Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Contenidors habitatge

L'alt preu dels pisos fa volar la imaginació a constructors i administracions que busquen en els contenidors marítims una possible solució
Per Fina Rubio 19 de juny de 2007

L’últim crit en superfícies habitables es troba dins d’un contenidor. Amb una superfície de 60 metres quadrats i la comoditat de la superposició, els contenidors marítims apareixen com una solució a l’escassetat d’habitatge. Construir un habitatge contenidor no és especialment car. El preu de la construcció, excloent la cadena de producció i el cost del sòl, s’apropa als 300 euros per metre quadrat. Entre els avantatges d’aquests originals habitatges figuren algunes com l’autonomia de cadascun dels blocs de ferro en el reciclatge i la possibilitat de recobrir-los amb aïllants acústics i tèrmics. Encara que la iniciativa ha aconseguit reunir a un bon nombre de defensors, els detractors -que són molts- denuncien el denigrante que resulta per als seus inquilins viure allí dins, ja que no deixa de ser un contenidor.

Img containerImagen: Caterina Fake

Galícia, Catalunya i Andalusia són les tres comunitats autònomes que, de moment, més interès han mostrat per aquesta nova iniciativa que deixa “desfasada” la construcció dels micropisos de 30 metres quadrats. L’ajuntament de Mataró, a Barcelona, ja ha apostat per aquests pisos en contenidors per solucionar les llargues llistes d’espera que, segons el Consistori, tenen per accedir els joves a un pis de lloguer. El preu de construcció, sense comptar amb el preu del sòl, seria entre un 20% i un 50% menor que el que costa un bloc de cases tradicionals.

Des d’aquest municipi català ja han avançat que el preu de renda de cada contenidor oscil·laria entre els 200 euros i els 250 euros mensuals. L’ús d’aquests contenidors marítims, que ja funcionen com a habitatges, centres cívics o guarderies en altres països europeus, permet accedir a l’habitatge a un cost més baix de l’habitual de manera ràpida i innovadora, ja que el seu muntatge és qüestió de dies.

Arguments a favor

Els gallecs van ser els primers a muntar els seus propis contenidors habitatge encara que l’ús era un altre. El passat estiu la Xunta va recolzar la construcció d’habitatges, oficines i albergs en el camí de Sant Jaume amb contenidors de transport marítim. En aquesta ocasió la justificació no va ser la dificultat a accedir a un habitatge sinó redundar en la innovació, afavorir el treball del sector naval i pal·liar els alts preus del sector immobiliari. Fins avui, la intenció de les autoritats gallegues de potenciar aquest ús dels contenidors només s’ha dut a terme al Centre Tecnològic Rural en la localitat de Marrozos, un estudi amb una superfície d’1.600 metres quadrats construïts a partir de 24 contenidors comprats en el port de Vigo.

El preu de renda de cada contenidor oscil·laria entre els 200 i els 250 euros mensuals

Una altra dels avantatges que ofereixen els contenidors és, a més del propi reciclatge dels mateixos, l’estalvi de la “paperassa” que suposa la construcció d’autèntics habitatges, ja que el muntatge dels contenidors només necessita un projecte visat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes i d’una llicència d’obres de l’ajuntament corresponent.

Crítiques contra “llars contenidors”

Malgrat els aparents avantatges, hi ha col·lectius que es posicionen en contra de la idea. “El dret a un habitatge digne està recollit en la Constitució. Això dels contenidors està ben com una solució experimental, per a un campament o alguna cosa semblant, però és una vergonya que pretenguin que els joves visquin allí, és un contenidor!”. Així ho expressa Miguel Font, gerent de l’Associació de Promotors Immobiliaris Aproin, una de les poques associacions que s’han posicionat en contra d’aquesta tendència immobiliària.

Entre les seves raons expliquen que els ajuntaments mai expropian els seus terrenys per fer pisos, denuncia el no compliment del codi tècnic d’edificació i la necessitat de donar dignitat a l’habitatge. El fet que aquest tipus de llars es destini als sectors més joves de la societat també aixeca butllofes, “per què hem de condemnar a la gent jove a viure en contenidors? Val tot para ells?”.

Fins avui són poques les iniciatives que funcionen a Espanya respecte a altres països europeus. A Salzburg, per exemple, Xarxa Bull ha utilitzat aquests contenidors per ampliar les seves oficines i a Viena s’utilitzen guarderia o seu d’empreses situades en l’aeroport. La policia fronterera alemanya les utilitza com a casetes a les fronteres entre els landers i el centre de Metges Sense Fronteres en Paquistán està construït d’aquesta manera.

D’Espanya cap a l’exterior

Les iniciatives que s’estan duent a terme a Espanya comencen a saltar les fronteres. L’empresa gallega Arquitectura Associats, una de les primeres a llançar els projectes amb contenidors marítims, ha decidit exportar la idea com a habitatges de primera necessitat a altres països. En cinc anys portaran més de 25.000 contenidors marítims a cinc països de la conca guineana per un total de 150 milions d’euros. A més ha signat la venda d’1.500 habitatges per la República Dominicana i de 2.000 amb Brasil. Fins avui, l’empresa negocia també amb altres països com Veneçuela o Panamà.