Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Edificis amb certificat d’eficiència energètica

Una etiqueta indicarà el consum que s'estima necessari per a satisfer la demanda d'energia de l'edifici en condicions normals d'ocupació
Per biko2 18 de desembre de 2007

Des del passat 1 de novembre, els edificis de nova construcció han de comptar amb un certificat d’eficiència energètica on es plasmi informació objectiva sobre les característiques tècniques dels immobles. Aquest certificat estarà a la disposició de compradors i usuaris perquè puguin conèixer, valorar i comparar el consum que s’estima necessari per a satisfer la demanda d’energia de l’edifici en unes condicions normals de funcionament i ocupació. Perquè aquesta informació sigui més clara i accessible, el grau d’eficiència energètica de cada construcció quedarà plasmat en una etiqueta amb set lletres i set colors, similar a la que ja porten articles com els electrodomèstics.

Fases de la certificació

El foment de l’eficiència energètica en els edificis és una part important del conjunt de mesures necessàries per a aconseguir els objectius marcats pel Protocol de Kyoto. No en va, entorn del 20% de l’energia final que es consumeix a Espanya procedeix dels edificis. L’any 2002, la Directiva 2002/91/CE va establir l’obligació de posar a la disposició dels compradors i usuaris un certificat d’eficiència energètica amb la finalitat de fomentar les inversions en estalvi d’energia i potenciar la demanda de qualitat energètica entre els compradors o arrendataris d’habitatge. Amb el Reial decret que es va aprovar al gener de 2007 s’estableix el procediment per a certificar l’eficiència energètica d’edificis de nova construcció i es transposa parcialment aquesta Directiva. Aquest Reial decret forma part de les mesures de desenvolupament del Pla d’Acció de l’Estratègia Espanyola d’Estalvi i Eficiència Energètica per al sector de l’edificació impulsat pel Ministeri d’Indústria.

Entorn del 20% de l’energia final que es consumeix a Espanya procedeix dels edificis

El certificat s’emetrà tant en el moment de ser projectada l’edificació com després de ser construïda. El primer pas per a obtenir la certificació energètica ha de donar-lo el projectista. Mitjançant un programa informàtic, simularà el comportament energètic de l’edifici durant tot l’any en unes condicions d’ús determinades. Tindrà en compte els factors que més influeixen en el consum: condicions meteorològiques, l’envolupant de l’edifici, la seva orientació o les característiques de les instal·lacions de calefacció, aigua calenta sanitària o il·luminació. En funció del resultat se li assignarà una classe d’eficiència energètica. Una vegada construït l’edifici, es comprovarà si la qualificació energètica obtinguda en la fase de projecte coincideix amb la de l’edifici acabat. Amb aquest objectiu, les comunitats autònomes establiran l’abast i les característiques dels controls externs que s’hagin de realitzar sobre l’edifici, a fi de garantir la veracitat d’aquesta certificació. Finalment, el certificat d’eficiència energètica de l’immoble construït s’incorporarà oficialment al Llibre de l’Edifici.

Procediments

En aquest moment es contemplen dos procediments per a obtenir la qualificació energètica d’un edifici: el general i el simplificat. Segons el mètode triat es pot accedir a una classe d’eficiència energètica o una altra. L’opció simplificada es basa en el compliment dels nivells mínims exigits que marca el Codi Tècnic de l’Edificació, per la qual cosa només permet accedir a les classes D i E. L’opció general, més complexa, és l’única que permet accedir a les qualificacions superiors (classes A, B i C). En el càlcul mitjançant el procediment general es consideren unes condicions normals de funcionament i ocupació de l’edifici en funció dels diferents usos. Els paràmetres s’estimen atenent l’eficàcia de l’envolupant tèrmica, l’aïllament, la infiltració i ventilació, l’aigua sanitària, l’eficàcia dels sistemes i la incorporació d’energies renovables.

El mètode general ofereix dues eines informàtiques per a qualificar energèticament l’edificació. Es tracta dels programes LIDER i CALENER, tots dos reconeguts per la Comissió Assessora per a la Certificació Energètica dels Edificis:

  • El programa LIDER atorga una primera verificació, amb la qual es comprova que la construcció compleix amb els requisits mínims que estableix el Codi Tècnic de l’Edificació i, per tant, amb els paràmetres exigits per la Llei. Una vegada comprovat, es passa a calcular el grau d’eficiència energètica de l’edifici, per al que s’utilitza el programa CALENER.

  • CALENER té dues versions: CALENER_VYP, per a habitatges i edificis del petit terciari (petites oficines i comerços…), i CALENER_GT, destinat a edificis del gran terciari (oficines, escoles, hospitals…). Quan s’ha acabat d’examinar els paràmetres, el programa genera un informe que determina la qualificació final d’eficiència energètica de l’edifici estudiat.

El certificat tindrà una validesa màxima de 10 anys, i cada comunitat autònoma establirà les condicions específiques per a procedir a la seva renovació o actualització. El propietari de l’edifici serà el responsable de la renovació del certificat i podrà sol·licitar la seva actualització quan consideri que existeixin variacions en aspectes de l’edifici que puguin modificar l’eficiència energètica.

Etiqueta d’eficiència energètica

L’obtenció d’aquest certificat atorga el dret a utilitzar l’etiqueta d’eficiència energètica que ha de ser inclosa en tota l’oferta, promoció i publicitat dirigida a la venda o arrendament de l’immoble. A cada edifici se li assigna una classe energètica, que es plasma en l’etiqueta, d’acord amb una escala de set lletres i set colors que van des de l’immoble més eficient (classe A, en color verd) almenys eficient (classe G, en color vermell). La valoració d’aquesta escala es farà en funció del diòxid de carboni emès pel consum d’energia de les instal·lacions de calefacció, refrigeració, aigua calenta sanitària i il·luminació de l’edifici.

Els edificis classificats amb la lletra A redueixen les emissions de CO₂ en més d’un 60%

Un immoble que tingui una classe d’eficiència energètica A, la més elevada, reduirà les seves emissions de CO₂ en més del 60% si se li compara amb la que tindria un edifici que complís amb els mínims exigits en el Codi Tècnic d’Edificació. Una construcció de classe B reduirà les seves emissions de diòxid de carboni entre el 35% i el 60%.

Per a permetre un millor reconeixement per part dels consumidors, l’etiqueta haurà d’elaborar-se conforme a un format normalitzat i inclourà, com a mínim, la següent informació:

  • La zona climàtica en la qual se situï l’edifici, ja que aquest és un dels factors que més influeix en el consum d’energia. No necessita la mateixa calefacció, per exemple, una edificació situada a Canàries que una construïda a Castella i Lleó. Inclourà també la localitat i l’ús al qual es destina.
  • Farà referència al consum anual d’energia primària estimat de l’edifici (en kWh/any) i a les emissions de diòxid de carboni (kgCO2/any), així com als ràtios per metre quadrat de superfície.
  • Quan s’utilitzi l’opció general s’inclourà un text en el qual s’especificarà el programa informàtic utilitzat advertint que “l consum d’energia i les seves emissions de diòxid de carboni és l’obtingut -pel programa informàtic que correspongui- per a unes condicions normals de funcionament i ocupació de l’edifici. “El consum real d’energia i les emissions de diòxid de carboni dependran del comportament de l’edifici i de les condicions climàtiques entre altres factors”. Aquesta indicació és necessària perquè no hi ha uns límits de consum energètic impostos als inquilins de l’edifici, amb la qual cosa no es poden predir al 100% els seus hàbits de comportament i estalvi d’energia. Aquest text també s’inclourà en el cas d’haver triat l’opció simplificada.
  • L’etiqueta ha d’indicar si es refereix a la qualificació d’eficiència energètica del projecte o de l’edifici acabat.
  • Finalment, ha d’assenyalar la data de validesa amb el rètol: “Vàlida fins a …”.
  • Àmbit d’aplicació

    Aquesta normativa ja és d’obligat compliment en els edificis de nova construcció i en la rehabilitació, reforma o modificació d’immobles existents, amb una superfície útil superior a 1.000 metres quadrats on es renovi més del 25% del total dels seus tancaments.

    El Reial decret estableix una sèrie de supòsits en els quals la normativa no és d’aplicació obligatòria:

    • Aquelles edificacions que per les seves característiques d’utilització hagin de romandre obertes.
    • Els edificis i monuments protegits oficialment per ser part d’un entorn declarat o en raó del seu particular valor arquitectònic o històric, quan el compliment de tals exigències pogués alterar de manera inacceptable el seu caràcter o aspecte.
    • Les edificacions utilitzades com a llocs de culte i per a activitats religioses.
    • Les construccions provisionals amb un termini previst d’utilització igual o inferior a dos anys.
    • Els edificis industrials i agrícoles, en la part destinada a tallers, processos industrials i agrícoles no residencials.
    • Les construccions aïllades amb una superfície útil total inferior a 50 metres quadrats.
    • Les edificacions de senzillesa tècnica i d’escassa entitat constructiva que no tinguin caràcter residencial o públic, ja sigui de manera eventual o permanent, que es desenvolupin en una sola planta i no afectin la seguretat de les persones.

    La normativa tampoc s’aplica als edificis que en el moment en què va entrar en vigor el Reial decret estiguessin en construcció, ni als projectes que tinguin sol·licitada llicència d’obres. També estan exempts de complir-la els projectes supervisats i aprovats abans de la data d’entrada en vigor del Reial decret, sempre que la llicència legalment exigible se sol·liciti en el termini d’un any a partir de l’1 de novembre de 2007.

    Exhibir l’etiqueta

    La Llei obliga al fet que “tots els edificis ocupats per l’Administració Pública o institucions que prestin serveis públics a un nombre important de persones i que, per consegüent, siguin freqüentats habitualment per elles, amb una superfície útil total superior a 1.000 metres quadrats, exhibeixin en lloc destacat i clarament visible pel públic, l’etiqueta d’eficiència energètica”. També podrà indicar-se la gamma de temperatures interiors recomanades i manifestar les registrades a cada moment, així com altres factors climàtics i informació energètica de l’edifici. Per a la resta d’edificis, l’exhibició pública de l’etiqueta d’eficiència energètica serà voluntària i d’acord amb el que estableixi l’òrgan competent de la comunitat autònoma.

    Els edificis ocupats per l’Administració han d’exhibir l’etiqueta energètica en lloc destacat i visible pel públic

    Els venedors o arrendadors d’un immoble estan, així mateix, obligats a lliurar al comprador o inquilí el certificat d’eficiència energètica de l’edifici acabat o de la part adquirida o arrendada, segons correspongui.

    Aquesta normativa, en definitiva, pretén fer un pas més en la modernització del sector immobiliari a Espanya per a promoure entre els compradors i usuaris, així com entre els constructors, una sensibilització sobre l’eficiència energètica i la necessitat de reduir emissions de CO2 nocives per al medi ambient.