Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Habitatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els experts del BCE, dividits davant el proper augment de tipus d’interès

En la reunió del dijous s'acordarà previsiblement una pujada d'una cambra de punt, fins al 2,25%

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 29deNovembrede2005

Els observadors del Banc Central Europeu (BCE) estan dividits davant la propera pujada de tipus d’interès que aplicarà aquesta entitat i les seves repercussions sobre la desocupació i la recuperació econòmica en l’eurozona. El denominat “consell de govern del BCE en l’ombra”, compost per 18 experts, acadèmics i economistes caps de bancs, va rebutjar ahir en Francfort, per deu vots en contra i vuit a favor, l’anunciada alça de les taxes pel president del BCE, Jean-Claude Trichet.

Un punt en el qual van coincidir els analistes va ser el de criticar la política de comunicació del BCE i la justificació que va donar Trichet per elevar el preu del diner, que serà possiblement d’un 0,25%, fins al 2,25%, en la reunió de l’1 de desembre, la primera pujada des d’octubre de l’any 2000.

La decisió que prendran els membres del consell del BCE no serà tan unànime com es vol fer arribar a l’opinió pública

L’obsessió per combatre la inflació a Europa va ser rebatuda per economistes de fora d’Alemanya, mentre que l’analista Thomas Mayer, del Deutsche Bank, va trencar una llança per l’estricte seguiment de l’evolució dels preus, que a l’octubre va baixar una desena, fins al 2,5%. El BCE incomplirà, per sisè any consecutiu, el seu propi objectiu de mantenir la inflació «per sota, però molt prop del 2%», que es va imposar per garantir l’estabilitat dels preus.

La validesa de les projeccions, tant del BCE com d’altres organismes, per enjudiciar la política monetària va ser posada en dubte per experts com José Luis Escrivá, economista cap del BBVA, qui es va pronunciar en contra d’un alça de les taxes.

Després de posar en dubte la validesa de les dades que aporta el mesurament de la massa monetària a la zona euro, Escrivá va apuntar que al món globalitzat actual existeixen factors que influeixen també en el moviment del flux de capitals i que s’escapen de les estadístiques. Va citar com a exemple l’adquisició d’habitatges a Espanya per ciutadans del Regne Unit i altres països comunitaris.

Bombolla immobiliària

La possible formació d’una bombolla al mercat immobiliari europeu i la seva possible explosió durant 2006 va ser citada com a argument per Agnés Quéré, del Centre d’Estudis Prospectius de París, per pujar els tipus. En aquest context, Thomas Mayer va explicar que les pujades massives dels preus d’actius, com els immobiliaris, són difícils d’avaluar, atès que la concessió de crèdits s’estén a diversos anys, la qual cosa dificulta el seu seguiment.

Per contra, sí va haver-hi consens generalitzat que la recuperació econòmica està en marxa, però alguns participants van dubtar sobre la seva robustesa i la suposada necessitat d’incrementar ara les taxes, quan encara no s’ha determinat què rumb prendrà l’economia de la zona euro.

Desequilibris globals

L’economia europea s’enfronta a l’aparició de diversos desequilibris globals, com l’enorme dèficit pressupostari i per compte corrent acumulat per EUA i la volatilitat dels mercats de divises, que dificulten l’elaboració de projeccions fiables.

L’entitat emissora divulgarà després de la reunió del seu consell de govern de l’1 de desembre les projeccions trimestrals internes, en les quals els experts reunits a Frankfurt calculen que establirà el creixement del Producte Interior Brut (PIB) entorn del 2% per 2006 i la inflació, també per sobre del 2%.

La feble demanda del consum i les repercussions de l’escalda del preu del petroli van ser dos factors que va citar Charles Wyplosz, de l’Institut Graduat d’Estudi Internacionals de Ginebra, en contra de l’alça dels tipus. Però va advertir a continuació que un augment del 0,25% dels interessos, fins al 2,25%, no canviarà significativament les condicions de creixement econòmic.

Per la seva banda, Julian Callow, economista cap de Barclays Cabdal Europa, va situar la posició “neutral” dels tipus a la zona euro en el 3,5%, un percentatge de valor acadèmic que els altres assistents havien evitat esmentar.

La divisió entre els 18 membres d’aquest consell en l’ombra revela, que, amb tota probabilitat, aquesta decisió de política monetària que prendran els 18 membres del consell del BCE tampoc serà tan unànime com es vol transferir a l’opinió pública.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions