Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Govern desestima les deduccions per lloguer d’habitatge per als inquilins

També descarta elevar el nou topall d'aportacions deduïbles als plans de pensions

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 19deAbrilde2006

El Govern no recuperarà en el nou impost de la renda (IRPF) les deduccions per lloguer d’habitatge per als inquilins que van desaparèixer amb la reforma fiscal que el PP va realitzar en 1998, malgrat que tant des del Ministeri d’Habitatge com des de la pròpia executiva del PSOE s’havia apuntat el contrari en les últimes setmanes. Així ho va afirmar ahir el nou secretari d’Estat d’Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, qui porta poc més d’un mes en el seu càrrec després de rellevar a Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

El Ministeri d’Economia sembla per tant haver optat per no “ressuscitar” les ajudes al lloguer d’habitatge. “Aquesta opció ja existeix, encara que queda a criteri de cada comunitat”, va explicar Ocaña, qui no obstant això va admetre que mesos enrere es va estudiar com “una possibilitat seria” recuperar les exempcions fiscals que gaudien els inquilins. Al final, i a pesar que des del PSOE es va apuntar fa uns dies que l’assumpte seguia “damunt de la taula” (es parlava d’una contribució de 600 euros anuals, que podria oferir-se com a ajuda directa), el secretari va dir que en el Ministeri ho han descartat en concloure que “aquestes ajudes als inquilins rarament són decisives a l’hora de determinar la decisió de llogar o comprar un habitatge”.

Ocaña també va dir que no es va a elevar el nou topall d’aportacions deduïbles als plans de pensions, fixat en 8.000 euros (ampliable fins a 10.000 per als majors de 50 anys), en el nou IRPF que entrarà en vigor l’1 de gener de 2007. En aquest sentit, va aclarir que dita màxima resulta “suficient” per incentivar la contractació d’un sistema de previsió alternatiu, en situar-se “molt per sobre de l’aportació” mitjana anual, que va xifrar en uns 2.800 euros a l’any.

En la seva opinió, “aquest límit no crea problemes a la immensa majoria dels ciutadans”, si bé des de l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (Inverco) s’insisteix que seria necessari introduir més incentius, doncs recorden que el nou topall anual deduïble amb prou feines representa la tercera part que el vigent (que pot arribar als 24.000 euros). Els responsables d’aquesta organització sostenen que el Govern “ha mostrat la seva disposició” a revisar a l’alça aquest màxim, que se situaria així entre els 9.000 i els 10.000 euros.

Bitllets de 500

D’altra banda, el nou secretari d’Estat d’Hisenda va avançar que l’Agència Tributària ha obert una recerca per explicar l’elevat nombre de bitllets de 500 euros en circulació a Espanya. En concret, i segons les últimes dades del Banc d’Espanya, del total de diners en circulació, el 60% es mou en bitllets de 500, la qual cosa suposa una pujada del 10% en relació amb les dades del passat any. Un nivell que és excessivament elevat i cridaner en comparació d’altres països de la UE.

Recentment els tècnics d’Hisenda van fer pública la seva sospita que l’elevada circulació d’aquests bitllets tenia a veure amb el blanqueig de capitals provinents d’activitats il·lícites. També van advertir que en el sector de la construcció en el litoral mediterrani es troba una de les majors borses d’ús de “diner negre”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions