Viatjar per treball, no tot són avantatges

Aspectes positius dels viatges per treball

Imatge: Rawpixel

L’avantatges dels viatges laborals són més o menys conegudes i podrien enumerar-se de la següent manera:

• Major desenvolupament professional. Treballar amb equips multidisciplinaris i internacionals ens permet arribar a clients als quals des del mercat espanyol no podríem, a més d’entrar en projectes més avantguardistes.
• Millorar el currículum. Explicar en el nostre curriculum vitae (CV) amb aquesta pràctica ens possibilitarà aconseguir llocs de major responsabilitat. “Per optar a llocs directius és essencial haver tingut aquesta experiència, estar oberts a ampliar-la i a conèixer altres àmbits, ja que aquests càrrecs poden comportar haver de gestionar altres mercats”, afirma Óscar García.
• Major ocupabilitat. Estar disposat a viatjar o tenir una mobilitat geogràfica ens obre majors oportunitats d’ocupació i d’ascens.
• Desenvolupament personal. Poder treballar amb persones d’altres països obre els nostres ulls —i la nostra ment— a cultures diferents. També augmenta la nostra capacitat de col·laborar professionalment amb equips multiculturals.
• Avantatge competitiu. Treballar amb empreses xineses o índies ens aporta diferenciació i ens obre nous mercats. “Fer-ho amb Llatinoamèrica, Europa i, fins i tot, Estats Units no és tan diferent. Però si es vol negociar amb països com Xina o Índia és essencial fer-ho presencialment. Conèixer la cultura local en aquests països és imprescindible si es volen signar contractes”, apunta l’expert.
• Idiomes. No és el mateix estudiar una llengua a Espanya que posar-la en pràctica en la cultura local. Qualsevol idioma, sigui anglès, francès, alemany o xinès, es millora amb l’ús.
• Oportunitats de sinergies. García explica que, així com al món de la moda Milà és l’epicentre per descobrir noves tendències, veure com es resolen altres problemes en altres països pot ajudar-nos a buscar noves solucions per a la nostra empresa o negoci.

Els desavantatges dels viatges laborals

Imatge: StockSnap

És possible que els avantatges estiguin molt clares, però, igual que per veure l’arcoíris és necessària la pluja, per gaudir d’aquests aspectes positius cal tenir en compte des de l’inici els aspectes negatius —que els hi haurà— i aprendre a manejar-los. Alguns exemples:

• Cost familiar. En viatjar perdem el contacte amb la nostra parella, els nostres fills i amics. A més, la falta de contacte moltes vegades no es restringeix als dies de trasllat. Si s’ha viatjat durant la setmana és molt corrent arribar per fi de setmana més cansats i que la nostra vida social es deixi de costat.
• Cost físic. El cos sofreix. En l’avió, la falta d’oxigen passa factura. A més, en romandre molt temps asseguts, la circulació empitjora. D’altra banda, els hàbits de vida saludable, com una bona alimentació o una rutina esportiva, moltes vegades es veuen  interromputs. “La majoria dels hotels compta amb gimnasos, però el treball s’intensifica aquests dies i fer esport en tornar a l’habitació es torna costa amunt”, reconeix l’especialista en viatges d’empresa. La ruptura d’horaris i el jet lag que comporten aquestes jornades tampoc beneficien a la nostra salut.
• Estrès. La falta d’informació a l’arribada a la destinació, les possibles pèrdues de maleta, enfrontar-se a taxistes locals (de vegades, poc fiables), necessitar justificants i adonar-se que alguns comerços no els aporten, haver de bregar en solitud amb aquestes vicissituds i amb un nou idioma o els problemes de seguretat d’alguns llocs són focus d’estrès. “Algunes empreses ens expliquen que hi ha empleats que no volen viatjar solos. En viatjar passem per molts estats i les persones que no estan acostumades solen sofrir més”, assegura García.
• Més treball. En viatjar, el treball d’Espanya no disminueix i, a l’activitat realitzada al país de destinació, se sumen les tasques acumulades aquí. La diferència horària tampoc ajuda. “Si, per exemple, viatgem a Estats Units, vam acabar treballant en l’horari espanyol i en el d’allí, per la qual cosa al final la jornada dura moltes més hores”, manifesta l’expert.
• Menys productivitat. Aconseguir els mateixos resultats suposa dedicar a l’ocupació més hores. La productivitat en l’avió i en el trasllat disminueix, mentre que el jet lag tampoc juga al nostre favor.
• Desconnexió amb l’oficina. Depenent de la freqüència, viatjar ens desconnecta del dia a dia dels nostres companys i caps. “Així és complicat crear equip i es tendeix a treballar cada vegada més individualment”, exposa García.
• Esforços extres. Preparar i desfer maleta (i planificar el seu contingut) pot semblar alguna cosa menor i és solament un dels esforços als quals moltes vegades no es donen importància, però que també creen la diferència.

Estratègies per compensar els sinsabores

Llavors, viatjar per treball ens fa més feliços? En opinió de l’expert, rotundament no. Óscar García reforça la seva resposta en el fet que existeixen ofertes d’ocupació on es posa sobre avís sobre el percentatge del temps que s’haurà de dedicar als viatges. “Els directors de recursos humans s’asseguren que els seus possibles empleats siguin plenament conscients d’on es fiquen”, afirma. No obstant això, aquest especialista en gestió de viatges empresarials assegura que, cada vegada més, aquests aspectes negatius relacionats amb els trasllats es tendeixen a solucionar gràcies a la tecnologia i a la necessitat de les companyies d’atreure i retenir el talent.

Imatge: S. Hermann & F. Richter

Una major flexibilitat en els viatges, tant a l’hora d’escollir hotel —i la seva situació—, els horaris de vols i les companyies aèries són, sens dubte, al·licients per als viatgers. La seva engegada per moltes empreses ha donat lloc a la modalitat bleisure, que dona la possibilitat d’estendre uns dies el viatge per gaudir també de moments de plaure. “Una de les coses que més frustra als viatgers és visitar ciutats i no conèixer gens d’elles”, confessa García qui afegeix que, en el cas del bleisure, “els costos extra són a càrrec de l’empleat, per la qual cosa per a l’empresa aquesta millora no suposa cap despesa”.

Les aplicacions també marquen la diferència. Xarxes socials internes on opinar sobre hotels o donar recomanacions de llocs i pràctiques en destinació, de bons restaurants o de com arribar amb més comoditat als aeroports faciliten les estades. També tenir informació en temps real contribueix a disminuir l’estrès. En definitiva, “eines pensades per al viatger i perquè l’empleat se senti escoltat”, conclou l’especialista.