Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Viatjar amb els mínims recursos i gaudir al màxim

Els mochileros fan del viatge un estil de vida
Per mediatrader 26 de gener de 2007

Ser mochilero implica viatjar carregat amb el poc equipatge que cap en una motxilla. Els qui recorren i coneixen llocs d’aquesta manera, sovint, compten amb un pressupost limitat i tenen en comú un fort desig de conèixer les destinacions i les seves gents d’una manera diferent.

Encara que viatgin durant les vacances o emprin diversos mesos i fins i tot anys, els mochileros es distingeixen de la resta de turistes per tenir poca pressa i moltes ganes de fondre’s amb el paisatge que recorren i, especialment, amb els seus paisans. Tot això determina com es mouen, on pernocten i com utilitzen la motxilla.

La motxilla ideal

Hi ha borses, maletes amb o sense rodes, sacs i sarrons més o menys còmodes de manejar, però res com una motxilla perquè el viatger pugui transportar amb si les seves coses. No obstant això, l’objecte que dona nom al mochilero, la seva companya de fatiga, ha de complir un exquisit equilibri entre transportar tot el necessari sense que suposi una càrrega excessiva. A continuació s’exposen consells dictats per l’experiència d’alguns mochileros:

– La pròpia motxilla el més còmoda possible perquè després de dies i dies de caminades interminables les espatlles poden sofrir molt.

– El que no cal oblidar en cap concepte és la documentació que hi ha sempre que portar: document d’identitat, passaport i targeta de sanitat, així com la pòlissa del segur de viatge, si s’ha contractat, alguna cosa gairebé sempre molt recomanable. A més de portar fotocòpies dels documents, una bona idea és tenir alguna còpia en Internet per accedir a ells en cas necessari.

– Resulta imprescindible tenir les adreces i telèfons d’ambaixades i consolats. Depenent de la perillositat de la destinació, tal vegada mereixi la pena notificar per fax o correu les dades del viatger a l’ambaixada, per si passa alguna cosa.

– Quant a l’equipatge, independentment de l’època de l’any, sempre cal portar calçat còmode (botes, sandàlies o esportives), chanclas, chubasquero, capell i vestit de bany. Convé implicar la menor quantitat de roba possible i, en canvi, ficar molts mitjons per si es xopen. Els pantalons desmuntables són còmodes i pràctics i per abrigar-se un folro polar pesa poc a l’estiu. A l’hivern és millor un plumífero.

– Una petita farmaciola per alleujar ferides, torceduras de turmell i butllofes és també essencial, així com una llanterna, un paraigua, una navalla i un plàstic per dormir en el sòl si calgués.

El bon mochilero ha de preparar correctament la que serà la seva gran companya de viatge: la motxilla que ha de portar a coll

Com moure’s

En general un mochilero opta per anar a peu sempre que pugues, perquè caminar és sens dubte més barat i és la forma de viatge que més permet gaudir de l’entorn. Hi ha qui, entre caminada i caminada o per recórrer una distància llarga sense interès, es decanta per l’autoestop, encara que molts no la consideren una opció massa segura.

La rapidesa i comoditat de l’avió no sol seduir al mochilero, doncs el seu objectiu, enfront del turista convencional, no és aconseguir ràpid la destinació sinó gaudir del camí. Encara així, per recórrer distàncies llargues molts combinen tot tipus de mitjans de transport (tren, autobús, vaixell i avió) reduint costos.

El preu no sempre és el determinant. En qualsevol cas, les ofertes que llancen les agències tampoc atreuen als mochileros, que normalment prefereixen organitzar els seus propis itineraris perquè els dona molta més llibertat.

On dormir

Els mochileros moltes vegades dormen on poden. Els allotjaments depenen de si l’objectiu és realitzar un viatge molt bé preparat, en el qual es puguin fer reserves per endavant, o si del que es tracta és de perdre’s per una regió sense rutes ni destinacions fixes. En general, el tipus d’allotjament que més concorda amb l’estil del mochilero són els albergs, les cases rurals i els Bed and Breakfast.

Els albergs són, a més de l’alternativa més barata -hi ha llits des de 5 euros- un excel·lent punt de trobada de joves viatgers. Els Bed and Breakfast i les cases rurals, encara que el seu preu és superior als 20 euros, ofereixen confort en un ambient càlid, familiar i amb encant. En ciutat, es poden trobar habitacions senzilles en petites pensions i hostals també des de 20 euros. Els més intrèpids no dubten a buscar recer a la casa d’algun veí del poble, en una església, una organització no governamental o dormen fins i tot a la intempèrie.

A la Xarxa es poden trobar molts recursos útils . Per exemple, la web Mochileros compte, entre unes altres, amb una secció en la qual es mostren les línies ferroviàries d’un gran nombre de països. També s’inclouen enllaços a les pàgines web d’empreses de transport barates.