Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Conseqüències de la mort, separació o divorci del titular del lloguer d’un habitatge

La Llei determina quines persones tenen dret a subrogar-se en el contracte d'arrendament

Img pisos Imatge: Charles Taber

Les persones que conviuen amb el titular del contracte estan en el seu dret de seguir ocupant l’habitatge. Però, en qualsevol dels tres supòsits, l’arrendament s’extingirà si en el termini de tres mesos, dos mesos en el cas de separació o divorci, a complir des de la mort del signant del contracte o de la seva separació o divorci, l’arrendador no rep notificació per escrit del fet i de la persona que es va a subrogar en el contracte de lloguer.

Una vegada que el titular d’un contracte d’arrendament mor, es produeix una ruptura matrimonial en la seva vida o es divorcia, es plantegen diverses qüestions: quins drets tenen el cònjuge i els hereus? les persones que conviuen amb l’arrendatari en cas de separació, divorci o mort d’aquest últim poden subrogar-se en el contracte? A causa de les diferents conseqüències que es deriven en cadascun dels processos, és oportú distingir entre els supòsits de separació, divorci o nul·litat del matrimoni i el de la mort de l’arrendatari.

També és oportú apuntar que encara que se segueix discutint si l’arrendament és una titularitat conjunta i compartida per tots dos cònjuges, més enllà que el contracte hagi estat subscrit solament per un d’ells, l’opinió més estesa és que el titular de l’arrendament és el signant, i estem davant un dret individual i personal, ja que en cas contrari mancarien de sentit les normes que a continuació es detallen.

Separació o divorci

Dit l’anterior anem a explicar què ocorre en cas de separació o divorci de l’arrendatari. En aquests casos, el cònjuge no arrendatari podrà continuar en l’ús de l’habitatge arrendat quan li sigui atribuïda la mateixa, normalment com a mesura acordada en sentència o conveni de separació o divorci. Sol estar vinculada de forma general al cònjuge que queda amb la guarda i custòdia dels fills o, en cas de no tenir descendència, al cònjuge que pogués estar més necessitat de protecció.

En aquests casos, la llei estableix que la voluntat del cònjuge de continuar amb l’ús de l’habitatge haurà de ser comunicada a l’arrendador en el termini de dos mesos des que es notifiqui la resolució judicial corresponent, acompanyant còpia d’aquesta resolució judicial o de la part de la mateixa que afecti a l’ús de l’habitatge.

És important no oblidar-se de realitzar la notificació al propietari del pis a través d’una manera fefaent, ja que en cas de no realitzar-se tal comunicació en el termini indicat, l’arrendador podria sol·licitar que sigui resolt el contracte de lloguer per cessió inconsentida.

Una vegada que s’ha notificat a l’arrendador tal circumstància, el cònjuge que queda amb la utilització de l’habitatge es converteix en el nou arrendatari, amb els mateixos drets i obligacions que tenia el cònjuge que havia signat el contracte, considerant que aquest desapareix de la relació contractual.

Defunció del titular del contracte

En cas de mort de l’arrendatari, la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) estableix expressament que podran subrogar-se en el contracte el cònjuge de l’arrendatari, la persona que hagi conviscut amb ell de forma permanent en igual relació d’afectivitat a la de cònjuge, els seus descendents, ascendents i germans, i les persones diferents de les esmentades que sofreixin una minusvalidesa igual o superior al 65%, sempre que tinguin una relació de parentiu fins al tercer grau col·lateral amb l’arrendatari i hagin conviscut amb aquest durant els dos anys anteriors a la defunció.

La llei estableix una diferenciació entre els requisits que ha de complir el cònjuge, ja que en aquest supòsit només indica com a exigència que al moment de la defunció de l’arrendatari estigués convivint amb aquest, i els requisits que ha de reunir la parella de fet, ja que precisa que per poder subrogar-se en el contracte haurà d’haver conviscut amb l’arrendatari de forma permanent durant, almenys, els dos anys anteriors al temps de la defunció, tret que haguessin tingut descendència en comú, en aquest cas bastarà la mera convivència.

Si són vàries les persones que presenten possibilitats de subrogar-se en el contracte, mancant un acord unànime sobre qui d’ells sigui el beneficiari, regirà l’ordre de ‘prelació’ (preferència) que s’estableix en la Llei d’Arrendaments Urbans.

Igual que en el supòsit de la separació o divorci, l’arrendament s’extingirà si en el termini de tres mesos des de la mort de l’arrendatari, l’arrendador no rep notificació per escrit del fet de la defunció i de la persona que es va a subrogar en el contracte d’arrendament.

Aquesta comunicació, com ja hem indicat, s’haurà de realitzar per escrit, deixant constància de la intenció que té de subrogar-se en l’arrendament. Es pot realitzar per qualsevol mitjà públic o privat, sempre que quedi constància de la seva recepció per l’arrendador. En ella s’haurà d’indicar la data de la defunció de l’arrendatari, acompanyant certificació registral de defunció, i la identitat del subrogat, especificant el seu parentiu amb el mort i oferint, si escau, una prova que compleix els requisits legals per subrogar-se. Aquesta notificació ha de realitzar-se dins dels tres mesos següents a la defunció de l’arrendatari.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions