Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Comprar un estudi

Aquests immobles són adquirits per joves professionals que els utilitzen com a despatx o habitatge temporal
Per Marta Burgués 27 de maig de 2008
Img estudio
Imagen: Elena A.

Imatge: Elena A.

Petits, funcionals i, sobretot, assequibles. Una dels avantatges de comprar un estudi, si no la principal, és el seu reduït preu, que el converteix en un habitatge idoni per a un segment de la població que no pot fer front al desemborsament que suposa la compra d’un pis. Amb una superfície màxima de 35 metres quadrats, interessen sobretot a joves professionals, i solen utilitzar-se bàsicament com a despatx, o com primer habitatge temporal.

Són molts els ciutadans que no poden assumir la compra d’un pis, però actualment el mercat ofereix múltiples solucions immobiliàries que fan possible trobar habitatges assequibles per a gairebé totes les butxaques. Allunyats dels cànons tradicionals es troben els “lofts”, mini apartaments o estudis, habitatges alternatius que, encara que no siguin aptes per a tota mena de clientela, solucionen els problemes d’habitatge de moltes persones. Malgrat aquesta àmplia varietat, existeix un gran desconeixement sobre el que realment és un estudi, a què es pot considerar tècnicament com a tal?

La regulació

Els estudis són aquells habitacles la superfície dels quals oscil·la entre 12 i 35 m², i en molts casos es tracta dels antics apartaments que ocupaven els porters de les finques, o dels trasters d’aquestes. També poden ser les parts resultants de la divisió d’un pis en diversos més petits. Ni els estudis ni els “lofts” són termes jurídics, per la qual cosa no estan subjectes a legislació, segons informen des del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliaria de Barcelona i Província. Cal tenir en consideració, a més, que aquest tipus d’immoble no disposa actualment de la cèdula d’habitabilitat per al seu ús com a habitatge, encara que jurídicament sí que pot ser utilitzat com a despatx professional o local comercial. Ara bé, si es tenen en compte els usos habituals, “els estudis són immobles que es comercialitzen com a habitatges d’un sol ambient, però que, habitualment, no superen els 30 m²”, segons matisa aquesta mateixa font.

El preu mitjà de venda d’un estudi -amb independència de la zona i la ciutat- oscil·la entre 6.000 i 12.000 euros el m²

A Espanya hi ha molt pocs informes i estadístiques clars sobre la compra d’aquesta mena d’immoble. Segons l’Informe “sobre la Compra d’Habitatges Habituals” del Ministeri d’Habitatge, entre 2003 i 2006 es van adquirir 2.312.000 habitatges, de les quals 2.300 tenien superfícies de fins a 30m2. En el mateix informe s’indica que la compra d’habitatges amb tan sols una habitació (sense cuina) va ser de 9.300.

El preu mitjà de venda dels estudis, segons Finques Forcadell -i amb independència de la zona de la ciutat en què es trobi, i de cada comunitat autònoma- oscil·la entre 6.000 i 12.000 euros el m². En el cas dels lloguers, la renda mensual varia entre 14 i 18 euros el m².

Lloc de treball o habitatge?

La veritat és que els estudis tenen una àmplia demanda, especialment en les grans ciutats. El seu comprador tipus respon al perfil, segons les immobiliàries, de persona soltera, d’entre 25 i 35 anys, amb estudis universitaris que l’utilitza com a despatx professional i/o com a habitatge temporal. La tipologia de l’arrendatari dels estudis sol ser, no obstant això, molt diferent; es tracta de persones immigrants amb renda baixa que només poden accedir a aquesta mena d’immoble.

El comprador tipus és una persona soltera, de 25 a 35 anys i amb estudis universitaris

En el seu ús com a despatx -l’opció més estesa-, és utilitzat sobretot per professionals independents que no necessiten una oficina. Així, psicòlegs, arquitectes, dissenyadors, gestors o publicistes -que solen treballar solos, o amb una persona més- es troben entre els principals propietaris d’aquests immobles, ja que per a desenvolupar la seva tasca no requereixen de més espai ni de grans mitjans.

D’altra banda, també està molt estesa la modalitat d’apartament-estudio. Es tracta d’espais que gaudeixen d’una superfície major -ja que inclouen cuina-, i poden servir com a habitatge i despatx al mateix temps perquè compten amb la possibilitat de disposar una habitació destinada a labors professionals.

LA CÈDULA D’HABITABILITAT

La cèdula d’habitabilitat és un document de vital importància quan es decideix comprar un pis, malgrat la qual cosa la seva existència i regulació és desconeguda per nombrosos usuaris. La citada cèdula és el document que acredita que un habitatge compleix els requisits d’habitabilitat fixats per decret en cadascuna de les comunitats autònomes. Caduca als 15 anys de la seva expedició, i transcorregut aquest terme s’ha de tramitar novament.

Segons la normativa vigent, tots els habitatges han de disposar d’aquesta cèdula. Els nous habitatges, rehabilitades o que hagin sofert modificacions en la superfície que alterin les condicions objectives d’habitabilitat, han de comptar amb ella abans de la seva ocupació. Els estudis, en concret, són habitables quan inclouen com a mínim, una sala, un equip de cuina i la instal·lació directa d’un equip de rentada de roba.