Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Idees i consells

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Turisme actiu

Una alternativa d'oci per als més aventurers

El nombre de persones a la recerca de noves emocions és cada vegada major, persegueixen una cosa diferent al que tradicionalment troben en el turisme de sol i platja, i en el turisme rural. En definitiva, alguna cosa que els permeti evadir-se de la rutina diària i que els posi a prova. Senderisme, rutes en caiac, espeleologia, descens de barrancs, ‘salt de pont’, excursions en quads, ‘paintball’ o jocs en plena naturalesa per a potenciar el treball en equip dels empleats d’una empresa, són només algunes de les opcions a realitzar durant el temps lliure. Abans de contractar un d’aquests serveis asseguri’s que l’empresa posi a la seva disposició les assegurances d’accident i responsabilitat civil necessaris en cada cas, i que els monitors comptin amb la preparació necessària.

Què és el turisme actiu i d'aventura

El turisme actiu i d’aventura és aquell que “es practica servint-se bàsicament dels recursos que ofereix la pròpia naturalesa en el mitjà en què es desenvolupi, sigui aquest aeri, terrestre o aquàtic”, segons es desprèn del Decret 146/2000, de 26 de juliol, del Govern d’Aragó.

No es tracta d’una pràctica nova, de fet, en algunes comunitats es ve desenvolupant des de fa deu anys. No obstant això, és en dates més recents quan ha adquirit una major força, al que, sens dubte, ha contribuït la difusió realitzada a través d’Internet.

Encara no és un producte consolidat, com el poden ser el turisme de sol i platja i, fins i tot, el rural, degut, segons Roberto Ramírez, director-gerent d’Ociosport, una de les empreses d’esdeveniments i aventures més antigues d’Andalusia, al fet que no existeix una “autèntica” unió entre les empreses que conformen aquest sector. “Fins ara -assevera- no hi ha hagut molt suport per part de les institucions perquè es tractava d’una activitat emergent que no estava estructurada”.

Catalunya i Aragó són les comunitats autònomes amb més tradició en el denominat turisme actiu, degut, sobretot, a la seva proximitat amb França, país pioner en aquesta matèria. De fet, disposen de lleis autonòmiques que regulen l’exercici d’aquestes activitats. També s’han sumat a elles Astúries, Galícia i Andalusia, que compte, aquesta última, amb una de les normatives “més modernes” i “ambicioses”, segons el responsable d’Ociosport.

Qui practiquen el turisme d’aventura?

No hi ha un perfil determinat de persones que es decantin pel turisme actiu. Generalment, són homes i dones amb un nivell mitjà, fins i tot, mig-alt, d’entre 18 i 50 anys, quines ho practiquen, segons indica Ramírez, qui assegura que últimament s’ha notat un increment de l’edat. No obstant això, reconeix que el major percentatge correspon a menors de 35 anys, que solen decantar-se per activitats d’aventura.

Així mateix, comenta que, per regla general, les persones més joves són espanyoles, mentre que per sobre dels 35 anys es troben estrangers. Aquests últims solen estar més acostumats a aquestes pràctiques i, a diferència dels nacionals, prefereixen aquelles que durin més temps i que ofereixin qualitat, encara que això suposi un preu més elevat i que siguin més intenses, no conformant-se amb un “simple” descens de barranc.

Convé precisar que no és necessari comptar amb experiència per a la pràctica d’aquesta mena d’activitats ni amb una preparació física especial, n’hi ha prou amb tenir motivació i esperit d’aventura; el material, els coneixements i la seguretat necessaris seran aportats pels guies.

En definitiva, el turisme actiu és practicat per tots els que sentin un especial atractiu per la ruptura total amb la realitat i busquin emocions que els permetin sortir absolutament de la rutina. I en aquest possible grup d’usuaris es poden trobar des de particulars, passant per escolars, fins a treballadors d’una empresa.

Quant a les empreses que utilitzen aquesta fórmula per a incentivar als seus treballadors, hi ha multitud d’elles i de tots els sectors possibles- informa Ramírez- entre les quals destaquen les grans superfícies comercials o les empreses tecnològiques, tant de capital espanyol com estranger.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Problemes »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions