Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Edificis adaptats per a discapacitats físics

Les comunitats de veïns estan obligades a costejar les obres per a adaptar els edificis on viuen minusvàlids

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 26deFebrerde2004

Estaria disposat a desemborsar uns diners extres per a instal·lar en l’entrada de la seva casa una rampa que permeti al seu veí, un jove en cadira de rodes, entrar i sortir de l’edifici? Molts assumirien, sense més, el cost d’aquesta actuació. No obstant això, uns altres s’oposarien a pagar una obra que només beneficia a una minoria. Precisament, per a evitar situacions de desigualtat, s’ha elaborat la Llei d’Igualtat d’Oportunitats, No Discriminació i Accessibilitat Universal, en vigor des de finals de l’any passat, i que, entre altres aspectes, obliga les comunitats de propietaris a costejar, vulguin o no, les obres d’adaptació.

Normativa

Entorn de deu milions d’espanyols, dels quals tres milions i mig són discapacitats, es poden beneficiar de la de la Llei d’Igualtat d’Oportunitats, No Discriminació i Accessibilitat Universal. Aquesta normativa neix per a garantir els drets d’aquestes persones, adaptant-los a la realitat social actual i servint de complement a la Llei d’Integració Social dels Minusvàlids (Lismi) de 1982.

La Llei de Propietat Horitzontal (LPH) de 1999 ja establia que no era necessària la unanimitat dels veïns d’una comunitat per a realitzar adaptacions, sinó que bastava amb les tres cinquenes parts dels propietaris. A més, es facultava als discapacitats a dur a terme aquestes actuacions, encara que comptessin amb l’oposició dels altres propietaris. Això sí, a diferència del que diu la Llei d’Igualtat d’Oportunitats, havien de costejar-les amb els seus propis diners.

La nova norma estableix l’obligació de les comunitats de propietaris per a realitzar les obres d’adaptació necessàries, a instàncies dels propietaris d’habitatges en les quals resideixin o treballin persones amb discapacitat, pagant, almenys, la quantitat equivalent a tres mensualitats, segons el vicepresident de Règim Interior de la Federació d’Associacions de Minusvàlids Físics de la Comunitat de Madrid (Famma), Javier Font.

Malgrat això, hi ha els qui dubten d’aquest suposat avantatge, ja que si estem davant una comunitat mitjana de 40 copropietaris, la despesa acumulada de tres mesos no és més de 6.000 euros (per al supòsit d’una quota mensual de 50 euros en una comunitat de 40 copropietaris) i, evidentment, això només dóna per a salvar un parell de graons. Convé tenir en compte que una rampa amb cadira mecànica supera aquesta xifra, igual que la instal·lació d’un ascensor, podent aconseguir els 72.000 euros.

La Llei d’Igualtat d’Oportunitats estableix, així mateix, que els poders públics han d’adoptar mesures contra la discriminació i compensar les dificultats que tenen les persones amb discapacitat (segons la llei, “aquelles als qui se’ls hagi reconegut un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%”) per a participar plenament en la vida social, declara Font.

Per això, s’han disposat una sèrie de calendaris d’adaptació. En el termini de dos anys cal que s’estableixin les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació que hauran de reunir tant les oficines públiques com els béns i serveis a la disposició del públic, els productes tecnològics, els mitjans de comunicació social o els transports, així com els espais urbanitzats i edificacions. Una vegada decidides les condicions, seran d’obligat compliment en tots aquests sectors.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Adaptacions »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions