Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Idees i consells

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Vol barat o low cost?

Per als vols de curt i mig recorregut, les aerolínies de baix cost guanyen terreny a les tradicionals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 20 de Juny de 2011
img_aeropuerto 1

Malgrat la crisi econòmica internacional, de les tensions a Orient Mitjà i del núvol volcànic, cada vegada es viatja més amb avió . Segons l’Institut d’Estudis Turístics (IET), dependent del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, a l’abril de 2011, els aeroports espanyols han rebut un total de 5,4 milions de passatgers. D’ells, un 57,7% correspon a arribades efectuades en companyies aèries de baix cost (CBC) i el 42,3% restant es refereix a passatgers arribats en aerolínies tradicionals. Aquesta dada constata que cada vegada hi ha més persones que trien els vols low cost per programar els seus viatges.

Aerolínies tradicionals

La millora de les infraestructures aeroportuàries i l’obertura de noves rutes han afavorit el transport aeri a Espanya en els últims anys. En el primer quadrimestre de 2011, els espanyols van realitzar 50,9 milions de viatges, la qual cosa suposa un creixement d’un 3% pel que fa al mateix període de l’any anterior. Els viatges amb avió augmenten cada dia i representen gairebé el 12% de tots els realitzats en el quadrimestre, segons les dades provisionals del IET, publicats a l’abril de 2011.

El desenvolupament del transport aeri i el conseqüent transvase de turistes s’han vist afavorits per les companyies de vols de baix cost. Cada vegada hi ha més ofertes i més aerolínies que operen en els diferents aeroports i que ofereixen viatges a bon preu. No obstant això, no totes les companyies aèries són iguals, ni ofereixen el mateix.

Les primeres companyies eren propietat dels estats, en major o menor mesura, i a més d’incloure en el seu nom el del país al que pertanyien (Iberia, British Airways…), portaven com a colors els propis de la seva bandera. Eren les companyies aèries “de bandera” (en anglès s’utilitza encara el terme “flag carrier” per denominar-les). Amb el pas del temps, gairebé totes s’han privatitzat.

Les companyies regulars ofereixen sovint vols barats en rutes on opera una low cost

En 1987, la UE va liberalitzar el transport aeri i a Espanya es va trencar el monopoli d’Iberia, amb la irrupció al mercat de noves aerolínies, com Spanair i Air Europa, amb tarifes molt baixes. En 1989 va néixer Binter Canàries i en 1994, l’aerolínia regional d’Iberia, Air Nostrum. Aquestes són les cinc línies aèries espanyoles de vols regulars que operen en l’actualitat.

Les companyies tradicionals han hagut d’adaptar-se als nous temps. Algunes s’han unit entre elles i han creat holdings, com Iberia i British Airways, que ha donat lloc a IAG (International Airlines Group). La majoria ha introduït Internet com a nou canal de venda dels seus passatges i intenta reduir costos a través de la retallada dels seus serveis a bord. Tracten d’adaptar els seus preus a un mercat canviant amb l’oferta periòdica de bitllets més barats, sobretot, en les rutes en les quals vola alguna low cost. També han optat per entrar en el negoci de les Companyies de baix cost (CBC), com Iberia amb la seva filial Vueling.

Els vols barats de les companyies regulars

Les companyies aèries regulars operen gran quantitat de vols barats -sobretot si es compren amb antelació- i als més variats llocs. En ocasions, venen passatges amb preus baixos com a oferta de llançament a noves destinacions turístiques. Altres vegades, s’aconsegueixen perquè la reserva anticipada s’ha realitzat en temporada baixa o perquè l’avió, al moment de l’oferta, té moltes places lliures. Sovint, aquestes compres es fan solament a través d’Internet, amb el que l’aerolínia s’estalvia costos de personal.

En general, per trobar vols barats, cal comprar els passatges amb antelació (entre un i tres mesos), encara que també es poden aconseguir ofertes a l’últim moment perquè ha quedat lliure alguna plaça (vols d’últim minut o “last minute”).

Els vols barats aterren en els aeroports principals, més propers a les ciutats

Per aconseguir un vol barat s’han de buscar dates de sortida fora de temporada (mai en ponts o dates assenyalades), entre setmana i a hores poc freqüents. Gairebé mai es troba un amb sortida a primera hora del matí, ni a última hora del divendres o primera hora del dissabte. Els millors dies per viatjar, en aquest cas, són els dimarts, dimecres i dijous. D’altra banda, la data d’arribada no ha de ser la tarda o nit del diumenge.

Les característiques principals dels vols barats són:

  • Les aerolínies tradicionals compten amb programes de fidelització, a través dels quals proporcionen als seus clients vols barats, a més de descomptes en lloguer de vehicles, places hoteleres…
  • Encara que les companyies utilitzen Internet per oferir els bitllets, també es venen a través d’agències de viatges.

  • Utilitzen els aeroports principals, amb més tràfic i més còmodes per estar prop de les ciutats.

  • No es cobra per la facturació normal de l’equipatge i es pot portar equipatge de mà.

  • Realitzen vols de curta, mitjana i llarga distància i utilitzen diversos models d’avions.

  • Realitzen escales i connexions entre diversos vols.

  • Hi ha distància suficient entre seients (major comoditat), que estan numerats.

  • En els seus vols de mitjà i llarg recorregut ofereixen serveis a bord.

  • Disposen d’una gran quantitat de rutes i destinacions, de manera independent a la seva rendibilitat.

  • Una dels grans avantatges dels vols barats de les companyies regulars, pel que fa a les “low cost”, és que l’avió aterra en l’aeroport més proper a la ciutat i no en aeroports secundaris. A més, les línies regulars tenen més vols a més destinacions, tant de llarga, com de mitjana i curta distància. No obstant això, en comprar un bitllet d’avió convé comparar sempre quant costa el mateix vol en diferents agències de viatges.

    Les companyies de baix cost o CBC

    Les companyies de baix cost van sorgir a Europa en els anys vuitanta, quan cada vegada més viatgers van començar a preferir un millor preu en els seus vols, fins i tot amb la pèrdua d’una mica de qualitat en els serveis a bord. Una de les primeres línies va ser la irlandesa Ryanair (propietat de Tony Ryan), en 1985. A Espanya van irrompre a mitjan anys noranta, però no van aconseguir el seu ple apogeu fins als anys 2003 i 2004.

    Són companyies segures. Les mesures que adopten les companyies de baix cost que operen a Espanya són similars a les de les aerolínies tradicionals, encara que sempre proporcionen menys comoditat i són menys puntuals. Les low cost intenten que la separació entre seients sigui mínima per afegir files a l’avió i així augmentar el nombre de passatgers.

    Els vols de baix cost són de curta i mitja distància, duren un màxim de tres hores

    Els preus dels seus vols són més baixos perquè han reduït certs costos. Aprofiten al màxim els avions, ja que romanen en terra el menor temps possible. En la seva flota predominen els Boeing 737 i els Airbus 320 (avions petits i més adequats per a curts i mitjos recorreguts), amb la finalitat d’abaratir costos de formació a les seves tripulacions.

    En les low cost es realitza la facturació on line i comercialitzen els seus passatges sense intermediaris, a través d’Internet, amb el que tenen menys despeses d’atenció al client en terra. A més, aquestes companyies solen suprimir alguns dels serveis al client a bord (premsa, menjars), que sí ofereixen encara altres aerolínies tradicionals.

    En general, les companyies de baix cost, volen a aeroports secundaris, per pagar menys taxes aeroportuàries. No obstant això, Ryanair i la britànica EasyJet operen cada vegada més des dels aeroports principals i l’alemanya Air Berlin té la seva hub (centre d’operacions) en l’aeroport de Palma de Mallorca. Ryanair, Easyjet i Air Berlín centralitzen més del 90% dels vols de les CBC. Per beneficiar-se de l’arribada de turistes, algunes comunitats autònomes destinen subvencions a les companyies de baix cost amb la finalitat de que aquestes fixin les seves ciutats com a aeroports de sortida o destinació i revitalitzin el turisme.

    Les companyies low cost tenen algunes característiques que les diferencien de les aerolínies tradicionals:

    • Fan venda directa dels seus passatges (sobretot, per internet), no paguen marges a les agències de viatges i no emeten bitllets.
    • No tenen, en general, programes de fidelització (encara que Air Berlin sí proporciona aquesta opció).
    • No ofereixen servei a bord gratuït (ni menjar, ni premsa) i cobren per la facturació de l’equipatge.

    • Intenten ocupar al màxim els seus vols que són, majoritàriament, vols regulars.
    • Els seus avions realitzen gran nombre de vols al dia i romanen en terra el menor temps possible.
    • No tenen primera classe, ni business, i els seients no estan numerats.
    • Els seus vols són de curta i mitja distància (tres hores com a màxim) i utilitzen avions molt homogenis (gairebé sempre Boeing 737 o Airbus 320, per abaratir costos en el manteniment i en la formació de les seves tripulacions).
    • No realitzen connexions (prioritzen els vols punt a punt).
      Utilitzen, gairebé sempre, els aeroports secundaris, amb el que paguen menys taxes aeroportuàries.
    • En general, són empreses independents dels turoperadores i de les companyies aèries tradicionals.
    • Les seves estratègies de màrqueting es basen gairebé exclusivament en les ofertes de les seves tarifes i en campanyes publicitàries agressives.

    Característiques comunes a les companyies convencionals i a les low cost

    L’evolució que el mercat aeri ha dut a terme aquests anys, molt influenciat pel desenvolupament de les CBC, propicia un cert acostament entre els dos tipus de companyies, que es veuen afectats per la pujada dels preus del carburant.

    A causa de la pròpia evolució de la navegació aèria internacional, moltes aerolínies tradicionals compleixen ara algun dels criteris que eren distintius de les CBC, com la venda directa dels passatges, la no emissió de bitllets i l’absència de serveis a bord (sobretot, en vols de curt i mig recorregut). Per la seva banda, algunes low cost comparteixen determinades pràctiques amb les companyies convencionals, com són els programes de fidelització dels clients o la utilització d’aeroports principals. Per tant, algunes característiques pròpies de les CBC s’han estès a les altres companyies i hi ha unes altres que es mantenen diferents (la màxima ocupació dels seus vols, la falta de connexions, la màxima utilització dels avions…).

    Totes les companyies aèries que operen a Europa se sotmeten a una anàlisi de l’Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA), dependent de la Comissió Europea, a través de l’anomenada inspecció SAFA (Safety Assessment of Foreign Aircrafts o Avaluació de Seguretat d’Aeronaus Estrangeres).

    Consells per tenir un vol sense sorpreses

    En general, per evitar sorpreses desagradables en forma de càrrecs addicionals inesperats, convé:

    • Llegir amb atenció els termes i condicions dels contractes de transport que se subscriuen amb la companyia aèria i la lletra petita.

    • Tenir en compte les limitacions en el nombre d’embalums en cabina, és a dir, el pes de l’equipatge (les aerolínies tradicionals permeten fins a 20 Kg de pes gratuïts en equipatge facturat).

    • La targeta d’embarqui (algunes CBC cobren fins a 40 euros en l’aeroport si no es porta impresa la targeta d’embarqui).

    • La facturació on line.

    • La documentació del viatge.

    • Moltes companyies low cost no admeten a bebès menors de dues setmanes. Està permès transportar el bressol o el carret del bebè en els avions, sempre que siguin plegables i siguin models homologats que no ocupin massa espai.

    • Les dones embarassades de més de 35 setmanes poden no ser admeses a bord, ja que les companyies aèries no volen assumir la responsabilitat que la persona pugui donar a llum durant el vol. Sovint, s’accepta a embarassades en avançat estat de gestació, sempre que portin un certificat mèdic o bé si signen un document en el qual assumeixen la seva pròpia responsabilitat.

    • En qualsevol cas, si no s’està familiaritzat amb la contractació de vols a través d’internet, el més recomanable és acudir a l’agència de viatges habitual. Encara que les agències es porten els seus marges, són professionals experts en la cerca de les millors ofertes, la qual cosa proporciona una major tranquil·litat al viatger.

    RSS. Sigue informado

    Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions