Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Suprem obre una nova via per desallotjar a inquilins d’habitatges de renda antiga

Aquells que no corrin amb el pagament de l'IBI podran ser desnonats

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 02deAbrilde2007

El Tribunal Suprem ha obert una nova via jurídica per desallotjar als inquilins d’habitatges de renda antiga, una figura que gaudeix de major protecció que la resta i sota la qual està consignada una quarta part del parc espanyol de pisos en lloguer. Una sentència dels magistrats de la Sala civil indica que aquells arrendataris -amb contracte subscrit abans de l’entrada en vigor de la Llei d’Arrendaments Urbans de 1994- que no corrin amb el pagament de l’impost de béns immobles (IBI) podran ser desnonats.

La fallada confirma una decisió anterior adoptada al juliol de 2002 per l’Audiència Provincial de Santander, en la qual s’acordava deixar sense validesa la relació contractual que mantenien dos particulars des de març de 1984 perquè un d’ells visqués en una casa propietat de l’altre. El motiu esgrimit per l’amo de l’habitatge per tractar d’expulsar al seu inquilí era que aquest es negava a abonar-li l’IBI corresponent a l’exercici de 2000, per un import de 452 euros, fet que els jutges entenen que és “causa de resolució” del contracte signat entre ambdues parts.

“Escrupolós compliment d’obligacions”

Per als membres de la Sala Primera del Suprem, el pagament d’aquest impost “suposa l’incompliment d’una obligació dineraria afegida a l’essencial d’abonament de la renda”, la qual cosa faculta a l’arrendador per extingir el contracte amb el seu inquilí. La nova llei de 1994 va introduir aquesta nova exigència per als contractes subscrits des de la seva entrada en vigor, mentre que sobre els anteriors quedaven alguns dubtes que ara buida el Suprem. Encara que els contractes de renda antiga estan “emparats per un dret de pròrroga indefinit”, els jutges adverteixen que aquesta mateixa protecció “ha de veure’s corresposta per un escrupolós compliment de les seves obligacions”.

La renda antiga trigarà fins a quatre dècades a desaparèixer, ja que la llei permet el dret d’usdefruit sobre aquest tipus d’immobles entre cònjuges o entre pares i fills

D’aquesta forma, els arrendadors de pisos tenen més sortides per desallotjar als seus inquilins si aquests no es fan càrrec de les càrregues fiscals periòdiques del pis, alternativa que fins ara no era possible perquè no es contemplava en la Llei d’Arrendaments Urbans de 1964.

La coneguda com a renda antiga trigarà fins a quatre dècades a desaparèixer, ja que la llei permet passar el dret d’usdefruit sobre aquest tipus d’immobles entre cònjuges o entre pares i fills.

Plets per desnonament

Els plets per desnonament de lloguers ocupen una part estimable dels vuit milions de casos sense resoldre que arrosseguen els tribunals espanyols, un embús que amb prou feines s’ha atenuat en els últims anys. En concret, una de cada cinc sentències que dicten els jutjats de primera instància tracta d’aquest tema, la qual cosa suposa 25.000 resolucions a l’any relatives a l’extinció dels contractes d’inquilins.

La lentitud de la maquinària judicial a resoldre aquests plets -cadascun triga, de mitjana, més d’un any, si bé en el 93% dels casos es falla contra l’arrendatari per morós-, al costat dels nombrosos desperfectes que solen trobar en els seus habitatges quan les recuperen, espanten als propietaris del mercat de lloguer.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions