Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com desgravar per la compra d’un habitatge

Les deduccions per l'adquisició d'una casa han de valorar-se perquè la factura fiscal resulti més beneficiosa
Per EROSKI Consumer 24 de octubre de 2009
Img vpo
Imagen: hireen

La compra d’habitatge és una de les principals possibilitats que tenen els contribuents espanyols per a desgravar en la seva declaració de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPR). Una rebaixa que, en general, no es limita a l’any en què es realitza la compra, sinó que s’estén mentre es paga la hipoteca. Es pot desgravar durant 20 o 25 anys, segons la legislació actual. La majoria dels contribuents coneix aquesta possibilitat, però no tots saben amb detall el seu abast real. Quins són els principals dubtes que es plantegen?

Només per a habitatges habituals

El desgravament per la compra d’un habitatge tan sols és possible quan aquesta és el domicili habitual del contribuent. En cap cas es contempla amb un segon habitatge. A més, per a obtenir aquesta condició, la llar ha de ser ocupat de manera efectiva en un termini màxim d’un any a partir del moment de l’adquisició, i durant un període mínim de tres anys. Aquesta etapa pot ser menor en una sèrie de casos, sempre que es justifiquin davant l’Administració.

S’entendrà que l’habitatge té el caràcter d’habitual quan, malgrat no haver transcorregut el termini estipulat, el contribuent mori. També quan concorrin altres circumstàncies que exigeixin el canvi de domicili, com ara la celebració d’unes noces, les separacions matrimonials, els trasllats laborals, l’obtenció de la primera ocupació o un canvi de treball. Una última circumstància és que la casa anterior resulti inadequada com a conseqüència de la discapacitat del contribuent, del seu cònjuge o d’un parent (fins al tercer grau) que convisqui amb ell.

Només es pot desgravar per la compra de l’habitatge que constitueix la residència habitual del contribuent

A l’efecte de la deducció, també es consideren habitatge habitual els següents espais:

  • Les places de garatge adquirides amb l’habitatge, amb un màxim de dos, sempre que es trobin en el mateix edifici o complex immobiliari i es lliurin en el mateix moment que la casa. Han d’haver-se comprat en el mateix acte i ser usades pel contribuent (no és possible si es lloguen o cedeixen a una tercera persona).
  • Els annexos o qualsevol altre element aliè a l’habitatge (trasters, jardins, parcs, piscines, instal·lacions esportives), sempre que s’adquireixin alhora que aquesta.

Modalitats de deducció

En la pràctica, hi ha quatre modalitats per a beneficiar-se: l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge, la seva construcció o ampliació, la inversió en un compte específic per a comprar-la i les despeses derivades de les obres o la instal·lació de millores per a adequar-la a les necessitats de persones amb discapacitat. Es pot desgravar pels següents conceptes:

  • Quantitats ingressades en un compte habitatge.
  • Pagaments al venedor, constructor o promotor de l’habitatge. Cal no oblidar indicar el NIF d’aquests en la declaració d’Hisenda.
  • Despeses i impostos pagats en formalitzar l’escriptura de compravenda: notaria, registre, IVA, ITP o Actes Jurídics Documentats.
  • Despeses abonades per obres de construcció, ampliació o rehabilitació de l’habitatge.
  • Rebuts del préstec i despeses de l’escriptura del crèdit hipotecari.
  • Primes d’assegurances de vida i incendis la subscripció dels quals exigeix el banc en concedir la hipoteca.
  • Ajudes públiques concedides al contribuent per a l’adquisició de l’habitatge habitual.

En cap cas tenen la consideració d’habitatge habitual:

  • Les despeses periòdiques de conservació per a mantenir en bon estat els béns materials: pintat, revoco o arranjament d’instal·lacions.
  • Les despeses de reparació o substitució d’elements, com ara instal·lacions de calefacció, ascensors, portes de seguretat, etc.
  • Les millores en general.
  • Les places de garatge adquirides amb l’habitatge que excedeixin de dos.
  • Les places de garatge, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives i, en general, annexos o qualsevol altre element que no constitueixi l’habitatge habitual, quan la seva adquisició s’efectuï independentment d’aquesta.

Quantitats que es poden deduir

L’import màxim de les inversions amb dret a deducció en la compra d’un habitatge és de 9.015 euros anuals. L’excés eventual en les quantitats invertides no pot traslladar-se a l’exercici següent. El percentatge que es pot deduir és del 15% sobre la base del desgravament, per la qual cosa en la pràctica la quantitat màxima per a aquesta operació ascendeix a 1.352,25 euros. L’única excepció a aquest límit de 9.015 euros es contempla quan es realitzen obres o instal·lacions per a adaptar la casa a les necessitats d’una persona discapacitada. En aquest cas, el límit és de 12.020 euros anuals.

L’import màxim de les inversions amb dret a deducció és de 12.020 euros si es realitzen obres per a adaptar la casa a les necessitats de persones discapacitades

Respecte a les obres de rehabilitació , perquè es puguin deduir en la Declaració de la Renda és necessari que compleixin algun dels següents requisits:

  • Tenir per objecte principal la reconstrucció de l’habitatge mitjançant la consolidació i el tractament de les estructures, façanes, cobertes o altres parts anàlogues. No obstant això, per a desgravar aquestes obres han de tenir un cost global superior al 25% del preu de compra de la casa.
  • Una segona possibilitat és que les obres hagin estat qualificades o declarades com a actuació protegida en matèria de rehabilitació. Les condicions estan recollides en el Reial decret 801/2005, d’1 de juliol, que aprova el Pla Estatal 2005-2008 per a afavorir l’accés dels ciutadans a l’habitatge o en alguns dels reials decrets anteriors que regulen aquesta mateixa matèria.

Construcció i ampliació de l’habitatge habitual

La construcció del futur habitatge habitual també desgrava. Tenen dret a deducció els contribuents que satisfacin les despeses derivades de l’execució de les obres. També si lliuren quantitats a compte al promotor, sempre que les obres finalitzin en un termini no superior a quatre anys des de l’inici de la inversió. No obstant això, aquest període pot ampliar-se, sense perdre el dret de la deducció, en els següents suposats:

  • Quan, per trobar-se en situació de concurs, el promotor finalitzi les obres de construcció abans de transcórrer el termini de quatre anys o no pogués efectuar el lliurament dels habitatges en el mateix termini. En aquests casos, quedaria ampliat a altres quatre anys, sempre que el contribuent adjunti en la declaració els documents que justifiquen les inversions realitzades i les circumstàncies que han motivat l’incompliment.
  • Quan es donin circumstàncies excepcionals que no puguin ser imputades al contribuent i tinguin com a conseqüència la paralització de les obres. El contribuent pot sol·licitar a l’Administració l’ampliació del termini de fins a quatre anys més. La sol·licitud ha de gestionar-se davant la delegació o administració de l’Agència Estatal d’Administració Tributària que li correspongui conforme al seu domicili fiscal. Per a això, compta amb un termini de 30 dies a partir de la data en la qual s’incompleix el termini.

El lliurament de quantitats a compte al promotor donen dret a deducció, si les obres finalitzen en menys de quatre anys

També es pot desgravar l’ampliació de l’habitatge habitual. Aquest concepte consisteix en l’augment de la superfície habitable de la casa, mitjançant el tancament d’una part descoberta de la mateixa o per qualsevol altre mitjà.

Deducció per ingressos en compte habitatge

Les quantitats dipositades en un compte habitatge durant un exercici fiscal també donen dret a deducció si es compleixen diverses condicions:

  • Cada contribuent només podrà mantenir una compta habitatge, que haurà d’identificar-se en la declaració de l’IRPF mitjançant el codi compta client (CCC). A més, cal indicar el titular i la data d’obertura d’aquesta.
  • Els saldos del compte han de dedicar-se en exclusiva a la primera adquisició o construcció de l’habitatge habitual del contribuent o a la rehabilitació d’aquesta. No tenen dret a deducció les quantitats dipositades per contribuents que ja siguin, o hagin estat, propietaris d’un habitatge habitual, tret que els diners es destini a obres de rehabilitació.
  • Els saldos del compte han de materialitzar-se en el termini de quatre anys des del moment d’obertura d’aquesta.