La difícil situació econòmica i la disminució de concessions de préstecs hipotecaris deixa a moltes famílies amb l’única opció de viure de lloguer. I els preus d’arrendament són cada dia més cars, amb rendes a vegades massa elevades. Però sempre es pot negociar amb el propietari de la casa una rebaixa. Aquesta possibilitat beneficia a l’inquilí, que estalvia diners, el temps de buscar una altra casa i les molèsties d’una mudança. Però també el propietari obté avantatges ja que, encara que perdi ingressos, manté als qui no li han donat problemes, la casa no està buida i no ha de buscar inquilins nous. Per a negociar amb èxit, convé conèixer a fons el contracte i les característiques de la zona, els interessos i necessitats de l’amo, a més de tenir preparada una alternativa.
Arguments per a renegociar
Per a negociar amb l’amo una baixada de la renda, cal convèncer-li amb un bon argument. S’han de controlar una sèrie d’aspectes:
Conèixer el contracte de lloguer a fons. Abans de parlar amb el propietari, cal revisar tots els aspectes del contracte de lloguer. És important conèixer els drets i obligacions que es tenen, amb quin índex de preus es va elaborar o quan rescindeix. Tant si ho permet el document com si no, es pot intentar negociar una rebaixa. No obstant això, la petició ha de sol·licitar-se un temps abans de la revisió del contracte.
Tenir coneixement de l’oferta de la zona en la qual es resideix. Cal controlar els preus dels pisos similars que s’arrenden a prop. Convé fer una llista de tots els habitatges que s’hagin vist en lloguer en la mateixa zona, amb preus més baixos i les mateixes característiques, i mostrar-la-hi a l’amo.
Conèixer la demanda de la zona. Hi ha habitatges que es lloguen res més sortir al mercat, mentre que unes altres triguen mesos a llogar-se. El fet de saber que hi ha poca demanda en la zona en què es resideix beneficia en el moment de la negociació, ja que l’amo tindria més dificultat per a trobar un nou inquilí i és possible que accedeixi a la petició de rebaixa. Si hi ha molta demanda, la negociació pot resultar més difícil.
Estar al corrent dels interessos i necessitats del propietari. Les circumstàncies particulars dels propietaris, la seva situació econòmica o el nombre d’habitatges de les quals disposa en lloguer són factors que influiran en la negociació. No és el mateix parlar amb algú que acaba de comprar-se un habitatge nou i ha de llogar-la per a poder pagar la hipoteca, que amb algú que la té per herència familiar o viu de les rendes de diverses cases.
Tenir preparada una alternativa. És convenient haver visitat algun immoble de la mateixa zona, conèixer les seves característiques i haver-se informat de les condicions de pagament. D’aquesta manera, si no cedeix a la petició, es pot dir que es valora un trasllat a l’altre pis.
Citar a l’amo en l’habitatge llogat. Es crea un ambient pròxim i es podrà demostrar el bon estat en el qual es manté l’habitatge. Si la casa té desperfectes per l’antiguitat o perquè l’amo no ha fet reformes, es pot al·legar que la renda no s’adequa a les condicions del pis.
Parlar amb determinació, però amb educació i respecte. És bo tenir les idees clares. Si s’està disposat a abandonar l’habitatge en el cas que no es rebaixi el preu, cal dir-ho de manera subtil. No convé perdre els papers, cal evitar les pujades de to i raonar tots els arguments. Cal insistir que s’han pagat les quotes de manera puntual i que no s’han ocasionat problemes, ja que són les principals preocupacions de qui lloga una casa. A vegades, la por de perdre a un bon inquilí i la incertesa d’haver de buscar un altre nou és suficient raó per a portar a l’amo a rebaixar el preu.
Proposar altres opcions. Si no s’aconsegueix la rebaixa, es pot demanar a l’amo que pagui part del rebut de la llum, de l’aigua o que canviï electrodomèstics antics. També es pot demanar una televisió o un matalàs nous, o sol·licitar que permeti usar el traster, si es coneix que disposa d’un.
Les qualitats d’un bon negociador
Per a qualsevol mena de negociació és important preocupar-se d’esbrinar el canal de comunicació que utilitza l’interlocutor i saber controlar les seves emocions. Les característiques que defineixen al negociador que té èxit són les següents:
Està ben informat sobre l’assumpte del qual negociarà. Quants més detalls es tinguin sobre aquest tema, més possibilitats hi ha d’exposar les peticions ben fonamentades.
És molt prudent. Tant per a escoltar a l’altra part, com per a rebre la seva proposta sense delatar rebuig ni entusiasme.
Té una especial habilitat. En transmetre les seves pretensions és molt hàbil i detecta l’estratègia negociadora de l’altra part.
Sap què vol el seu interlocutor. La intel·ligència emocional li permet entendre els sentiments de l’interlocutor, captar els seus interessos i aprofitar-lo per a pressionar sobre aspectes que impliquin menys càrrega emocional i permetin l’acord.
Demostra empatia amb el seu interlocutor. Sap escoltar a l’altra part i s’involucra en el terreny emocional.
És cordial i amable. Sap demostrar fredor per a mantenir a ratlla la seva implicació emocional, alhora que mostra calidesa per a guardar les formes i garantir una relació cordial a llarg termini.
