Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Competència multa amb gairebé 121 milions d’euros a sis asseguradores per pactar preus

La CNC assegura que els càrtels de preus constitueixen les conductes més nocives a la competència
Per EROSKI Consumer 13 de novembre de 2009

El Consell de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) ha sancionat a les companyies de segurs espanyoles Asefa, Mapfre i Caser, i les reaseguradores Swiss Re, Scor i Münchener amb multes que en total sumen 120.728.000 euros, per la “realització d’un acord de càrtel de fixació de preus mínims en el segur decenal de danys a l’edificació a Espanya durant els anys 2002-2007”, ha informat la CNC. Aquesta multa és la més alta que ha imposat en la seva història l’organisme presidit per Luis Berenguer.

La CNC explica en el seu comunicat que “els càrtels de preus constitueixen les conductes més nocives a la competència, i per això l’organisme i altres autoritats de competència desenvolupen enfront d’ells una política de tolerància zero, dotant-se d’instruments dirigits a la seva detecció com els programes de clemència i el reforçament de les facultats d’inspecció”. Aquest càrtel de preus mínims en particular “ha estat considerat per la CNC com una infracció molt greu de les normes de defensa de la competència, perquè a més de la seva llarga durada, ha afectat a tot el mercat d’un producte que és de contractació obligatòria per als promotors d’habitatges, que tenen la possibilitat de traslladar l’increment d’aquest cost al preu final de l’habitatge”.

Asefa suportarà la sanció més elevada, de 27,76 milions d’euros, mentre que Swiss Re haurà d’abonar 22,64 milions; seguida de Mapfre, amb 21,63 milions; de Scor, amb 18,59 milions; de Munich Re, amb 15,86 milions, i de Caser, amb 14,2 milions.

Acord de preus mínims

La Llei d’Ordenació de l’Edificació va introduir l’any 2002 l’obligació per als promotors d’edificis nous destinats a habitatges de contractar un segur de danys materials a deu anys, que garanteix els danys causats a l’edifici per vicis o defectes que tinguin el seu origen en elements estructurals i que comprometin la seva resistència o estabilitat (el segur decenal). “A causa de l’enorme creixement que va experimentar el sector de la construcció, el mercat del segur decenal es va ampliar notablement i va aconseguir percentatges elevats de creixement, així com una intensa competència en preus”.

Segons el relat de Competència, en el segon semestre de 2001, dos de les principals asseguradores espanyoles de segurs decenales, Asefa i Mapfre, es van reunir amb les tres reaseguradoras de major grandària, amb les quals van intercanviar informació i, posteriorment, van aconseguir un acord de preus mínims, que es va reflectir en un document subscrit el 5 de desembre d’aquell any.

Les empreses participants en el càrtel van vigilar el compliment del pacte, i quan detectaven incompliments, “de forma coordinada exercien pressió sobre l’asseguradora, l’entitat financera, el corredor d’assegurances o la companyia reaseguradora”, afegeix l’organisme de vigilància de la competència. En conseqüència, tot el mercat de les assegurances decenales va aplicar les mateixes cosines -Caser ho va fer a partir de 2006-, amb el consegüent perjudici per a la llibertat de preus, conclou. La CNC explica que, amb tan engruixades multes, persegueix un objectiu dissuasori enfront de conductes futures.

Mapfre ha mostrat la seva discrepància amb la multa “desproporcionada” que li ha imposat la CNC i ha anunciat que la recorrerà davant l’Audiència Nacional. La companyia nega l’existència de la infracció.