Viatjar en temps de crisi

Les despeses d’allotjament són, al costat dels costos del desplaçament, els elements que requereixen una major partida pressupostària a l’hora de planificar qualsevol sortida. I és en aquest punt on la previsió i l’antelació poden jugar al nostre favor i comportar una retallada pressupostària important, sobretot si el tipus d’allotjament que es triarà és l’hoteler.

La gran majoria de cadenes hoteleres que funcionen al nostre país posen a la disposició dels seus clients les targetes de fidelització. En la pràctica, gairebé totes es poden emprar de dues formes: o acumulant punts cada vegada que es pernocti en qualsevol dels establiments de la xarxa, que en arribar a una quantitat establerta es canvien per una nit d’estada; o bé pagar un import fix per a obtenir algunes d’aquestes targetes i que en els següents usos es tradueix en descomptes d’entre el 10% i el 15% sobre el cost total, o sobre les despeses de desdejuni o manutenció. Abans de sol·licitar-les, convé analitzar el nombre de viatges que es realitzen al llarg de l’any per a saber si compensa. A més, es recomana igualment llegir amb antelació les condicions d’ús ja que algunes d’aquestes targetes són inutilitzables en determinades dates o èpoques, que coincideixen amb dies en què la gran majoria dels mortals té vacances.

No sempre els hotels i les seves estrelles són l’única opció d’allotjament; els albergs o “youth hostels” són una alternativa més econòmica. La seva ubicació, gairebé sempre en el centre o en la part històrica de les ciutats en les quals es troben, permet als consumidors estalviar-se bona part del pressupost destinat a cobrir les despeses en transport urbà. A més, la gran majoria d’aquests establiments posa a la disposició dels usuaris una cuina comuna, amb parament i coberteria inclosos, en la qual els hostes poden cuinar els seus propis menús amb l’important estalvi que comporta no menjar en restaurants durant l’estada. No es tracta de dormir en habitacions comunes amb 10 o 14 persones, perquè molts d’aquests albergs han donat un gir als seus plantejaments inicials i gairebé tots ofereixen habitacions dobles, triples i fins i tot familiars per a viatjar amb nens els preus dels quals estan per sota dels de l’oferta hotelera. Per si no fos prou, la gran majoria dels albergs realitza descomptes als titulars del Carnet Jove Internacional, del d’Estudiant i del de Professor Internacional, que es poden tramitar en les oficines de Joventut de cada Comunitat.

Si el que es busca és una opció d’allotjament realment barata amb la qual escapar de la crisi aquesta és la de l’intercanvi de cases. Els avantatges? L’estalvi en hotel, en despesa de menjars fora de casa, i la possibilitat de comptar amb un cotxe per a desplaçar-se per la zona, si en l’acord entre les dues parts entra també l’intercanvi dels vehicles. El sistema és senzill: prestes la teva casa i et presten la seva durant el temps que estiguis de viatge; així i tot, convé informar-se en profunditat sobre les condicions de l’intercanvi. Cada vegada hi ha més pàgines web de clubs d’intercanvi de cases, i a través d’elles es pot contactar amb l’altra part o posar un anunci oferint l’habitatge, i esperar als possibles candidats. La precaució i el sentit comú a l’hora de negociar entre totes dues parts són la clau perquè aquesta fórmula d’allotjament resulti reeixida.

En la mateixa línia es troben alternatives com les dels clubs d’hospitalitat internacionals com les d’Hospitality Club o Couch Surf. Es tracta de xarxes socials o comunitats virtuals en les quals les persones donades d’alta exerceixen d’amfitriones posant a la disposició d’altres membres una llar en el qual allotjar-se, sense cap mena de cost establert. N’hi ha prou amb donar-se d’alta en la comunitat per a iniciar les “converses” amb els possibles amfitrions. És important saber que no es tracta d’un intercanvi de cases, i és que si no es desitja o no es pot, qui ha gaudit d’aquesta fórmula i ha estat allotjat en una de les cases d’aquestes xarxes no té per què exercir d’amfitrió. Però, és aquí on entra el sentit de generositat i solidaritat de cadascun.

Flexibilitat de dates i horaris, paciència i fins i tot aguant són les condicions indispensables que ha de tenir tot viatger disposat a volar amb companyies aèries de baix cost. Molt s’ha escrit i parlat sobre aquestes aerolínies: que si els aeroports en els quals operen estan allunyats del centre de les ciutats, que si el taxi o el tren des de la terminal a l’hotel costa el mateix que el passatge d’avió, que si el vol surt massa aviat o molt tard… Però una cosa és certa, tenint en compte tots els desavantatges hi ha un factor positiu que continua guanyant per golejada. I és que malgrat tot, si se sap buscar i es “busseja” a fons, es poden trobar veritables gangues de “low cost” que queden molt lluny encara del preu que ofereixen les companyies convencionals.

No hi ha dubte que Internet és el millor aliat en aquesta croada, permet conèixer l’existència de promocions i fins i tot el calendari de preus de les principals aerolínies de baix cost. Convé saber que volar durant el cap de setmana i amb horaris més ortodoxos costa molt més, d’aquí la importància de jugar amb la possibilitat d’allargar l’estada de dijous a dimarts o d’escurçar-la i fer-la gairebé “exprés” de dimecres a dissabte. Des que l’experiència de volar a baix cost entrés en les nostres vides, les principals companyies d’aquest sector, i més ara amb la crisi generalitzada, han anat aguditzant el seu enginy per a tractar d’incrementar els seus ingressos. Un exemple: una de les aerolínies de baix cost per excel·lència, Ryanair, s’està plantejant cobrar un peatge cada vegada que els viatgers facin ús del bany de l’avió.

Més comú i coneguda és la pràctica de cobrar un import, entre 10 i 20 euros, per facturar la maleta, la qual cosa pot provocar que una ganga de bitllet no ho sigui tant. Per això, és interessant recórrer a l’equipatge de mà. En la pràctica, les companyies aèries permeten que el passatge viatgi en cabina amb un embalum en el qual se suposa que porta les seves pertinences personals: documentació, necesser, càmera de fotos i poc més. Però aquest és el mecanisme del qual els viatgers experimentats en el “low cost” es valen per a esquivar el pagament de les taxes de facturació, sense renunciar per això a portar equipatge suficient. El primer que s’ha de fer és conèixer les mesures i el tipus de maleta que la companyia permet no facturar i ajustar-se a aquest format. És clar que no sempre es pot adaptar a les nostres necessitats, però també és veritat que en la majoria d’escapades, els viatgers pequen del “per si de cas” i fiquen en les seves maletes corprens que ni tan sols usen durant la seva estada. Llavors, què mereix més la pena, pagar 20 euros per facturar l’equipatge o gastar-los-hi sense càrrec de consciència en l’entrada al Louvre?

El temps és sens dubte una altra basa que s’ha de tenir en molt compte. Se suposa que com més s’acosti la data de compra a la de la sortida del vol més s’encareix el bitllet, encara que existeix una opció no apta per a cardíacs i que en cap cas garanteix que el preu del vol vagi a ser una ganga. La fórmula, més prop de la loteria que de l’enginy i la paciència de saber aguantar, consisteix a adquirir el bitllet en una data molt pròxima a la de la sortida del vol, fins i tot hi ha qui tempta a la sort i el compra en el mateix aeroport. El resultat pot ser un preu baixíssim si l’aerolínia prefereix ocupar aquesta plaça costi el que costi abans de deixar-la buida, o bé el preu es pot disparar i la jugada es gira en la nostra contra. Per això, el més recomanable i el més segur és optar per reservar els bitllets amb antelació i no sempre decantar-se per l’opció de triar un bitllet d’anada i volta. Abans de finalitzar el procés convé comprovar el cost real de totes dues opcions per separat i comparar, i fins i tot fer-ho combinant companyies diferents.