Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els errors que s’han d’evitar en signar un contracte de lloguer

Convé llegir el text amb atenció i demanar la modificació de les clàusules amb les quals s'estigui en desacord

img_metro 1

Tots els dies es fan centenars de contractes de lloguer i, encara que són semblats entre si, cadascun d’ells té les seves peculiaritats. Uns fixen l’obligació de fer un aval bancari per lliurar les claus, uns altres repercuteixen sobre l’arrendatari el pagament de la quota de la comunitat de veïns i fins i tot alguns es realitzen de forma verbal. Encara que suposa un desemborsament important per part de l’inquilí i en algunes ocasions un risc per al propietari, en certs casos no es prenen les precaucions necessàries a l’hora de signar el contracte i una de les parts resulta perjudicada. Per això, convé llegir el text amb atenció i demanar la modificació de les clàusules amb les quals s’estigui en desacord.

Img metro articulo
Imatge: Dl.

Els consumidors són cada vegada més previnguts quan han de prendre decisions que afecten a la seva economia, com arrendar un pis. Però moltes vegades les cauteles no són suficients i els seus interessos es veuen danyats. Aquests són alguns dels errors que cal evitar quan se signa un contracte de lloguer:

1. No comprovar que l’arrendador és el propietari

L’habitual, i el que ocorre en gairebé tots els casos, és que l’amo de l’habitatge sigui al seu torn qui la posa en lloguer. Però altres vegades són persones alienes al pis o familiars del titular els que intentin arrendar la casa. És possible que, després d’una sentència judicial de divorci o com a conseqüència d’una herència, l’habitatge ja no pertanyi al titular que al seu moment ostentava la propietat o part d’ella i per tant no té el dret de llogar-la.

Cal cerciorar-se que l’arrendador sigui el propietari de l’habitatge

Per evitar enganys, convé consultar prèviament els arxius del Registre de la Propietat. N’hi ha prou amb demanar una nota simple que, per un preu aproximat de 3 euros, revela si qui figura com a propietari és la persona que posa el pis en lloguer.

També és possible que es tracti d’un subarrendo, que la casa estigui ja ocupada per una altra persona i quan arribi el nou inquilí es trobi a gent vivint en el pis que va a habitar.

Encara que la llei es posiciona gairebé sempre del costat de l’arrendatari que ha estat enganyat, de vegades ja s’han avançat quantitats o compromès els diners mitjançant un aval, la recuperació del qual pot dilatar-se en el temps.

2. Desconèixer si la immobiliària cobra a l’inquilí

Si el contracte de lloguer es va a fer a través d’una agència, l’interessat a arrendar la casa ha de preguntar en primer lloc els honoraris de l’establiment. El més freqüent és que sigui l’amo del pis qui corri amb les despeses, però algunes agències cobren també a l’inquilí.

Compensa, per tant, conèixer aquesta dada per optar per una altra empresa per formalitzar el lloguer o simplement amb l’objectiu de saber per quant sortirà la transacció. És millor estar al corrent des del principi per no portar-se desagradables sorpreses quan es vagi a signar.

3. No negociar

El mercat del lloguer ha canviat en els últims anys i molts propietaris que no poden vendre el seu segon habitatge opten per arrendar-la. De vegades prefereixen rebre un preu una mica més baix que mantenir-la buida, però en general volen un inquilí que els doni certa seguretat.

Si l’interessat compleix amb el perfil requerit per l’amo, sempre es pot intentar que aquest li faci una rebaixa en la mensualitat, que realitzi petites reformes o doni flexibilitat a alguna clàusula inclosa en el contracte.

4. Fer un contracte verbal

La llei dona la possibilitat de celebrar el contracte per escrit o de paraula i tots dos tenen validesa. Però a l’hora de demostrar que s’ha arribat a certs acords o que s’havien fixat determinades clàusules és molt més difícil fer-ho si el contracte s’ha realitzat de manera verbal.

Pot ser negatiu tant per al propietari com per a l’inquilí. Si un d’ells obra amb mala fe, pot assegurar que es va pactar una cosa quan en realitat s’havia acordat el contrari. Per exemple, si es va dir que el propietari pagaria les despeses de la comunitat aquest pot al·legar que és fals si vol tirar a l’arrendatari. L’inquilí, per la seva banda, pot sostenir que l’amo de l’habitatge es va comprometre a cobrar-li una quantitat més baixa i no hi ha forma de demostrar que això no és així.

5. No llegir el contracte

És un dels errors que es comet amb més freqüència: donar per descomptat que les clàusules incloses són les que s’havien acordat per endavant. Si no es revisa l’escrit i és l’altra part qui ho ha redactat, cap la possibilitat que no aparegui tot el que l’inquilí desitja.

Convé reflectir en el contracte si la casa té desperfectes

La majoria de les vegades això ocorre sense mala fe per part del propietari, que es limita a copiar un model de contracte sense modificar les clàusules que en ell apareixen. Si no es mira amb detall és possible que s’excloguin certs aspectes importants per a l’arrendatari.

6. No signar totes les fulles

Advocats i experts immobiliaris recomanen estampar la signatura en cadascun dels folis i annexos que apareixen en el contracte i no solament en el primer o en l’últim.

D’aquesta forma s’evita que després s’introdueixin clàusules o s’eliminin parts que perjudiquin a l’inquilí o al propietari.

7. No revisar la casa ni reflectir-ho en el contracte

Algunes vegades l’habitatge que es va a llogar no està en molt bones condicions; està habitable però té alguna esquerda, desperfectes, el sistema elèctric falla o les canonades s’embussen. Si l’inquilí accepta entrar a viure encara que la casa tingui algunes pegues, ha de deixar per escrit en el contracte els desperfectes que presenta l’habitatge i si l’amo es compromet a reparar-les.

Si això no es plasma en el contracte, el propietari pot negar-se a fer l’arranjament una vegada que l’inquilí ja es troba en l’habitatge. I el que és pitjor, un temps després, pot dir que ha estat l’arrendatari qui ha causat els danys a la casa. Això li pot donar dret a demanar que ho pagui i fins i tot a tirar-li del pis.

8. No fer inventari

De la mateixa forma que convé deixar constància de l’estat de l’habitatge, en el contracte s’ha d’incloure amb claredat, en un annex, el mobiliari que es queda en el pis, els electrodomèstics i l’estat en el qual es troben.

Si és possible, s’ha d’evitar avançar quantitats molt elevades

Cal deixar clar si la casa està moblada, semiamueblada o es lloga buida. Així l’inquilí evita que després se li culpi d’haver espatllat un aparell que ja no es trobava en estat òptim i l’amo es cobreix les esquenes si li falta algun objecte.

9. Donar per descomptat alguna cosa que no apareix per escrit

Amb bastant freqüència, en llegir el contracte l’inquilí s’adona que algunes coses no apareixen entre les clàusules. En dir-li-ho a l’amo o a l’agent immobiliari aquest li tranquil·litza, resta importància a l’assumpte i assegura que es dona per descomptat.

En els contractes no cal deixar gens a l’atzar i tot ha d’estar plasmat doncs, com se sol dir, les paraules les hi porta el vent. Cal preveure totes les circumstàncies i demanar que es modifiqui el contracte perquè figurin en el nou escrit. Pot ser que per prudència o per vergonya el futur inquilí no faci aquesta petició i quan hagi de reclamar serà molt més difícil que li donin la raó.

10. No fixar la forma de pagament

En el contracte sempre ha d’aparèixer la manera en què es van a abonar les mensualitats del lloguer. L’ingrés en el compte bancari de l’arrendador és una de les més còmodes, però també es pot pactar que el propietari acudeixi a la casa durant els 10 primers dies del mes per cobrar els diners. En aquest cas el pagador ha d’obtenir un rebut cada vegada que fa efectiu l’abonament.

És important tant per a l’inquilí com per a l’amo del pis que quedi per escrit la forma de pagament, doncs en cas contrari una de les dues parts pot argumentar que va intentar abonar els diners o cobrar-ho i no va ser possible.

11. Accedir a pagar conceptes que corresponen al propietari

Alguns anuncis de lloguer d’habitatge són molt cridaners pel seu baix preu. Després, en consultar-ho, resulta que cal pagar per totes les despeses i al costat de l’aigua calenta, la llum, la calefacció -que corren per part de l’inquilí- també cal abonar altres conceptes com l’IBI , l’impost d’escombraries, l’aigua freda o la comunitat de veïns.

La llei dona completa llibertat al propietari perquè introdueixi en el contracte clàusules en les quals atribueixi a l’arrendatari el pagament de tots aquests serveis, però és convenient que abans de signar l’inquilí calculi quant va a haver de pagar per aquests impostos que, en principi i si no s’estableix el contrari, li correspondrien a l’amo del pis.

12. Acceptar fer un aval elevat o per molt temps

És normal que el propietari d’un pis vulgui assegurar-se el pagament de les quotes del lloguer, ja que són molts els casos d’inquilins que no són solvents o que després d’un temps deixen de pagar. Pot fer-ho a través de la sol·licitud d’un aval: el client diposita al banc els diners que li demani el propietari i si no abona les quotes l’arrendador pot quedar-se amb això.

Però hi ha vegades que la quantitat sol·licitada és molt elevada i, sobretot, cal deixar-la durant diversos anys. Si això és així compensa negociar amb l’amo i fins i tot buscar-se una altra casa en la qual no calgui deixar els diners immobilitzats durant tant temps.

13. Avançar quantitats elevades

També cal evitar, en la mesura del possible, abonar de manera anticipada moltes mensualitats per quedar-se amb l’habitatge.

Tret que l’economia estigui molt sanejada o es tracti d’una casa única, que s’adapta a la perfecció a les necessitats de l’inquilí, és millor negociar i no quedar-se sense uns diners que pot ser imprescindible.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions