Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Idees i consells

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Viatjar a l’Índia

Un dels països més variats i amb major riquesa cultural del món que desperta sentiments contraposats

Img india Imatge: Ananth BS

El 15 d’agost se celebra el seixanta aniversari de la Independència de l’Índia de l’Imperi Britànic. Quin millor motiu que aquesta important efemèrides per a viatjar fins un dels llocs més visitats del món, bressol del mahatma Gandhi? L’Índia, el segon país més poblat de la terra, amb 1.095.351.995 d’habitants censats en 2000, és un territori divers i complex que suscita sentiments oposats. És una terra de contrastos, i al costat dels seus impressionants temples i palaus es pot observar una pobresa i condicions de vida inimaginables en occident. En els seus 3.287.590 quilòmetres quadrats es passa de l’exuberància de la seva selva i les paradisíaques platges del sud a l’aridesa de les terres castigades per la sequera i les pluges monsòniques… Com asseguren des de l’ambaixada de l’Índia a Espanya, són milers els turistes que cada any visiten el país per a gaudir dels seus múltiples encants: la bellesa natural de les seves selves, platges i serralades, com l’Himàlaia; l’esplendor dels seus monuments com el Taj Mahal, o els forts, temples i palaus de l’estat de Rahjasthan, o l’espiritualitat que emana de les cremacions i cerimònies de purificació realitzades a la vora del Ganges, en la mil·lenària ciutat de Vanarasi.

Preparar el viatge

/imgs/2007/06/índia.jpg

Escenari de meravelloses narracions com l’aventures de Sandokan (Emilio Salgari, 1900) o les del petit Mowgli en El llibre de la Selva (Ruyard Kipling, 1894), l’Índia és un país que traspua romanticisme i aventura, història, art i religiositat… una destinació per descobrir, i en el qual deixar-se embolicar per la seva cultura i història mil·lenàries. Tal com assegura Enrique Gallud Jardiel en la seva Història Breu de l’Índia (2005), no és fàcil trobar una cultura que hagi sofert més invasions i que mantingui tan definit la seva ethos individual: “L’Índia ha estat un gresol de pobles: grecs, escitas, perses, mongols, portuguesos, anglesos… Tots han deixat la seva particular empremta en la qual és una de les principals civilitzacions del món”, civilització, que no obstant això, manté intacta la seva personalitat.

Per a poder conèixer aquest enorme país asiàtic de 3.287.590 quilòmetres convé disposar d’un mínim de 15 dies (millor un mes), i viatjar quan no estigui ‘actuant’ el monsó, des de juny fins als mesos de setembre-octubre. Les possibilitats per a gaudir d’una primera visita són innombrables, fins i tot si no es disposa de molt de temps: des d’un circuit per les ciutats de l’Índia Nord, fins a un tour per l’Índia Sud, participar en una expedició arqueològica per la ruta dels temples, o apuntar-se al turisme d’aventura… La varietat és tal que és possible triar circuits gairebé fets a la mesura, en funció dels gustos del viatger. Idèntics per a tots els turistes, no obstant això, són els requisits que han de complir-se per a entrar al país. No és possible fer-ho sense tenir passaport i visat, que és obligatori. Aquest document, que s’expedeix en l’ambaixada, és vàlid per a tres mesos d’estada i tres entrades, Per a sol·licitar-lo cal presentar nombrosa documentació, per la qual cosa convé informar-se bé i amb antelació (l’expedició del visat pot trigar fins a 25 dies). A més, alguns estats indis estan sotmesos a restriccions especials d’entrada; per a accedir a Assam, Sikkim, illes Lacadives, illes Andaman i Darjeeling cal comptar amb aquest permís addicional que es tramita també en l’ambaixada.

Precaucions

Tampoc cal perdre de vista la importància de prendre les degudes precaucions sanitàries per a volar a aquesta destinació. Abans de partir rumb a l’Índia cal vacunar-se contra el còlera, la poliomielitis, el tifus i l’hepatitis B, sobretot quan es va per a estades llargues. Així mateix, convé portar medicació contra la malària durant el monsó i sempre que es viatgi a zones humides. És important també prendre mesures de seguretat com evitar beure aigua que no sigui mineral, menjar fruita sense pelar o amanides, especialment a l’estiu i durant el monsó.

És important que una visita a aquesta terra de somni no es converteixi en un malson, com asseguren nombrosos viatgers, si no es tenen en compte una sèrie de normes elementals. Com sobreviure a la primera experiència a l’Índia? En aquest país és fonamental el respecte als altres, i els occidentals han de tenir molt en compte -per a no ofendre a la població- que en la majoria de les ciutats no estan acostumats als usos europeus. Per això, cal vestir apropiadament: no s’han d’emportar peces molt ajustades i sense manga, i convé usar pantalons llargs, sense oblidar incloure en la maleta un fulard, que pot equivaler d’alguna manera a la dupata que porten les dones índies. Per a evitar sorpreses desagradables, cal no oblidar que els indis són experts en l’art del regateig i la negociació: a l’hora d’agafar un taxi, demanar ajuda, arribar a l’hotel o una botiga… més val no confiar-se i tenir clar a on es pretén anar abans d’arriscar-se a deixar-se orientar pels centenars de sol·lícits guies aficionats que poblen les més importants ciutats.

Conservar sempre el bon humor i mantenir la calma seran els millors aliats per a enfrontar-se a les diferents situacions que puguin sorgir en el moment de pagar una consumició o la tarifa de l’hotel. I convé aprendre a negociar, perquè és una població molt amistosa i les situacions conflictives solen resoldre’s després d’una estona de xerrada. Per a evitar caure en alguna estafa és interessant llegir les experiències que molts viatgers pengen en Internet sobre el seu periple per l’Índia. Una vegada preparats per a endinsar-se a l’Índia, què és el que no cal perdre’s?

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions