Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aluminosis en edificis

L'ús de ciment aluminós en la construcció dels edificis pot provocar l'enfonsament d'un immoble

L’aluminosis és una greu patologia dels edificis que té el seu origen en l’ús d’un formigó que inclou entre els seus components el ciment aluminós. Aquest ciment, de ràpid enduriment i alta resistència inicial, té uns cinquanta anys de vida útil però és fàcilment alterable. Els canvis es tradueixen especialment en un augment de la porositat que origina la falta de resistència mecànica dels forjats, i pot ocasionar l’enfonsament de l’edifici, per la qual cosa és necessari el seu apuntalament immediat i la rehabilitació d’aquest. Aquest ciment va ser molt utilitzat en tota Europa a partir dels anys 50 perquè permetia construir amb molta rapidesa, però el seu ús està prohibit en l’actualitat.

Problemes derivats del ciment aluminós

L’aluminosis és un problema derivat de la mena de ciment que es va començar a utilitzar a la fi de la dècada dels cinquanta i principis dels seixanta, època en què es va emprar massivament el ciment aluminós en l’elaboració del formigó. Aquest component es va utilitzar perquè posseïa dues propietats que, segons indica María Leal, Arquitecte Tècnic a Sevilla, permetien obtenir una ràpida fabricació i la immediata col·locació en obra d’altres elements: un enduriment molt ràpid i una alta resistència inicial.

/imgs/2006/09/vivienda1.jpg

El problema d’aquest ciment aluminós que forja tan ràpidament és que resulta poc protector enfront de la corrosió. A més, com explica Carlos Sánchez, arquitecte de l’Agència d’Habitatge de la Junta d’Extremadura, és fàcilment alterable i en el seu interior es produeixen complexos processos químics que provoquen un canvi de la seva forma i estructura. “Això té com a conseqüència el canvi de les seves propietats, entre les quals es troba l’augment de la seva porositat, amb una reducció del seu volum de fins a un 40%, incidint així en la resistència mecànica del formigó que pot arribar a reduir-se fins a un 75%. En quedar minvades les seves propietats, el formigó és més vulnerable a les variacions de temperatura i humitat, per la qual cosa el problema s’aguditza en els edificis situats en zones costaneres, on s’accelera el procés de corrosió de les armadures. Perquè es tracta d’un problema que afecta fonamentalment les armadures i no als elements estructurals, com els pilars i les bigues.

Els problemes derivats de l’ús de formigó que contenia ciment aluminós es van conèixer a Espanya arran de l’enfonsament d’un edifici al carrer Cadi de Barcelona, l’any 1990, succés en el qual va perir una veïna soterrada sota els enderrocs. El col·lapse de l’edifici es va produir com a conseqüència de la pèrdua de resistència dels cairats, que havien estat fabricades amb ciment aluminós. “A Espanya es calcula que existeixen aproximadament 300.000 habitatges afectats per aquesta patologia i en moltes de les quals encara no s’ha realitzat cap mena d’intervenció”, assenyala Lleial.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: El procés »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions