Els desnonaments es paralitzaran durant dos anys per als grups socials més indefensos, entre els qui es troben les famílies nombroses amb menors de tres anys, els discapacitats i els aturats sense prestació. A més, s’inclourà als deutors en atur i a les víctimes de violència de gènere. Es preveu la creació d’un parc social d’habitatges en règim de lloguer per tots els desallotjats de la seva casa per aquest procés. A continuació es detallen les característiques del nou reial decret-llei aprovat pel Govern per frenar els desnonaments de les persones més vulnerables, però que no afecta al procés d’execució hipotecària.
Mesures protectores enfront de deutors hipotecaris
El segon trimestre de 2012 va marcar un nou rècord de desnonaments d’habitatges i locals a Espanya, amb una xifra que aconsegueix 47.943 casos, segons les dades oficials publicades pel Consell General del Poder Judicial.
Un desnonament és un procediment judicial la finalitat del qual consisteix a desallotjar d’un habitatge a qui l’habita per diverses circumstàncies, entre elles la de no poder assumir el cost de la seva hipoteca. El principal problema, a més de perdre l’immoble, és que han de seguir pagant les quotes del seu préstec.
Aquesta situació ha portat a diverses persones a acabar amb la seva vida davant una imminent execució hipotecària. Després d’aquests terribles successos, algunes entitats financeres com Kutxabank i Caixa Laboral van donar el primer pas i van suspendre els processos en marxa, a l’espera d’una nova regulació sobre el tema, normativa que arriba avui.
Amb la nova normativa no s’evita el desnonament, sinó que es posposa dos anys
El Govern ha aprovat un reial decret-llei per frenar els desnonaments de les persones més vulnerables, però que no afecta al procés d’execució hipotecària. El seu plantejament es basa que les persones que estan en aquesta situació puguin romandre dos anys més en l’habitatge i que el desallotjament no es produeixi amb la rapidesa que es feia fins ara.
Aquest pla consta de dues mesures urgents per pal·liar en tant que sigui possible els efectes dels desallotjaments que sofreixen els afectats:
Protegir a les persones desallotjades amb una renda anual més baixa, per sota de 19.200 euros (comptabilitzant dues pagues extres). D’aquesta manera, la fase final d’aquest procés es paralitzarà durant un període de dos anys com a màxim per a persones que tinguin els ingressos més baixos i que siguin famílies nombroses, amb menors de tres anys, incapacitats o dependents, deutors en atur i sense prestació per desocupació o estar en supòsits de violència de gènere.
Es crearà un nou parc d’habitatges socials per a les persones que s’hagin quedat sense casa per aquesta circumstància. Aquestes s’oferiran sota el règim de lloguers econòmics.
Altres solucions enfront d’un desnonamentLa gravetat de la situació davant l’increment dels desnonaments hipotecaris entre la població més perjudicada per la crisi econòmica demanda solucions més imaginatives. En opinió dels principals grups d’afectats, passen per emprar estratègies alternatives per evitar que aquest desagradable procés es dugui a terme amb tota la seva virulència:
Venda de l’immoble: és una de les opcions que tenen davant si les persones que passen per aquest difícil tràngol. La part negativa és que el mercat immobiliari està a la baixa i sense aspectes de recuperació en els propers mesos, segons alguns observatoris sobre el preu de l’habitatge. Per tant, de formalitzar-se aquesta operació de venda, perdrien molts diners, ja que el preu que proposin els possibles compradors estarà molt per sota del de la seva compra.
Negociació: es pot negociar o refinanciar la hipoteca amb l’entitat de crèdit i tractar d’aconseguir un període de carència o allargar el període d’amortització -continuaran més anys amb el deute, però amb quotes més fàcils de portar tots els mesos-. Aquest plantejament pot ser el punt de partida per a una nova relació amb el banc, sempre que els afectats demostrin que disposen d’ingressos regulars, ja que, de no ser així, el banc no podrà dilatar encara més el termini d’amortització.
Dació de pagament: suposa lliurar la casa per saldar el deute hipotecari amb el banc o caixa d’estalvis, sempre que hi hagi una mora consolidada però sense recuperar el ja amortitzat. Si bé aquesta opció no està contemplada en la llei, des de març d’aquest any les entitats de crèdit poden dur-la a terme si s’acullen al “Codi de bones pràctiques bancàries” aprovat per l’Executiu.