Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El retard judicial en els casos de desnonament és la causa de l’escassetat de pisos en lloguer, segons manifesten representants dels propietaris

Les comunitats de veïns proposen la creació de jutjats d'habitatge que tramitin en exclusiva aquest tipus de plets
Per EROSKI Consumer 17 de desembre de 2003

Els propietaris d’habitatges van culpar ahir al retard de la Justícia de l’escassa sortida al mercat de pisos en lloguer, en considerar que l’excessiva durada i el cost dels tràmits jurídics necessaris per a expulsar a un inquilí morós “atemoreixen” als possibles arrendataris. L’Administració, no obstant això, confia que la pròxima reducció dels desnonaments a un màxim de dos mesos, gràcies a una nova reforma en la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), aconseguirà equiparar el parc de cases arrendades al qual existia en 1991, és a dir, un 15% del total.

Durant una jornada d’estudi sobre l’habitatge i el seu sistema jurídic, organitzada a Madrid pel Consell General de Col·legis d’Administradors de Finques, els representants de les comunitats de veïns van plantejar la necessitat que s’incloguin noves reformes legislatives que els ofereixin una seguretat major a l’hora d’arrendar les seves cases.

En aquest sentit, es va proposar la creació de jutjats d’habitatge que tramitin en exclusiva aquest tipus de plets i impedeixin que es «eternitzin», a més de la concessió d’incentius per als ajuntaments que promoguin la creació de parcs d’habitatges públics en lloguer, i l’oferiment d’ajudes per a les entitats que rehabilitin immobles per a comercialitzar-los després en règim d’arrendament.

No obstant això, la proposta dels propietaris més polèmica va ser la penalització fiscal de les cases desocupades, que serien gravades a través de l’impost de béns immobles (IBI) per a forçar la seva sortida al mercat. En realitat, la fórmula ja és utilitzada des de fa temps per diverses províncies, encara que els resultats han estat desiguals. De fet, persisteixen els dubtes sobre la constitucionalitat d’aquestes mesures, a causa de la indefinició jurídica del concepte d’habitatge buit.