni als mp3) i, a partir de maig de 2007 serà obligatori també que l’equipatge de mà tingui unes mesures màximes de 56 x 45 x 25 centímetres.

A partir de maig de 2007 serà obligatori que l’equipatge de mà tingui unes mesures màximes de 56x45x25 centímetres

En el cas que es viatgi amb instruments musicals o objectes fràgils de majors dimensions, el seu transport està permès, però ha de ser consultat a l’hora de facturar l’equipatge.

“La Unió Europea ha establert aquestes mesures de seguretat a causa dels riscos que pugui haver-hi davant certs explosius líquids, però aquestes noves mesures es refereixen única i exclusivament a l’equipatge de mà, per la qual cosa es recomana que tot el que es pugui incloure en l’equipatge facturat, s’inclogui en ell”, explica Felipe Navío, qui reconeix “evident” el suport dels operadors aeris a aquestes normes, però demana que “siguin les últimes”. “És obvi que donem suport a aquestes mesures amb la finalitat de garantir en tot moment la seguretat de les operacions i, per tant, les acatem i les farem complir, però hem llançat una reflexió per a evitar que es posin més dificultats a l’accés del passatger a l’avió, perquè sembla que està sofrint una carrera d’obstacles. Segons van passant els mesos i els anys, hi ha una dificultat creixent i caldrà estudiar noves fórmules que no produeixin molèsties als passatgers, utilitzar les noves tecnologies per a implantar noves mesures de seguretat i buscar un equilibri entre seguretat i ‘facilitació’. En tot moment s’ha de treballar en aquesta línia per a evitar molèsties als passatgers”, reclama.

Sistemes de seguretat biomètrics

Les noves mesures de seguretat adoptades pels aeroports dels Estats Units i Europa, principalment, han anat acompanyades de la implantació progressiva de nous sistemes biomètrics, que recorren a les característiques biològiques de cada persona per a identificar-la. Des d’Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena), expliquen que en el cas d’Espanya les mesures de seguretat són comunes a tots els aeroports i el que canvien són els mitjans. En aquest sentit, asseguren que tots els aeròdroms compten amb arcs de seguretat com a requisit bàsic i destaquen l’Aeroport de Madrid-Barajas com el més avantatjat en el camp de les noves tecnologies. Aquestes instal·lacions compten amb màquines de raigs X convencionals, biblioteca d’imatges i de substàncies no permeses en l’equipatge de mà, tomógrafos axials automatitzats amb una àmplia memòria i capacitat d’anàlisi de substàncies -per al tractament de les maletes i utilitzats en els sistemes d’inspecció d’equipatges de celler-, arcs detectors de metalls d’última generació capaces de revelar quantitats mínimes de metalls o els seus aliatges i un modern sistema d’arc d’ones mil·limètriques capaç de descobrir objectes no metàl·lics que pugui portar una persona aliens al seu cos, però adherits a ell. “Aquest sistema, encara en període de proves, és un portal d’imatges hologràfiques en 3-D usades per a explorar a una persona per a trobar possibles objectes ocults”, subratllen des d’Aena.

Sistemes de seguretat biomètrics

Així mateix, en diverses àrees d’accés restringit es troben actualment en fase d’implantació més de 30 lectors biomètrics d’identificació mitjançant empremtes dactilars, que permeten l’emmagatzematge i la verificació de fins a 4 000 empremtes digitals, mentre que l’àrea de seguretat de l’aeroport compta, entre altres mitjans, ?amb un complex sistema de circuit tancat de televisió, amb sistema d’anàlisi de contingut, que permet el seguiment de qualsevol persona sense necessitat de la intervenció directa d’un operador i grava qualsevol canvi hagut sobre una imatge prefixada com a base, mitjançant un sistema d’enregistrament continu de més de 1.400 cambres?. Per totes aquestes mesures, cada passatger abona a Espanya una taxa de seguretat d’una mica més d’un euro, de la qual Aena percebrà a partir de 2007 el 60% (actualment recapta el 50%). La resta queda en les arques del Govern, per a sufragar la inversió que realitza en aquesta matèria.

Per part seva, altres aeroports estrangers compten també amb les seves pròpies taxes de seguretat i moderns sistemes, com els empleats per Austràlia, que usa la identificació facial per a confirmar la identitat tant dels membres de la tripulació com dels passatgers; l’aeroport de Domodédovo, a Moscou, que posseeix aparells de raigs X capaços de prendre en 15 segons una imatge nítida del contorn de cada persona; i alguns aeroports de París i Alemanya, on els sistemes d’identificació d’empremtes digitals són cada vegada més freqüents i estalvien fins a 30 minuts a l’hora de passar els controls de la frontera. El futur de la seguretat s’encamina cap a aquesta mena de sistemes, que contemplen també la identificació de les persones mitjançant l’iris, en comparar-lo amb un patró de l’usuari guardat prèviament, la veu, la forma de la mà o, fins i tot, no es descarta analitzar el llenguatge corporal dels passatgers per a intentar descobrir a qualsevol sospitós de cometre un atemptat. En el que coincideixen els portaveus de tots els aeroports és en la necessitat que aquests nous sistemes s’utilitzin amb el consentiment de l’usuari, de manera voluntària, i que es concreti la destinació final de les dades recopilades.

Vulneració de la intimitat?

En matèria de seguretat, els Estats Units és el país amb major nombre de restriccions i limitacions als passatgers, com a conseqüència dels atemptats del 11-S. De fet, el passat 30 de setembre va concretar un acord amb la UE, pel qual totes les línies aèries que volen al país nord-americà han de cedir 34 dades PNR (Passenger Name Rècord) de cada passatger. Aquestes dades inclouen, entre altres, la data de reserva, de viatge i itinerari previst, nom, domicili i telèfon de qui viatja, mètode de pagament del bitllet i agència de viatges on es va comprar, peticions en fer la reserva, quant a necessitats mèdiques o de menú (això últim podria servir per a conèixer la religió de l’usuari), dades de l’acompanyant, si n’hi hagués, i número de seient. “Són dades que tenen a veure amb la identificació personal del passatger i que, a l’hora de ser transferits, s’assegura que es compleixi amb la legislació europea. No podem donar més dades que els que la legislació europea permet”, confirma Felipe Navío.

A Espanya, l’Agència de Protecció de Dades és la institució encarregada de vetllar pel correcte ús d’aquestes dades, d’acord amb la Llei orgànica de Protecció de Dades (LOPD), que estableixen que “les dades de caràcter personal només podran ser transferits internacionalment quan la seva destinació siguin països que proporcionin un nivell de protecció de dades equiparable al de la LOPD, o quan comptin amb l’autorització prèvia del Director de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades”. No obstant això, aquesta Llei recull una sèrie d’excepcions a aquesta norma general i permet la transferència internacional quan “resulti de l’aplicació de tractats o convenis en els quals sigui part Espanya, quan l’afectat doni el seu consentiment inequívoc a la transferència prevista, i quan la transferència sigui necessària per a l’execució d’un contracte”.

Des de l’Associació per a la Promoció de la Recerca i la Consultoria Estratègica (APICE), la seva secretària general, Beatriz Martínez Cándano, es congratula que, almenys ara com ara, les dades transferides als Estats Units no puguin ser compartits amb les agències de seguretat d’aquell país (CIA o FBI) com es pretenia, ja que per a això és necessari complir dos requisits: “que l’individu sigui sospitós de representar un perill per a la seguretat del país i que, quan es doni aquesta circumstància, les agències de seguretat demanin consentiment a les autoritats europees per a poder acarar les seves dades amb els transferits a l’aeroport de destinació”.

A més, Martínez Cándano insisteix en la importància que no sigui obligatori sotmetre’s a les noves màquines biomètriques i reclama que “s’intenti recórrer a mètodes menys invasius de la privacitat, com un escorcoll o un escaneig corporal”. “És important que el titular pugui decidir si desitja ser sotmès a aquesta mena de proves o no, o bé que pugui donar el seu consentiment per a realitzar-les en el viatge d’anada, però no en el de tornada. També seria interessant que les dades recopilades amb aquests nous mètodes siguin esborrats a l’instant, és a dir, que serveixin només per a comprovar, en aquest mateix moment, la identitat del passatger i que no suposa cap perill”, agrega. Al seu entendre, si aquesta informació privada s’emmagatzema i no s’adopten les mesures de seguretat pertinents, “pot ser creuada amb una altra mena de dades personals que ofereixin un perfil molt encertat de personalitat o, fins i tot, de les malalties que pateix una persona, alguna cosa que no s’ajusta a la finalitat d’aquestes mesures, que és identificar al passatger”.

Per part seva, el president de la Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI), Antonio Farriols, assegura que la Unió Europea “s’està impregnant de la voracitat preocupant dels Estats Units de conèixer tot sobre tots” i considera que el criteri nord-americà és “excessiu”. En aquest sentit, rebutja l’acord aconseguit entre la UE i els Estats Units, “tant en el fons com en la forma”, i destaca que “els 34 dades que se cedeixen estan catalogats com especialment sensibles i protegits segons la LOPD en tractar-se de dades que, indirectament, poden assenyalar la raça o la salut d’una persona”. Per això, creu necessari comptar amb un procediment que permeti al ciutadà actualitzar i conèixer en tot moment la situació de les seves dades de caràcter personal i que es contempli la figura del ?consentiment?.

“Tal com està redactada la Llei en aquest moment ?exposa Farriols, – no es recull la necessitat d’un consentiment explícit i per escrit del viatger per a transferir determinades dades seves i tampoc hi ha un control de qui utilitzarà aquestes dades que, si cauen en ‘males mans’, poden conduir a extrapolacions que considerin a més d’una persona com a potencials terroristes”. Segons explica, la UE s’ha plegat a les pressions de l’Administració nord-americana, per la qual cosa lamenta que “s’està abusant de la desinformació de l’usuari”, grup al qual exigeix una actitud més compromesa. “L’objectiu de combatre el terrorisme no és motiu suficient perquè existeixi semblant col·lisió entre seguretat i llibertats”, defensen des de la CLI. “El nou acord ajudarà a prevenir i combatre el terrorisme i el crim transnacional, assegurant un nivell equivalent de protecció a les dades personals dels passatgers en línia amb els estàndards europeus de drets fonamentals i privacitat”, justifica la Unió Europea.