Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Comprar un pis, exterior o interior?

Els pisos exteriors poden ser fins a 10.000 euros més cars respecte als interiors

Img pisointerior Imatge: Sergio

Img pisointerior articulo

Preu, metres quadrats, la zona en què es troba, serveis pròxims com a escola, parc, biblioteca… I, per descomptat, la seva condició d’interior o exterior, un fet que pot ser decisiu per a inclinar-se per un pis o un altre. Però encara que són més cars, i generalment més cobejats, els pisos exteriors són relegats a vegades -especialment en les grans ciutats- per aquells que no donen al carrer, pel fet que aquests suporten menys sorolls i contaminació.

Un pis ple de llum… però també de sorolls. Una casa interior acollidora, les dependències de la qual donen a un pati, amb poca llum encara que suficient, i sense escoltar sirenes i clàxons dia i nit… Comprar un pis és una de les decisions més importants que s’han de prendre al llarg de la vida, i encara que “a priori” la batalla està guanyada pels exteriors (de fet hi ha més demanda, i són més cars), són molts els defensors dels pisos interiors, el preu dels quals és considerablement inferior i en els quals es gaudeix de major tranquil·litat. En ciutats com a Gran Canària, segons els experts, un pis pot ser fins a 4.000 euros més barat si està orientat a l’interior; a Albacete, una casa de 70 metres quadrats i dos dormitoris costa fins a 10.000 euros menys -en el mateix immoble- si les seves habitacions no donen al carrer. El preu dels pisos exteriors també puja en funció de la via a la qual donin les finestres (no és el mateix una via principal que una lateral), i la planta en la qual es trobin situats.

A més del preu, els habitatges interiors tenen altres encants, i fins i tot hi ha algunes que donen a un “pati de poma”, per la qual cosa en elles es gaudeix de molta llum sense la necessitat d’estar exposat a la contaminació ambiental i acústica. Però, realment, què s’entén per pis exterior i per pis interior?

  • Pis exterior: Són aquells habitatges situats dins d’un edifici que compten amb finestres orientades cap a una via pública en totes les habitacions principals. Això no implica, no obstant això, que dins d’aquesta consideració no s’incloguin aquelles cases on els banys o la cuina donen a un pati interior.

  • Pis interior: Són els habitatges en les quals totes les habitacions estan orientades cap a un pati interior, en general sense llum.

Una diferenciació tan taxativa obeeix més als habitatges de segona mà, ja que en els últims anys i davant la necessitat d’aprofitar el sòl, en les grans ciutats es van construir molts pisos orientats per complet a patis interiors d’escasses dimensions. En les poblacions petites aquesta tendència no es va donar de manera tan marcada, ja que la necessitat d’estalviar espai no era tan urgent com en els centres urbans. A les cases de nova construcció, no obstant això, és difícil trobar un pis en el qual absolutament totes les estades donin a un petit pati comú interior sense sortida al carrer, ja que les lleis urbanístiques vigents recomanen una sèrie de metres mínims que s’han de respectar en el cas que totes les finestres estiguin orientades cap a l’interior.

La normativa és variada i complexa; de fet, les dimensions que s’han de respectar no sols canvien en funció de la comunitat autònoma en què es resideixi, sinó que fins i tot varien entre uns municipis i uns altres tal, i com assenyalen des del Col·legi d’Arquitectes d’Extremadura. La mateixa situació es troba a Andalusia; a la província de Còrdova, per exemple, es recomana que per a una construcció de quatre plantes es compti amb un pati interior que tingui, com a mínim, 60 metres quadrats.

Llum

La llum és, sens dubte, el principal inconvenient per a decidir-se a adquirir un pis interior, i el gran avantatge dels exteriors. La llei assenyala la il·luminació d’una casa com uns dels principals components per a mesurar l’habitabilitat d’un lloc; així, obligatòriament, tots els espais considerats com a habitacions (és a dir, tots menys banys, passadissos o distribuïdors) hauran de comptar amb finestra, tal com s’indica en la pàgina de Codi Tècnic de l’Edificació, des d’on es pot accedir a la legislació vigent en aquesta matèria.

Img exteriores articuloImatge: Torchondo

No sols és important comptar amb la suficient quantitat de llum, sinó que l’inquilí es pugui beneficiar d’ella en les millors hores del dia. Per a això és essencial tenir en compte, a més de la distribució del pis, l’orientació de l’edifici. Així, un edifici la façana principal del qual estigui orientada en direcció nord no comptarà amb una gran lluminositat -en algunes construccions fins i tot es dóna la paradoxa que, en les plantes més altes, reben més llum els habitatges que donen als patis interiors que les que ho fan a la via pública-. Si, per contra, la façana o les finestres estan orientades en direcció sud o sud-oest es pot tenir la seguretat de poder gaudir de llum natural pràcticament durant tot el dia. Aquesta particularitat també marcarà el preu dels habitatges, i sol condicionar l’adquisició d’un pis. Encara que no sempre. Hi ha zones, com el sud d’Espanya, on la llum d’una casa interior i una altra exterior no s’aprecia tant perquè la major part de l’any el sol és molt intens i les cases interiors disposen de grans patis de llum.

Sorolls i contaminació

Malgrat els evidents avantatges que pot tenir un habitatge exterior, el temor al fet que els sorolls del carrer es colin fins al saló és un motiu de seriosa preocupació per a moltes persones quan es decideixen a comprar un habitatge. Òbviament, no en totes les cases amb finestres al carrer es cola el soroll que genera la ciutat, ja que també influeixen altres factors, com la planta en la qual s’habiti o el tipus de via al costat del qual estigui situat l’immoble. Si les finestres donen a un carrer molt transitat o una avinguda principal, serà constant la contaminació acústica de motors i botzines, al que caldrà sumar la pol·lució.

Tal és així que en algunes ciutats les finestres orientades a les vies de circulació centrals han d’estar constantment tancades; el fum dels cotxes, autobusos i camions té un efecte immediat sobre la casa: multiplica la pols. Un altre inconvenient és que redueix la qualitat de l’aire que es respira i, per tant, afecta a la salut. La presència de la contaminació en les grans ciutats espanyoles ha estat xifrada amb un cost de dos anys de vida menys per als seus habitants respecte als que resideixen durant tota la seva vida en mitjans rurals.

El soroll, malgrat tot, no és alguna cosa contra el que no es puguin prendre mesures. De fet, existeixen diferents elements que poden incorporar-se a finestres i terrasses per a evitar sofrir el profund malestar que genera estar exposat a una font constant de sons estridents i que segons institucions, com l’OIT (Organització Internacional del Treball) o l’OMS (Organització Mundial de la Salut), poden provocar-nos fortes situacions d’estrès.

LLUITAR CONTRA EL SOROLL

Les alternatives per a acabar amb el soroll si s’adquireix un habitatge exterior amb altes probabilitats d’estar exposada a clàxons o continus rugits de motor són nombroses. És possible instal·lar en les finestres i terrasses des de dobles finestres a persianes, o cristalls reforçats. Cadascuna d’elles té un efecte i un cost diferent:

  • Persianes: Les persianes són potser un dels elements més difosos entre els habitatges espanyols. Encara que hi ha diversos tipus de persianes, les més efectives per a combatre el soroll seran aquelles que presentin major rigidesa, ja que com més frèvola sigui l’estructura, menor efecte hermètic s’aconseguirà. Els preus d’aquests mecanismes variaran en funció no sols del material del qual estigui fet (PVC, metall o fusta), sinó de les seves dimensions, els mecanismes d’ascens i descens, etc. Poden adquirir-se persianes a partir de 50 euros en la gamma més comuna (PVC).

  • Dobles finestres: Les dobles finestres són assenyalades per tots els experts del sector com el millor sistema aïllant de la contaminació acústica, ideal per a preservar bons nivells de temperatura a l’interior de la llar. A més, contribueixen a moderar la despesa energètica en la llar, en aconseguir l’aïllament tèrmic. Malgrat això, cal no oblidar que la instal·lació d’aquest sistema comporta perdre l’espai d’obertura de què es disposa en l’estructura de la finestra.

  • Finestres amb cristall reforçat: El cristall reforçat és un material compost de dues fulles de vidre, separades entre si per una “cambra estanca”. És, precisament, aquest espai el que esmorteeix la incidència del soroll, i el que fa d’aïllant tant per al fred com per a la calor. Aquesta opció és, potser, la més costosa ja que el preu d’una finestra amb aquest sistema ronda els 180-200 euros per unitat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions