Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Desqualificar una VPO

Les comunitats autònomes han endurit els requisits per a permetre que els habitatges protegits puguin vendre's en el mercat lliure

La normativa en matèria d’habitatge reconeix la legalitat de la desqualificació, un procediment pel qual un habitatge protegit deixa de ser-ho i pot ser venuda en el mercat lliure. Això permet, entre altres coses, vendre l’immoble a un preu més alt que el que reconeix la Llei per a les VPO. La conseqüència és que les persones que han de vendre el seu habitatge protegit perquè necessiten una més àmplia o es veuen obligades a canviar de residència per motius laborals, poden fer-ho amb un benefici major, sempre que retornin prèviament totes les ajudes públiques que van rebre per a l’adquisició. No obstant això, aquesta situació podria canviar a curt termini. El boom immobiliari també ha contagiat a aquesta pràctica i les comunitats autònomes han començat a endurir els requisits per a concedir la desqualificació. Es tracta d’una mesura amb la qual els titulars de VPO no es mostren molt d’acord, però que intenta evitar l’especulació i garantir l’existència d’un parc d’habitatges assequibles.

Voluntària o per sanció

/imgs/2007/09/vivienda07.jpg

La desqualificació és una figura legal que permet a l’habitatge protegit perdre aquesta condició perquè pugui vendre’s en el mercat lliure. En l’actualitat, la Llei marca un preu màxim oficial de venda per als habitatges protegits (VPO), una xifra que queda lluny dels preus del mercat lliure i que, en els últims cinc anys, ha portat entre un 5% i un 10% dels titulars de VPO a sol·licitar la desqualificació dels seus habitatges. És el que es coneix com a desqualificació voluntària. A més, existeix un altre tipus de desqualificació, per sanció, que imposa l’Administració quan s’incompleixen els requisits que marca la Llei per a les VPO. “Si l’habitatge no s’usa correctament o s’embeni per un preu no autoritzat, es desqualifica, s’exigeix la devolució de totes les ajudes que s’hagin rebut per a la seva adquisició i, com en el cas del País Basc, s’embarga”, explica l’advocat i gestor administratiu Josep Manuel Gimferrer.

En els seus més de 30 anys d’experiència laboral en la gestoria Tramigestió de Terrassa (Barcelona), Gimferrer ha tramitat més de 6.000 expedients favorables de desqualificació. Assegura que és habitual que aquesta se sol·liciti i que les causes més freqüents són la possibilitat de vendre el pis a preu lliure i la necessitat d’ampliar la hipoteca “perquè en ser VPO només es permet que la hipoteca sigui pel 80% del valor de l’habitatge, mentre que si és lliure es concedeix una hipoteca pel 100% del valor”. Altres raons que s’argumenten són la necessitat d’accedir a un pis més ampli, perquè el nombre de membres de la família ha augmentat, o a un pis més petit, com ocorre en cas de divorci o separació. També sol·liciten la pèrdua de la condició d’habitatge protegit els qui per motius laborals o de força major han de canviar de residència.

Aquests immobles només poden transmetre’s pels preus establerts per a segones o posteriors transmissions, d’acord amb la normativa autonòmica

Per a regular totes aquestes situacions, cada comunitat autònoma té la seva pròpia normativa. Els dos punts fonamentals d’aquesta són la desqualificació automàtica dels habitatges una vegada transcorregut un període d’entre 30 i 50 anys -segons el Pla al qual s’acullin les promocions- i la possibilitat de sol·licitar la desqualificació als 10 ò 15 anys de comprar el pis. Però aquesta situació podria canviar en poc temps. De fet, la normativa estatal estableix que els habitatges protegits que s’acullen al Pla d’Habitatge 2005-2008 tenen un règim de protecció de 30 anys, durant el qual no pot procedir-se a la seva desqualificació. A més, aquests immobles només poden transmetre’s pels preus establerts per a segones o posteriors transmissions, d’acord amb la normativa autonòmica. L’objectiu és, segons el Ministeri d’Habitatge, “garantir la conservació d’un parc públic suficient d’habitatge protegit perquè en el futur tots els ciutadans puguin exercitar el dret d’accés a un habitatge assequible que constitueixi la seva residència habitual i permanent”.

Respecte als habitatges protegits anteriors al Pla 2005-2008, el règim de desqualificació és diferent i exigeix el compliment dels requisits previstos en el Pla al qual s’acull cadascuna de les promocions. En aquest sentit, la normativa que s’aplica és la pròpia de cada comunitat autònoma, que en alguns casos s’ha endurit de manera important. La més extrema és la Llei del País Basc, que directament no permet la desqualificació dels habitatges construïts a partir de desembre de 2002. No obstant això, al no tenir caràcter retroactiu, els pisos protegits construïts abans d’aquesta data perden la seva qualificació de VPO als 20 o als 30 anys, segons el Pla d’Habitatge al qual estiguin acollits.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions