Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge > Comunitats de veïns, assegurances i legislació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Elevadors en la llar

La instal·lació de montaescaleras, 'subeescaleras' i minielevadores facilita a totes les persones que sofreixen algun tipus de discapacitat l'entrada a la seva casa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 04deAbrilde2007

Pujar a un autobús, creuar un carrer o treure diners d’un caixer automàtic pot convertir-se en una autèntica odissea per a qualsevol persona que sofreixi un tipus de discapacitat. Aquest problema, que hauria d’involucrar a tota la societat, s’agreuja quan comença en la pròpia llar. I és que les cases d’avui dia no compten amb portes i passadissos amples que permetin moure’s sense ajuda en cadires de rodes, per exemple. Més encara, molta gent ni tan sols pot baixar o pujar a la seva casa per la falta d’infraestructures adequades per poder moure’s. Les cadires salvaescaleras o elevadors poden ser una solució fiable i fàcil per resoldre aquest problema.

El mercat actual ofereix un ampli ventall de possibilitats per donar solució a la mobilitat de les persones amb discapacitat a la seva casa o en espais públics. Segons afirma Almudena Gómez, directora adjunta de Fundosa Accessibilitat (Fundació Onze), “hi ha alguns elevadors que s’adecuan a una escala curta, uns altres a altures elevades, els hi ha compactes, d’espai reduït, etc. Es tracta de combinar bé la necessitat real i la disponibilitat econòmica”.

Així, algunes de les possibilitats que es plantegen són les següents:

  • Montaescaleras. Serveix per salvar desnivells coberts per escales. Permet elevar i descendir a persones discapacitades, utilitzin o no cadires de rodes.
  • ‘Silla subeescalera’ Es pot instal·lar en escales rectes i també corbes. Aquest tipus de models estan fabricats amb una tecnologia aplicada al sistema d’elevació que assegura que l’arrencada i la parada del trasllat sigui suau i relaxat. Els diferents models compten amb simples controls de maneig a l’abast de la mà. A més disposen d’apoyabrazos que serveixen d’ajuda i dona seguretat mentre la persona es puja a la cadira. Quan no està en ús, el seient i el reposapeus es pleguen sense obstruir la lliure circulació en l’escala. Segons compte Pedro Fuentes, treballador de l’empresa instal·ladora d’elevadors Via Lliure (Fundació Onze), “aquest dispositiu pot ser l’adequat per a una persona usuària de bastons”. La seva instal·lació costa al voltant dels 6.000 euros.

    Per a andanes ferroviàries, subterranis, o certs edificis públics, que solen tenir un desnivell d’entre 0,8 i 1,5 metres, resulta molt pràctic instal·lar un mini elevador. Es tracta d’una plataforma elevadora oberta, amb baranes. Aquest tipus de dispositiu, afirma Pedro Fuentes, sol utilitzar-se també en comunitats de veïns en les quals ja hi ha un ascensor, però també quatre o cinc escales per arribar fins a ell. “El seu preu sol rondar els 8.000 euros i es requereix l’acord de la junta de propietaris per instal·lar-ho”.

    Plataformes

    Els problemes d’espai en la llar fa que moltes persones amb problemes de mobilitat no puguin gaudir de totes les estades de la seva casa, i per resoldre aquest problema es troben les plataformes elevadores verticals. El seu principal avantatge resideix en el seu compacte disseny, que fa que necessitin molt menys espai que altres elevadors. No necessiten fossa ni sala de màquines com els altres ascensors, la qual cosa possibilita una instal·lació senzilla i de baix cost.

    A més, el disseny estètic d’aquests elevadors fa que s’adaptin fàcilment a la decoració de la llar. Solen utilitzar-se també en edificis públics, hotels i restaurants, centres mèdics, comunitats de propietaris i habitatges privats, tant per transportar passatgers a peu com en cadira de rodes.

    Normativa i Pla Nacional d’Accessibilitat

    Tota la societat en el seu conjunt ha d’implicar-se en la necessitat de millorar les condicions de mobilitat dels minusvàlids (9% de la població), segons la Normativa i Pla Nacional d’Accessibilitat 2004- 2012 aprovat al juliol de 2003. El Pla va ser desenvolupat per l’IMSERSO, com a entitat responsable de promoure la igualtat d’oportunitats i la millora de qualitat de vida dels col·lectius més afectats per les barreres: persones amb discapacitat i majors.

    El Pla ha anat desenvolupant actuacions en diferents adreces: campanyes de conscienciació i transcendència de l’accessibilitat, formació en matèria d’accessibilitat a estudiants d’arquitectura, informàtica o professionals del sector, estudis sobre la situació de l’accessibilitat en diferents àmbits, i promoció i millores dels plans territorials d’accessibilitat i foment de marcs de cooperació entre les diferents administracions públiques.

    Si ens fixem en el camp del transport, segons aquesta normativa del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, s’impulsaran 624 projectes d’accessibilitat arquitectònica i urbanística, es cofinançaran 1.664 nous autobusos urbans accessibles, 1.243 autobusos interurbans i 352 taxis accessibles, i s’impulsaran 115 actuacions en estacions de Renfe.

    Quant a les comunicacions, s’efectuaran inversions per al manteniment del Centre d’Intermediació de Telèfons Sords, que aconseguirà 1.663.000 actuacions al llarg del proper trienni i es recolzarà la presència d’intèrprets de la llengua de signes en les relacions amb les Administracions Públiques, al costat de l’impuls del subtitulat i l’audiodescripción, pel que es preveuen un total de 40.800 actuacions.

    Ajudes públiques

    Un altre dels problemes més comuns és la despesa al que han d’enfrontar-se molts veïns i famílies afectades, ja que els elevadors són cars. No obstant això, les diferents comunitats autònomes preveuen ajudes i subvencions públiques per a l’eliminació de les barreres arquitectòniques. Aquestes són les diverses modalitats de sol·licitud:

    • Ajudes per a l’eliminació de barreres en corporacions locals.
    • Ajudes per a l’eliminació de barreres en ONG.
    • Ajudes per a l’eliminació de barreres en diferents edificis públics.
    • Ajudes per a l’adaptació de llocs de treball.
    • Ajudes individuals per a l’eliminació de barreres en la llar i per a ajudes tècniques.
    • Convenis amb els ajuntaments per a l’elaboració de plans d’accessibilitat.
    • Convenis o subvencions per a l’adaptació dels transports públics.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions