Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Activitats contràries als estatuts de la comunitat de propietaris o “molestes”

El seu cessament serà obligat, per norma general, si el desenvolupament d'aquesta activitat està expressament prohibit en el text dels estatuts

img_comunidad listado

Img

El desenvolupament d’activitats en algun pis o local que estiguin prohibides en els estatuts, que resultin danyoses per a la finca o que contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites sol ser un problema habitual en moltes comunitats de veïns. Un exemple d’aquest tipus d’actuacions pot ser el fet de posar música molt alta durant molts dies i llarg temps, tirar brutícia al pati comú de forma quotidiana i abundant, o vendre droga en un pis amb el consegüent perill pel fet en si mateix i pel tipus de persones que acudeixen a comprar-la, ja que es poden trobar en un estat d’ansietat que les faci perilloses… Hi ha infinitat de situacions que caldrà observar a cada moment per veure si encaixa en el que la llei i la seva interpretació entenen per activitats prohibides, danyoses, molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites.

Sempre que en una comunitat de propietaris es desenvolupin activitats que siguin contràries al recollit en els propis estatuts de la comunitat per estar expressament prohibides en els mateixos, és molt probable que aquestes acabin cessant. N’hi ha prou amb provar que algun propietari o ocupant de l’habitatge o local estigui desenvolupant una activitat prohibida i certificar que la mateixa consta com a tal en els estatuts de la comunitat de propietaris a la qual pertany l’immoble.

No obstant això, quan considerem que l’activitat que es desenvolupa en algun immoble és molesta per a la resta de veïns, la qüestió es complica una mica més, ja que caldrà valorar cada cas en concret i acatar la decisió última del jutge, que serà finalment el que decideixi si l’activitat desenvolupada genera una pertorbació de caràcter greu i continuada per a la normal convivència en comunitat.

En el cas que el jutge consideri que la molèstia és tan greu i tan reiterada per a la comunitat que arriba a ser intolerable per a la resta dels veïns, atemptant contra el desenvolupament de la convivència, la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) estableix que en la sentència es determini clarament que l’activitat és molesta i perillosa.“En el cas que el jutge consideri que la molèstia és tan greu i tan reiterada per a la comunitat que arriba a ser intolerable per a la resta dels veïns, la Llei de Propietat Horitzontal estableix que en la sentència es determini clarament que l’activitat és molesta i perillosa” El jutge també podrà, a més, imposar l’obligació de cessar definitivament en l’activitat prohibida o molesta o de la classe que resulti. Finalment també es pot determinar en la sentència la indemnització de danys i perjudicis que procedeixi i fins i tot la privació del dret d’ús de l’habitatge o local per temps no superior a tres anys, en funció de la gravetat de la infracció i els perjudicis ocasionats a la comunitat.

Activitats prohibides

A causa de la gravetat de la sanció que se li podria imposar al propietari d’un immoble que no cessament en el desenvolupament d’una activitat qualificada com de “molesta” -privació del dret d’ús de l’habitatge -, la jurisprudència ha establert uns requisits per poder considerar aquesta activitat com prohibida:

  • Que es tracti d’una activitat, la qual cosa implica certa continuïtat o permanència de la realització d’actes singulars, per exemple, que si es tira menjar o restes d’escombraries al pati no sigui alguna cosa aïllat si no que es doni diàriament, com és el cas d’una senyora que alimentava a les colomes amb trossos de barres de pa tots els dies, diverses vegades al dia.
  • Que l’activitat sigui incòmoda, és a dir, molesta per a terceres persones que habitin o hagin de romandre en algun lloc de l’immoble. Continuant amb l’exemple anterior, aquests trossos de pa, que eren molts i abundants atreien no només a les colomes que defecaven sobre el pati i sobre les robes penjades, sinó també a rates, gats de carrer, etc. (a més del problema estètic i d’olors que creava les escombraries acumulades).
  • Que la molèstia sigui notòria i ostensible. Això és, no prou una petita dificultat o trastorn, sinó que s’exigeix una dosi de gravetat. Les restes de pa i menjar per a les colomes provocaven problemes com els descrits que eren greus tant per la incomoditat de les olors, sorolls de colomes, escombraries a la roba, com per salut general.

Com ja s’ha comentat, cada cas concret obligarà a un estudi del mateix per comprovar si les activitats són contínues en el temps, si són greus, i si tot això supera els límits d’una normal convivència o tolerància. Tots sabem que quan vivim envoltats de veïns no podem exigir el mateix que quan estem sols en una casa aïllada, però tampoc estem obligats a suportar qualsevol comportament. Per a això la llei ens protegeix d’actes intolerables i per això caldrà veure cada cas en particular.

Quan la infracció la comenti l'inquilí

Com sol ser bastant habitual que la infracció no l’estel el propi propietari sinó els ocupants no propietaris de l’habitatge o local, la LPH estableix que “si l’infractor no anés el propietari, la sentència podrà declarar extingits definitivament tots els seus drets relatius a l’habitatge o local, així com el seu immediat llançament”. És a dir, en cas de provar que l’activitat desenvolupada pels inquilins d’un habitatge o local és molesta, el jutge es troba facultat per resoldre el contracte d’arrendament que els uneix a aquests amb el propietari i, fins i tot, advertir-li a aquest últim de la prohibició de subscriure nous contractes d’aquest tipus perquè l’actuació no només tingui efectes presents sinó també futurs.

Un cas real d’aquesta situació ve dau en el que es coneix actualment com a “pisos-pastera”, és a dir, els habitatges que es lloguen i realquilan a nombroses persones (generalment immigrants, que es troben en situació de necessitat i accepten aquest amuntegament per poder tenir un lloc on dormir per relativament poc preu). Com el nombre d’ocupants és altíssim, la convivència en el pis sol acabar sent insuportable i les renyines i desacords entre els inquilins provoquen sorolls, baralles i situacions de perill que poden afectar greument a la resta dels veïns. També aquesta concentració de persones en un mateix pis fa que les condicions d’higiene siguin mínimes (es noten olors, escombraries en l’escala, al portal, al pati) i també ocasiona situacions de perill per la utilització de fogons de gas, etc., per exemple, a les habitacions.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions