Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dificultats en la venda habitatges

La venda d'habitatge es ralenteix i els propietaris han de baixar el preu inicial fins a en un 10% per aconseguir vendre la seva casa
Per José Ignacio Recio 29 de octubre de 2007

El mercat immobiliari espanyol es troba en un moment de desacceleració que es tradueix en un menor volum de compra d’habitatge, l’increment en el període de venda d’una casa, i la disminució dels seus preus. Així es desprèn de dos estudis elaborats per sengles empreses d’intermediació immobiliària, d’acord amb les últimes dades estadístiques de l’habitatge, i en els quals es posa de manifest que el temps transcorregut fins que finalment el propietari aconsegueix vendre la seva casa és cada vegada més ampli, especialment com més cara sigui. Al mateix temps, disminueixen els preus inicials, i durant aquest estiu un 10% dels pisos de segona mà va rebaixar el seu preu almenys 3.000 euros. Una tendència més acusada en determinades comunitats autònomes com Madrid, València i Catalunya, amb el 12,4%, 10,9% i 10,7%, respectivament.

Menys demanda

Els propietaris d’un habitatge en venda triguen més a “donar sortida” a la seva casa. Aquesta tendència, que els interessats han pogut ja comprovar, la ratifica l’Informe “sobre el Mercat de l’Habitatge”, on se subratlla que la mitjana de dies transcorreguts entre la sortida al mercat i la venda de l’habitatge per a totes les poblacions seleccionades ha augmentat en 18 dies de mitjana, passant dels 94 dies que es trigava en el primer semestre de 2006, a 112 dies en el primer semestre de 2007. Aquesta dada sembla apuntar una certa disminució de la pressió de la demanda al mercat immobiliari espanyol.

La localitat on menys dies es van necessitar per vendre un immoble durant el primer semestre de 2007, en concret, 74, és Bilbao. En el pol contrari es troba Valladolid, la mitjana del qual es va situar en 133 dies. A Madrid i Barcelona, es van necessitar en el període analitzat 111 i 103 dies, respectivament, per aconseguir que fura adquirida un habitatge posat en venda.

Preus estancats

Gairebé al mateix ritme que disminueix la venda d’habitatges, es redueix també la taxa de creixement del preu per metre quadrat. Entre el primer semestre de 2006 i el primer semestre de 2007 aquesta taxa va ser del 5,4%, una xifra molt per sota del 16,8%, taxa d’entre el primer semestre de 2005 i el primer semestre de 2006. Aquesta xifra sembla confirmar la desacceleració en el creixement dels preus de l’habitatge de segona mà a Espanya en els últims dotze mesos.

La taxa de creixement del preu per metre quadrat va disminuir en onze punts respecte a l’exercici anterior

Actualment, les quatre ciutats amb preus més elevats per metre quadrat en el primer semestre d’aquest any són Barcelona (4.481 euros), Madrid (4.413 euros), L’l’Hospitalet de Llobregat (3.710 euros) i Bilbao (3.693 euros). Aquests preus són gairebé el doble dels preus per metre quadrat de ciutats com Màlaga, Sevilla, València o Valladolid. En general, i amb les úniques excepcions d’Alacant, Còrdova i Jerez de la Frontera, el preu per metre quadrat és superior en els habitatges més petits (les que tenen menys de 70 metres quadrats) que en les de major superfície (aquelles amb un àrea major a 70 metres quadrats). L’efecte d’un metre quadrat addicional redueix el preu per metre quadrat, confirmant així l’evidència de majors preus per metre quadrat en els habitatges més petits.

Més hipoteques subscrites per estrangers

A més de disminuir el nombre de vendes, també sembla diminuir el de compradors nacionals. Així, la proporció de sol·licitants d’hipoteques de nacionalitat espanyola ha disminuït en 3,67 punts percentuals en l’últim any, fins a situar-se en el 63,47% del total de compradors d’habitatge de segona mà a Espanya.

Creix, no obstant això, la proporció i ciutadans estrangers que subscriuen una hipoteca i adquireixen un habitatge de segona mà. Els ciutadans equatorians (9,8%) són els principals compradors estrangers, seguits dels marroquins (4,4%), els romanesos (3,2%) i els colombians (2,5%). L’import mitjà de la hipoteca és superior entre els ciutadans americans (210.563 euros), i les persones procedents d’Àsia (215.625 euros) que entre els compradors africans (167.892 euros) i europeus (179.641 euros). A més, els europeus s’hipotequen per una quantitat menor respecte al valor de l’immoble (83,8%), i per un termini lleugerament inferior (36 anys) respecte a la resta de nacionalitats.

Perfil del comprador mitjà

Español, amb una edat compresa entre 25 i 35 anys, amb estudis primaris, contracte indefinit, salari inferior a 1.500 euros, solter, i que decideix compartir la seva casa amb algú més. aquest és el perfil del comprador mitjà d’habitatge de segona mà a Espanya, segons el “Informe sobre el Mercat de l’Habitatge”.

L’import mitjà de la hipoteca concedida se situa en 185.642 euros, xifra que representa un 85,12% del valor de taxació de l’immoble i correspon, en la seva majoria, a hipoteques amb un termini d’amortització de 40 anys. En relació als préstecs hipotecaris sol·licitats, l’evolució temporal mostra que en el primer semestre d’aquest any, l’import mitjà va augmentar en gairebé un 8% en relació al mateix semestre de 2006, quan la hipoteca mitjana estava situada en 172.174 euros. Les poblacions on s’han concedit hipoteques de major quantia són Barcelona (270.031 euros), L’Hospitalet de Llobregat (240.112 euros) i Madrid (239.351 euros).