Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El 82% de les famílies espanyoles posseeix habitatge en propietat, segons un informe

Entre els països de la UE només Grècia supera aquest percentatge, mentre que a Alemanya la xifra baixa fins al 40,5%

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 13deJunyde2004

El 81,8% de les famílies espanyoles eren propietàries dels seus habitatges en 2002, la qual cosa converteix a Espanya en un dels països amb major grau de propietat dels pisos a la Unió Europea (EU), només superat per Grècia, on la taxa aconsegueix el 83,6%, segons un informe de La Caixa.

Li segueixen de prop Itàlia, on un 81,5% de les famílies són propietàries de les seves cases; Irlanda, amb un 80%; Noruega, amb un 76,4% dels habitatges adquirits pels seus habitants, i Portugal, on aquest ràtio ascendeix al 76%.

L’únic país on el lloguer supera a la compra d’habitatge és Alemanya, amb solament un 40,5% de les famílies propietàries de les seves cases. Dinamarca i els Països Baixos presenten una situació més equilibrada, amb un 50,9% i un 52,7% dels pisos en propietat, respectivament.

El percentatge de famílies que adquireixen la seva residència ascendeix al 56,4% a França, enfront del 60% de Suècia, el 67,3% a Bèlgica i el 69,1% que aconsegueix al Regne Unit.

Segons l’informe, el grau de propietat de l’habitatge a Europa ha augmentat a més entre 1990 i 2002 en tots els països, excepte a Noruega, on va caure des del 78,2% al 76,4%; i a Dinamarca, que va registrar un descens des del 52,7 al 50,9%. A Irlanda i a Suècia es va mantenir estable en el 80% i 60%, respectivament.

En opinió dels experts de La Caixa, aquesta evolució ha estat influenciada “per polítiques fiscals favorables a l’adquisició d’habitatge en detriment del lloguer”.

Aquest factor, juntament amb l’augment de la població, la demanda d’un nombre major d’habitatges, la major esperança de vida i de renda, i la rebaixa de tipus ha portat aconsegueixo un increment en la sol·licitud de préstecs per a finançar les cases.

El major dinamisme en el finançament hipotecari va correspondre en el mateix període a Grècia, amb un increment del saldo del 35,4%, seguit per Irlanda (+23,5%), Espanya (+20,8%), Portugal (+12,2%), Itàlia (+11,4%) i Àustria (+10,7%), mentre que el mercat menys actiu va ser l’alemany, amb una progressió del 1,9%, encara que en termes absoluts de volum d’hipotecaris va ser el més important.

No obstant això, el major endeutament per càpita corresponia a Dinamarca, amb 33.042 euros de deute per habitant en 2002; seguit pels 16.649 euros que devia cada alemany, els 14.553 euros deguts pels suecs i els 14.231 euros dels irlandesos.

El cinquè lloc en aquesta classificació correspon a Espanya, amb un deute mitjà a bancs i caixes de 9.330 euros per habitant, seguit per Portugal (7.800 euros) i Àustria (7.180 euros per càpita).

L’estudi de La Caixa, que utilitza dades de la Federació Hipotecària Europea, revela a més que la cartera hipotecària més sensible a pujades de tipus es troba a Finlàndia, ja que el 97% de les operacions estaven referenciades a tipus variables. La proporció d’hipoteques a tipus variable era del 95% a Grècia, del 90% a Luxemburg, del 75% a Espanya i del 72% al Regne Unit, enfront del 20% que representava a França o el 25% de Dinamarca i Bèlgica.

Malgrat el grau d’endeutament, La Caixa considera que la perspectiva per al mercat hipotecari europeu és “relativament favorable en general”, perquè espera un manteniment dels tipus en nivells baixos a curt termini i “moderades pujades a mitjà termini”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions