Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Compra

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El preu de l’habitatge

L'escalada dels preus podria començar a frenar-se per una menor estirada de la demanda

Espanya és el país del món amb major nombre d’habitatges per habitant. La construcció de cases noves continua creixent i els preus dels pisos també. I per molt que s’edifiqui, tot s’embeni. Parell a l’increment del cost del metre quadrat, un 15% anual des de 1998, ha augmentat l’endeutament de les famílies espanyoles fins a arribar a comprometre 95% dels seus ingressos, segons el Banc d’Espanya. Prudència i contenció del crèdit és el que aconsella l’entitat emissora davant la probable pujada d’uns tipus d’interès que tenen poc recorregut a la baixa. Però, quan baixaran els preus? Probablement mai, en tot cas podran deixar de pujar al ritme que l’estan fent. Malgrat la incertesa que envolta el sector, analistes de diversos àmbits coincideixen que el cicle a l’alça comença a remetre i que en els primers mesos de 2005 podrien començar a “desinflar-se” els, per a alguns, sobrevalorats preus dels habitatges.

Consells pràctics

Sigui primer habitatge, segona residència, nova o de segona mà, la compra d’una casa constitueix sovint la transacció econòmica més important que una persona emprèn com a consumidora, a causa del seu elevat import i a la transcendència que té en la seva pròpia vida i la seva economia. Aquesta adquisició condiciona al propietari fins a tal punt que ha de destinar un gran percentatge dels seus ingressos durant un important període de temps per a afrontar el seu pagament.

L’euríbor, principal índex utilitzat per a fixar els tipus d’interès dels préstecs hipotecaris, va tornar a caure a l’octubre i es va establir en el 2,316%. Així, el tipus mitjà de les hipoteques concedides per les entitats de crèdit es va col·locar en el 3,332%. No obstant això, “una pujada significativa dels interessos produiria una asfíxia econòmica de les famílies”, vaticina Juan Moreno, president d’UCA/UCE, qui considera a més que s’augmentaria “el nivell d’impagament” i que tot això “provocaria un retraïment de despesa dels consumidors i usuaris en el mercat”.

Les repercussions derivades de l’esforç que els espanyols dediquem a l’habitatge en el consum d’altres productes “són indiscutibles” per a Moreno. “La capacitat econòmica de la família queda molt minvada. Això reverteix, d’una banda, en l’impediment de qualsevol capacitat d’estalvi i, per un altre, en una espècie de ‘espiral d’endeutament’, ja que per a l’adquisició d’altres productes ha de recórrer-se de nou al finançament”. Segons Vergés, moltes persones justifiquen el gran endeutament, a vegades durant 30 anys, al·legant que la compra d’una casa els exigeix perquè “confien en la seva futura revaloració”. La veritat, per a aquest expert en habitatge, és que el comprador “acaba triant, sense valorar prou les seves contrapartides ni sospesar els seus propis recursos, un ‘negoci’ que pot anar en contra del seu propi interès”.

Són molts els que, com Vergés, opinen que una probable pujada de tipus d’interès, unida a pujades salarials no concordes amb l’augment del cost de les hipoteques o a situacions d’atur o jubilació, convertirà les càrregues derivades del pagament de l’habitatge en “insuportables” per a moltes famílies.

Uns altres, com Gregorio Mayayo, no estan d’acord amb aquesta anàlisi. Amb xifres a la mà creu estar en situació d’afirmar que “totes les famílies que van comparar els seus habitatges abans de 2003, encara que pugessin els tipus entre 1 punt i 1,25 pagarien menys del que pagaven de quota al principi”.

Amb els tipus d’interès en mínims i el deute de les famílies en màxims, la compra d’un habitatge indubtablement genera incertesa. Des de diverses entitats, com el Banc d’Espanya, es demana prudència i contenció de la despesa.

Consells

Els diferents assessors financers enumeren una sèrie de recomanacions pràctiques a l’hora de subscriure un préstec hipotecari:

  • Convé sol·licitar un import una mica superior al necessari, d’aquesta forma es disposarà de major liquiditat a un preu més barat sense recórrer a una altra mena de finançament, però cal tenir en compte que, encara que els préstecs hipotecaris són els més barats del mercat, és millor utilitzar el menor volum de crèdit possible. Pot resultar recomanable estalviar prèviament en un compte habitatge.
  • Per a poder comparar diferents ofertes hipotecàries, ha de fer-ho en funció de la TAE (Taxa Anual Equivalent). La TAE és el resultat d’una fórmula matemàtica que té en compte el tipus d’interès nominal, les comissions i el termini d’amortització de l’operació. És a dir, la TAE reflecteix el cost real (total) del préstec.
  • Compari sempre préstecs similars, és a dir: un de tipus fix amb un altre de tipus fix, o de variable amb variable, tenint com a indicador comparatiu la TAE.
  • Tingui present la seva situació econòmica actual i les seves perspectives de futur, per a decidir-se per préstec a interès fix o variable.
  • Consideri la quantitat que periòdicament pot pagar per a no caure en el sobreendeudamiento.
  • A major durada del préstec, major serà l’interès que haurà de pagar. Busqui el punt d’equilibri entre termini de durada i interès. L’important és triar la quota que al consumidor li resulti més còmoda. L’AHE té una pàgina amb un simulador que pot ajudar-lo en aquesta tasca: http://www.ahe.es/web_consumidores/simulador/calculadora.shtm.
  • Valori l’estalvi fiscal.
  • Quan negociï el préstec hipotecari procuri que la comissió de cancel·lació anticipada no existeixi.
  • A vegades, si tenim falta de liquiditat, pot ser convenient sol·licitar un període de carència, durant el qual només es paguen interessos i no capital, perquè les quotes són més baixes. L’inconvenient és que a llarg termini el préstec és més car.
  • Es recomana la subscripció de préstecs a termini fix o subscriure préstecs que permetin passar d’un tipus d’interès a un altre, sense massa obstacles i al menor cost possible. En el mercat hi ha productes dissenyats per a reduir el risc d’interès dels usuaris: préstecs mixtos, préstecs amb sostre i sòl garantit, variables de quota fixa etc. Normalment l’entitat de crèdit assumeix el risc de depassament en cas que es produeixi. A més, alguns préstecs hipotecaris permeten modificar periòdicament l’import de les quotes i el termini sense despeses addicionals per al consumidor.

El president d’UCA-UCE pensa que les hipoteques a interès fix tenen encara uns tipus d’interès excessivament elevats per a competir amb les d’interès variable. “En el mercat existeixen assegurances que permeten protegir-se davant oscil·lacions excessives però ha de ser el propi consumidor el que triï l’opció i el que assumeixi el risc”, declara. De totes maneres anuncia que “no seria descartable que fins i tot per via normativa s’establís algun tipus de limitació a la repercussió en les hipoteques de les oscil·lacions en els tipus d’interès per raons d’interès social”.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions