Amb un cost un 60% inferior que els sistemes tradicionals, aquesta nova modalitat de construcció modular busca fer-se un lloc al mercat. Encara que brinda les mateixes prestacions que una casa tradicional quant a robustesa i capacitats d’aïllament tèrmic i acústic, no està exempta de complir amb el Codi Tècnic d’Edificació i les corresponents habilitacions municipals.
En la mateixa línia d’habitatges alternatius que proposen les cases prefabricades, els habitatges modulars i els contenidors, els habitatges mecano busquen fer-se un lloc al mercat de la construcció, com una forma àgil, barata i versàtil d’accedir a una llar. El sistema que replica a gran escala el vell joc mecano va arribar al gran públic per part d’una empresa constructora que es va inspirar en les estructures auxiliars que s’utilitzen com a oficines i residència dels serveis de vigilància en les grans obres en construcció. D’aquesta manera, una estructura amb un ús transitori i fitat a unes poques necessitats va esdevenir en aquesta incipient proposta arquitectònica que -per 800 euros de cost per cada metre quadrat-, dona la possibilitat d’accedir a un habitatge residencial.
Versatilitat per mitjà de claus i rosques
Les cases mecano semblen distingir-se per un estil propi que pot modelar-se segons el criteri del propietari. Aquesta és la principal diferència amb els contenidors, d’estructura estandarditzada, i amb les cases prefabricades, que encara que cada vegada destaquen per una major varietat de disseny, abunden en una oferta basada en models tancats i limitats.
És una construcció en sec les possibilitats del qual de conformació dels espais són gairebé infinites
És una construcció en sec, mitjançant el muntatge d’elements prefabricats i concebuts com a parts d’un mecano: autorregulable i amb multitud de possibilitats quant a la seva forma, al seu disseny i a projeccions futures, que s’ancoren al sòl amb cargols i per mitjà d’unes potes d’acer. La seva base estructural consisteix en un sistema de perfilería de xapa d’acer galvanitzada, amb les unions cargolades, disponibles en mesures des de 9 cm a 3,60 m. Sobre aquest esquelet es col·loquen, també en diferents mesures estandarditzades, les peces per constituir els sistemes de forjat, tancaments i sostres.
La seva principal fortalesa és que les possibilitats de conformació dels espais al moment del disseny són gairebé infinites, amb elements de coberta i acabats amb una gran varietat estètica. D’aquesta manera, permeten l’ampliació mitjançant l’afegit de mòduls en cases construïdes sota aquest sistema o mitjançant la construcció tradicional. Les parets, d’11 centímetres de grossor, estan conformades per poliuretà amb xapa d’acer a banda i banda, llana de roca i pladur. En alguns models, un panell de sándwich d’acer amb base de poliuretà completa l’estructura per brindar major aïllament tèrmic.
Permisos i habilitacions
Les cases mecano es poden adquirir per 800 euros el metre quadrat. D’aquesta manera, el valor d’una casa de 50 metres quadrats rondaria els 40.000 euros, contra els més de 100.000 euros que demandaria avui la construcció d’un espai similar mitjançant el sistema tradicional. El seu temps de muntatge és una de les característiques més destacables: un habitatge de 50 metres quadrats es munta en tan sol un mes.
A més del temps d’obra, una altra de les peculiaritats d’aquest producte que destaquen els reclams publicitaris és l’agilitat per aconseguir els permisos per a l’execució de l’obra. Algunes empreses remarquen, fins i tot, que manquen per complet de permís d’obra.
Demanden una habilitació per part dels ajuntaments per poder accedir a serveis com a electricitat i aigua
No obstant això, això no és així. Nombrosos fòrums d’arquitectes i enginyers basen les seves crítiques a les cases mecano en aquest punt. En primer lloc, perquè encara que tenen consideració d’un ben mòbil -com seria una caseta o una tenda-, en tenir vocació de permanència i comptar amb una fonamentació, requereixen una sèrie de permisos que varien en cada comunitat autònoma.
En segon lloc, perquè demanden una habilitació per part dels ajuntaments per poder accedir a serveis com a electricitat i aigua. D’aquesta manera, més enllà dels permisos particulars que s’exigeixin segons el tipus de construcció en cada comunitat autònoma, es requereixen una sèrie de tràmits i de serveis de professionals que caldrà sumar als costos d’obra:
- La inscripció de l’obra en el registre de la propietat.
Signatura de finalització de l’obra per part del col·legi d’arquitectes, que permetrà acudir a l’ajuntament perquè enviï un arquitecte municipal que inspeccioni el lloc i atorgui l’aprovació per obtenir la cèdula d’habitabilitat, necessària per donar d’alta els serveis bàsics (llum, aigua, gas).
Una vegada fet això, acudir al Registre de la Propietat per a la declaració d’obra finalitzada.
Per aquesta raó, algunes empreses que comercialitzen aquest sistema de construcció aclareixen que els costos de llicències, projectes, plànols i contractació de professionals es poden “reduir bastant” en el millor dels casos. D’altra banda, encara que els sistemes de construcció de caràcter transitori no compten amb una normativa específica que els reguli, sí han d’adaptar-se a la normativa de cada comunitat autònoma o municipi i al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE): el marc normatiu que estableix per tota Espanya les exigències de seguretat i habitabilitat que han de complir els edificis, segons la Llei 38/1999 de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LLOI).
La normativa, aprovada en 2006, determina una sèrie d’exigències bàsiques d’habitabilitat, que han de garantir “els agents que participen en el procés d’edificació”. D’aquesta manera, el CTE estableix uns requisits bàsics de “seguretat estructural”, “seguretat en cas d’incendi”, “seguretat d’utilització”, “higiene, salut i protecció del medi ambient”, “protecció contra el soroll” i “estalvi d’energia i aïllament tèrmic”. El compliment d’aquesta normativa està a càrrec de qui executa l’obra, qualsevol que sigui el seu mètode o el seu cost final.
