Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El preu de l’habitatge

L'escalada dels preus podria començar a frenar-se per una menor estirada de la demanda

Espanya és el país del món amb major nombre d’habitatges per habitant. La construcció de cases noves continua creixent i els preus dels pisos també. I per molt que s’edifiqui, tot s’embeni. Parell a l’increment del cost del metre quadrat, un 15% anual des de 1998, ha augmentat l’endeutament de les famílies espanyoles fins a arribar a comprometre 95% dels seus ingressos, segons el Banc d’Espanya. Prudència i contenció del crèdit és el que aconsella l’entitat emissora davant la probable pujada d’uns tipus d’interès que tenen poc recorregut a la baixa. Però, quan baixaran els preus? Probablement mai, en tot cas podran deixar de pujar al ritme que l’estan fent. Malgrat la incertesa que envolta el sector, analistes de diversos àmbits coincideixen que el cicle a l’alça comença a remetre i que en els primers mesos de 2005 podrien començar a “desinflar-se” els, per a alguns, sobrevalorats preus dels habitatges.

La bombolla immobiliària

L’existència de la “bombolla immobiliària” és un fet innegable per a Ricardo Vergés, assessor d’Economia i Estadística del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE). El que els economistes entenen per “bombolla” descriu un escenari en el mercat en el qual pugen els preus d’alguna cosa i la seva demanda augmenta també.

El governador del Banc d’Espanya, Jaime Caruana, declarava recentment que els preus de l’habitatge estan sobrevalorats entre un 8% i un 20%, encara que assegura que “cridar a això bombolla, potser és excessiu”. El president de l’AHE coincideix amb Caruana que “no existeix” bombolla immobiliària i insisteix que no pot haver-la. “Encara es dóna una demanda insatisfeta molt forta i són moltes les persones disposades a comprar”, afegeix. Encara que augura per a 2005 una certa “correcció de preus”, considera desitjables taxes de creixement dels preus que rondin entre el 8%- 10%, i es refereix a la sobrevaloració com una taxa que corregeix el propi mercat.

Vergés, responsable del butlletí de conjuntura del CSCAE, també creu que la demanda començarà a replegar-se. Però assegura que durant els últims anys ha estat tan gran que els constructors han augmentat els seus marges de benefici entre un 30% i un 35%. Davant aquesta situació l’arquitecte reclama intervenció administrativa.

“És una inflació de demanda, no de costos”, almenys per al Consell General dels Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària d’Espanya. El seu vicepresident primer, Joan Ollé Bertrán, explica que encara que l’oferta es va anar incrementant progressivament de manera notòria, els agents de la propietat immobiliària han constatat que “any rere any l’equilibri s’ha produït mitjançant un continu increment de preus constants”, recolzats en un finançament privilegiat.

Per part seva, des d’ASPRIMA s’assegura que els marges dels promotors immobiliaris- els qui compren sòl, construeixen i venen al client final- ronden el 15%, segons l’últim estudi del Grup Planner i ASPRIMA, elaborat al juliol de 2004. Per als promotors no hi ha bombolla immobiliària ni n’hi ha hagut mai; “tot el que es construeix es continua venent i tampoc els preus estan sobrevalorats, ja que es manté el ritme de la construcció en habitatges iniciats (700.000 enguany en tota Espanya) encara que comença a alentir-se el dels habitatges finalitzats (450.000)”.

Fuentes del Ministeri de l’Habitatge anuncien iniciatives “basades en el consens amb les comunitats autònomes per a satisfer la demanda de famílies i joves amb situacions especials”. La Unió de Consumidors d’Andalusia-UCA/UCE valora positivament “qualsevol mesura destinada a accedir més fàcilment a un dret constitucional com ho és el dret a l’habitatge”.

El problema que ha d’afrontar el Govern no és l’encariment del preu del sòl “sinó la implementació de mesures adequades per als sectors de la nostra població que no poden assumir l’altura del llistó al qual hem col·locat l’accés al primer habitatge”, opina Ollé Bertrán.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions