Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com denunciar per sorolls en quatre passos

Si se sofreixen sorolls per un bar, acadèmia de ball o un veí, s'ha d'intentar solucionar-ho amb el sorollós i, si no funciona, tractar el conflicte en la comunitat i que sigui ella la que denunciï

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 18 de Maig de 2016

Taconeos i castanyoles d’una acadèmia de ball en el baix de l’immoble, viure la festa del bar d’a baix des del sofà del saló, cops de porta sense fi i a deshoras… De vegades, en una comunitat de propietaris el soroll és un veí més. I molt molest! Quan això succeeix, què es pot fer? Com reclamar? Si es tenen problemes per sorolls, s’ha d’intentar solucionar-ho de manera amistosa i, si no funciona, tractar el conflicte en una reunió comunitària i que sigui la comunitat la que defensi o denunciï. Les denúncies per soroll necessiten que s’aportin proves i que es deixi constància d’haver avisat a la Policia i escrit a l’Ajuntament per advertir de les molèsties, entre altres actuacions que es detallen a continuació.

Imatge: Christopher Holden

Des de fa anys, Espanya està considerat com el país més sorollós de la Unió Europea i el segon després de Japó a nivell mundial, tal com reflecteix el llistat mundial de ciutats sorolloses elaborat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Cotxes, tallers, cafeteries o obres són els principals responsables del soroll al carrer.

I quan els sorolls estan al propi edifici de l'habitatge i afecten a la llar? En aquest cas, la situació és encara pitjor i pot arribar a convertir-se en insuportable, doncs de vegades no és possible concentrar-se, descansar ni relaxar-se. Com serà viure damunt d'una acadèmia de ball no insonoritzada en la qual no se cessa de taconear i posar la música a tot volum, com els ha succeït a 116 famílies de Madrid durant tres anys? I residir damunt d'un bar sorollós amb terrassa que obliga a tancar-se en el saló amb les finestres tancades?

Preguntat a experts i advocats sobre com solucionar aquest problema, que pot acabar amb la salut, física i psíquica dels veïns afectats, una conclusió és clara. El primer que cal fer és intentar solucionar el problema de sorolls de manera amistosa i, si no s'aconsegueix, comptar amb la comunitat de propietaris per denunciar o perquè defensi els drets dels habitants de l'immoble. Caldria seguir els següents quatre passos:

1. Com reclamar per sorolls? Denuncio?

Dins de les relacions de veïnatge ningú pot molestar a un altre veí, ja sigui una família o un negoci que hi hagi en la finca. La clau està en si les molèsties que s'ocasionen són admissibles dins de la tolerància normal socialment acceptada per qualsevol, ja sigui per la intensitat o la quantitat de sorolls. Així, si la guitarra elèctrica del veí no deixa dormir a un altre o es viu sobre una sala de festes no insonoritzada, es podrà denunciar al causant del soroll.

Com fer-ho? Pot denunciar un sol veí o cal que ho faci la comunitat de propietaris en conjunt? Caben ambdues possibilitats. El desitjable, com assenyala Ricardo Ayala,
advocat especialista en sorolls, és el següent:

  • 1. "Posar-ho en coneixement directe i immediat a l'agent contaminant".
  • 2. Si no reacciona, cal comunicar-ho a la comunitat de propietaris perquè es tracti el conflicte en una reunió. "I, si no se soluciona, que sigui la comunitat la que ens defensi. Si aquesta no ho assumeix, es pot i ha de demandar, ja sigui un sol perjudicat o un grup de veïns afectats", explica l'advocat.

  • 3. Si no s'obté una ràpida solució, s'ha de presentar demanda davant els tribunals.

Imatge: Mosambers

2. Com denunciar per sorolls?

Els professionals de Juristes contra el soroll indiquen que, quan es decideix manifestar una queixa, hi ha diverses vies a les quals recórrer i, fins i tot, en ocasions es pot rebre una indemnització pels danys que s'hagin sofert per causa del soroll.

  • 1. Via administrativa. És la denúncia interposada mitjançant escrit dirigit a l'Ajuntament exposant la causa del soroll, les hores en què es produeix... En determinats casos, es poden demanar mesures urgents, com el cessament immediat de l'activitat, i un decret de l'alcalde establirà les mesures correctores i el termini d'execució. Si es tracta d'una urgència, la denúncia pot formular-se davant la Policia municipal. En cas d'inactivitat del Consistori, el particular podrà acudir a la via contenciós-administrativa.

  • 2. Via contenciós-administrativa. Pot denunciar-se la inactivitat de l'Administració o la seva actuació il·legal, reclamar indemnització per les conseqüències de les seves accions o omissions...

  • 3. Via judicial civil, contra el causant dels sorolls. És una demanda ordinària reclamant danys o perjudicis per culpa o negligència. Si el causant del soroll viu de lloguer, el propietari del pis pot resoldre el contracte d'arrendament; si és propietari, la comunitat de veïns pot entaular un procediment judicial per aconseguir la cessació de l'activitat. En casos extrems, se li pot privar, de forma temporal, del dret a l'ús de l'habitatge.

  • 4. Via judicial penal. Si el soroll és una font de greu risc per a la salut, s'ha de presentar denúncia o querella davant el jutjat. És convenient comptar amb testimonis i certificats mèdics que facin constar l'efecte possible dels sorolls sobre la salut. La condemna per a l'autor dels sorolls pot ser d'entre dos i quatre anys de presó, inhabilitació per exercir ofici i tancament del local sorollós. A més, es pot reclamar indemnització per danys i perjudicis.

3. Acumular proves contra el veí sorollós

En tots els casos, la prova és essencial en el judici, com assenyala Ricardo Ayala. Per això, abans de demandar, s'ha d'haver intentat acudir a solucions més immediates, com cridar a la Policia quan s'estan produint les molèsties, mantenir reunions de comunitat, presentar escrit a l'Ajuntament, demanar la intervenció de l'administrador, enviar escrits de queixa a qui molesta...

Per al cas que s'arribi finalment als jutjats, s'han de posseir les proves corresponents i es tindrà, a més, que estudiar la normativa municipal per saber què nivell de soroll i a quina hora està permès. També resulta d'utilitat cridar a la Policia municipal perquè mesuri el soroll i recopilar diversos parts en diferents moments. En els casos més extrems és possible fins a encarregar un estudi a una empresa especialista a valorar els sorolls.

4. Contracte a un advocat?

Resulta molt útil comptar amb l'assessorament inicial d'un advocat especialitzat per canalitzar les actuacions des del principi i així tractar d'evitar haver d'anar ajudici , la qual cosa estalviarà temps i diners. Els processos són sempre llargs, incerts i, depenent de la complicació de l'assumpte i el nombre d'afectats, el preu mitjà pot estar entorn dels 3.000 euros (despeses d'advocat, perits i procurador).

En els casos en què al final es vagi a judici, en qualsevol de les vies judicials abans citades, no cap el dubte de si contractar o no a un lletrat, doncs és imprescindible acudir amb un advocat.

Quan el soroll és de l'edifici, què podem fer?

De vegades, el problema de sorolls no ho ocasiona un veí, sinó que prové del propi immoble, de la seva construcció (ascensor sorollós, canonades que sonen massa, etc.). Què fer en aquest cas?

La Llei de l’Ordenació de l’Edificació preveu uns terminis d’entre un a tres anys des del lliurament de l’habitatge per poder reclamar als agents de la construcció de l’edifici: constructor, promotor, arquitecte i aparellador. També la legislació civil empara els drets del comprador davant defectes constructius. És important actuar al més aviat possible fent reclamacions formals per deixar constància dels problemes i els terminis.

Etiquetas:

denunciar sorolls

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte